Catalunya frena la davallada en català i matemàtiques tot i haver retrocedit prop d’un curs acadèmic en deu anys

La Fundació Bofill ha presentat aquest dimecres els resultats de l’Anuari 2024 -dirigit per Margarita León i Bernat Albaigés-, amb les principals mancances que té el sistema educatiu català però també amb propostes socials i de salut per millorar-lo. Entre les conclusions, assenyala que les polítiques que han permès l'expansió educativa dels darrers 20 anys són insuficients per atendre la realitat actual.

En la línia del darrer informe Pisa i l'Estudi Internacional de Tendències Matemàtiques i Ciències de l'Associació Internacional elaborat per l'Associació Internacional per a l'Avaluació del Rendiment Educatiu (IEA), l’Anuari de la Fundació Bofill revela que l’alumnat català té un problema pel que fa a les matemàtiques. Concretament, assenyala que Catalunya ha retrocedit prop d’un curs acadèmic en català i matemàtiques en deu anys. Ara bé, sembla que aquesta situació es comença a revertir, ja que en els dos darrers cursos s’ha frenat la davallada de resultats en aquestes dues competències.

L'informe també revela que en quatre anys ha crescut el percentatge de joves amb estudis postobligatoris (del 73,8% al 78,4%, amb un fort impacte de l’FP) i superiors (del 51,6% al 56,5%), però el 20% dels joves pobres abandonen els estudis, deu vegades més que els rics (2%).

En vuit cursos s’han incorporat 16.201 docents i s’ha recuperat la ràtio de 2009

Així mateix, en vuit cursos s’han incorporat 16.201 docents i s’ha recuperat la ràtio de 2009 -abans de les retallades- d’11,5 alumnes, però les aules s'han tornat més complexes i el 27% de l’alumnat està en risc de pobresa a l'educació bàsica.

En deu anys el pressupost d'Educació ha crescut un 37%, però continua el dèficit estructural. Es destinen 5.465€ per estudiant no universitari (per sota la mitjana espanyola i dels nivells del 2009).

Pel que fa a la segregació escolar de l’alumnat, des del Pacte del 2019, l’alumnat estranger s’ha reduït 10 punts, però per necessitats socioeconòmiques s’ha mantingut estable i un 17% dels centres concentra molt més alumnat vulnerable del que els correspondria.

Finalment, les extraescolars recuperen nivells prepandèmia (65,5% dels nens i nenes de 3 a 14 anys practiquen activitats esportives i un 42% no esportives), però l’accés segueix sent desigual: 25 punts de diferència entre la participació de classe social alta i baixa.

Prestació per fill i reforç en matemàtiques

Entre les mesures, la Fundació Bofill inclou la necesitat de contractar més mestres (3.200 a primària) i professors (2.400 a secundària) perquè es garanteixi el desplegament de quatre hores de reforç educatiu per als estudiants amb dificultats.

També es reclama dissenyar la prestació universal per fill a càrrec: que cada família, indepentment de la seva situació, tingui garantida una ajuda econòmica per fer front als costos de criar un infant.

La Fundació Bofill remarca que el desafiament de la millora en matemàtiques es pot resoldre amb més facilitat si hi ha "agrupacions reduïdes" de cinc persones en centres amb complexitat, i de deu alumnes a la resta d'escoles i instituts.

També defensa la universalització del menjador escolar, i mentre això no arriba, un primer impuls de 87.000 beques, així com l'augment de places gratuïtes a Infantil 1 (I1) i Infantil 2 (I2), l'ampliació de les aules d'acollida o la gratuïtat d'extraescolars per a tot l'alumnat.