CDRLa Fiscalia reclama una sentència condemnatòria contra Tamara Carrasco

La fiscalia ha recorregut davant del Tribunal Suprem l'absolució de l'activista Tamara Carrasco, integrant dels CDR jutjada per incitació a desordres públics. Carrasco va ser absolta primer pel jutjat penal número 25 de Barcelona, l'octubre de l'any passat, i més tard, el 22 de gener d'aquest any, per l'Audiència de Barcelona, en resposta a un primer recurs de la fiscalia. En la sentència original, que no veu delicte en l'actuació de Carrasco, la jutgessa criticava durament la investigació feta per la Guàrdia Civil, que no ha pogut explicar com va obtenir l'àudio amb la veu de Carrasco ni demostrar com es va difondre. La fiscalia torna a demanar set mesos de presó.

La sentència considerava que no es pot demostrar que l'enviés a cap CDR, ni que cap acció de protesta que es va dur a terme respongués a aquest àudio. La magistrada, de fet, afirmava que el missatge de l'activista de Viladecans era informatiu, no incitava a cometre cap desordre i que les accions fetes pels CDR eren legals.

L’Audiència subratllava que el missatge de WhatsApp no implica difusió pública i afegia que el missatge de veu no cridava a participar en les accions que es van produir aquells dies, que sí que qualificava de desordres públics.

Tot i aquestes dues sentències absolutòries, la Fiscalia del Suprem, segons ha avançat TV-3 i ha confirmat l'ACN, considera que Carrasco va incitar a cometre desordres públics en haver enviat un àudio en un grup de WhatsApp després de la detenció de l'expresident Carles Puigdemont a Alemanya, el març de 2018. A més, considera que les dues sentències absolutòries no apliquen la modificació del Codi Penal realitzada el 2015, que permetria condemnar Carrasco per difondre missatges destinats a alterar l'ordre públic encara que els desordres no s'acabessin cometent.

La defensa de Tamara Carrasco ha assenyalat que "encara no s'ha explicat ni assenyalat d'on surt el missatge aportat per la Guàrdia Civil atribuït" l'activista i que les accions de protesta que hi apareixen estarien emparades pel dret de reunió i manifestació.

El cas de Tamara Carrasco va començar fa gairebé tres anys i mig quan va ser detinguda a casa seva, acusada de terrorisme i rebel·lió. Al cap de mig any, però, l'Audiència Nacional va enviar el cas als jutjats de Catalunya, rebaixant l'acusació al delicte de desordres públics. Va mantenir, però, l'ordre de confinament municipal per a Carrasco, que durant un any no va poder sortir de Viladecans, on resideix, excepte per anar a treballar, fins que el jutjat d'instrucció número 24 de Barcelona es va fer càrrec del cas i va aixecar aquesta mesura cautelar.