Un centenar de juristes de tot l'Estat firmen un manifest a favor de l'amnistia

Enmig de les protestes de la dreta i la ultradreta contra la futura llei d'amnistia, un centenar de juristes han signat un manifest a favor d'una mesura que consideren "necessària" i en contra "dels intents desestabilitzadors i els atacs a les institucions constitucionals organitzats per la dreta". Entre els signants hi ha el catedràtic de Dret Constitucional, Javier Pérez Royo, el catedràtic de Dret Processat, Jaume Alonso-Cuevillas o el professor de Dret Constitucional Joan Ridaó. També ho signa l’exlletrat del Tribunal Constitucional Joaquín Urías, l’exjutge Baltasar Garzón, el senador d’ERC i catedràtic de dret penal Joan Josep Queralt i els dirigents dels comuns Jaume Asens i Gerardo Pisarello.

Sota el lema Juristes per l’Amnistia, la Democràcia i la Convivència, el manifest recorda que l'amnistia està emparada en el dret internacional i critica que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que està caducat des de fa 5 anys, es reuneixi d’urgència per valorar una llei que no ha estat ni registrada al Congrés dels Diputats. Els signants esperen que més advocats i juristes se sumin al text, que volen remetre a les institucions europees.

"La Constitució espanyola no prohibeix l’amnistia"

Opinen que el CGPJ, en lloc d'assumir la seva realitat caducada i contrària a la norma, trencant el seu paper institucional, mentre incompleix les seves obligacions de forma sistemàtica, "fa posicionaments polítics aliens a la seva funció sobre futuribles textos jurídics i sobre la situació política com si fos un partit polític".

Els signants insisteixen que "la Constitució espanyola no prohibeix l’amnistia" perquè opera sobre "les conductes", però sí els indults generals que afecten a condemnes penals fermes. En aquest sentit, recorden que la prohibició de l'indult general no va impedir que l'1 de desembre de l’any 2000, Aznar (PP) aprovés 1.443 indults, sense al·legar cap motiu d'interès general.

L'amnistia de delictes fiscals ha estat utilitzada diversos cops a la democràcia espanyola per tots els governs menys l'actual, inclosos els del PP, essent les més importants les dels anys 1984, 1991 i 2012.

Normalitzar les relacions entre Catalunya i la resta de l'Estat

Els juristen defensen que tant l'indult com l'amnistia i altres figures jurídiques equivalents són utilitzades arreu del món per "afavorir la reconciliació social i contribuir al restabliment de les relacions normals en la vida d’un país". L'únic límit excloent per a l'amnistia al dret espanyol, com en altres democràcies, són els crims internacionals: els delictes de genocidi, lesa humanitat o crims de guerra.

Per això, consideren que només es pot qualificar de "pura demagògia" que organitzacions de juristes amb "meres finalitats partidistes" qualifiquin de "trampes processos normatius encara no iniciats". En aquest sentit, recorden que l'amnistia no suposa la despenalització d'una conducta, sinó l'aplicació excepcional d'una institució jurídica per normalitzar una situació conflictiva, en aquest cas la normalització de les relacions entre Catalunya i la resta de l'Estat després de l'1-O.