Catalunya afronta els dies de major risc d'incendi de l'estiu després d'un juliol històricament tranquil

Diverses zones de Catalunya viuen els dies de major risc d'incendi forestal de l'estiu a causa del fort episodi de vent que es registra especialment a les Terres de l'Ebre, al sud de Tarragona, a les comarques de Lleida i a l'Empordà. De fet, el Cos d'Agents Rurals ha activat el nivell 3 del Pla Alfa, el màxim previst, a 44 municipis de set comarques.

La situació contrasta amb la viscuda durant el juliol, quan tot just van cremar-se 8,9 hectàrees per incendis -6,9 de forestals i 2 de no forestals-, amb diferència la xifra més baixa de la darrera dècada, segons el registre del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Acció Rural. A què és degut el risc extrem actual? I què explica un juliol inusualment tranquil pel que fa als incendis?

Aquest dijous Protecció Civil ha activat en fase d'alerta el Pla d'emergències per incendis forestals a Catalunya, l'Infocat, que en principi es mantindrà fins diumenge, el dia en què es preveu que hagi acabat l'episodi d'entrada de vent de Ponent, Mestral i Tramuntana. Amb ratxes de fins a 90 km/h, el vent ha fet baixar les humitats relatives i ha disparat el risc d'incendi en zones que acumulen importants dèficits de precipitació, ja que gairebé no han rebut l'impacte de les pluges de maig, juny i, en menor mesura, juliol.

Està prohibit l'accés a quatre espais naturals: els Ports, les serres de Cardó i Boix, les muntanyes de Tivissa-Vandellós i el Cap de Creus

En concret, el risc extrem se situa en 44 municipis repartits en 7 comarques, bàsicament a les Terres de l'Ebre (Montsià, Baix Ebre, Terra Alta i Ribera d'Ebre), el sud de Tarragona (Baix Camp i Priorat) i l'Alt Empordà. A més a més, està prohibit l'accés a quatre espais naturals protegits: els Ports (Terres de l'Ebre), serres de Cardó i Boix (Baix Ebre i Ribera d'Ebre), muntanyes de Tivissa-Vandellós (Baix Camp i Ribera d'Ebre) i Cap de Creus (Alt Empordà). El risc, però, també és molt alt -nivell 2 del pla Alfa- al litoral de Barcelona, a tot el Camp de Tarragona, a gairebé totes les comarques de Ponent i al Baix Empordà.

L'inici de l'agost no està sent precisament positiu, ja que entre dimarts i dimecres es van produir simultàniament tres incendis forestals -Mont-roig del Camp (Baix Camp), el Perelló (Baix Ebre) i Collbató (Baix Llobregat), que van acumular unes 40 hectàrees cremades, una xifra que iguala la de tot juny i que multiplica per quatre la del juliol.

Un juliol excepcionalment tranquil

Tot i que, de moment, Catalunya no ha registrat cap gran incendi forestal en aquest estiu, el risc s'ha disparat des que va arrencar l'agost, després d'un juliol que podríem qualificar d'històric, amb una superfície cremada inusualment baixa. Segons el recull de dades del mateix Govern, les 8,9 hectàrees calcinades són la menor xifra de l'última dècada, per sota de les 28,9 del 2020 -en un any marcat per les restriccions pandèmiques i la menor presència humana als espais naturals- i les 57 del 2018. L'any passat, per exemple, el volum va elevar-se a les 1.939 hectàrees cremades, la immensa majoria (1.691) forestals.

Durant el juliol del 2022, van cremar-se gairebé 2.000 hectàrees a Catalunya; enguany, només 8,9

La dada és especialment significativa si tenim en compte que, tradicionalment, el juliol és un dels mesos que concentra els incendis forestals més greus que pateix Catalunya. A partir del registre del Departament d'Acció Climàtica, on apareixen tots els incendis registrats des del 2011, es pot observar com en sis ocasions (2011, 2012, 2013, 2015, 2016 i 2021) el juliol ha concentrat més del 60% de la superfície cremada en el conjunt de l'any; mentre que en tres més (2017, 2018 i 2020) ha acumulat entre el 30% i el 40% de les hectàrees calcinades en els 12 mesos del curs.

La clau que explica que s'hagi donat aquesta situació són les pluges del maig i el juny, dos mesos en què, després d'un prolongat període de sequera de dos anys, al conjunt de Catalunya va caure més aigua de la que és habitual. Fa poques setmanes, el cap del cos de Bombers de Catalunya, David Borrell, va admetre que "estem en un escenari que ja voldríem cada any".

A principis de maig, amb una sequera extrema que no remetia, el panorama era molt preocupant, però les precipitacions del final de la primavera el van capgirar completament. Aquestes pluges van donar "una treva d'incendis durant el maig i juny" que van permetre afrontar la campanya dels incendis d'estiu amb molta "més normalitat" del que és habitual. En paraules d'Edgar Nebot, sotsinspector del Grup d'Actuacions Forestals (GRAF) dels Bombers, al 324.cat, "les pluges del juny han fet que la vegetació arribi hidratada al pic de l'estiu i això fa que els incendis els costi cremar intensament".

Les pluges de maig i juny han fet que la vegetació arribés "hidratada" al juliol

L'altre factor decisiu és que la calor no ha estat tan elevada com fa un any, tal com ha subratllat el Servei Meteorològic de Catalunya. Tot i que enguany s'han registrat rècords històrics de temperatura en diversos punts del territori, han estat pics puntuals, d'un o dos dies, res a veure amb les onades prolongades -de fins a dues setmanes- que van donar-se l'estiu passat. Un factor que, juntament amb un sotabosc completament sec per una primavera sense pluges, va disparar el risc d'incendis forestals.

Ara bé, les precipitacions de maig, juny i juliol no van ser homogènies i són precisament algunes de les zones on menys va pal·liar-se la sequera les que ara mateix tornen a situar-se en un risc molt o extrem d'incendi. Parlem d'una part significativa de les Terres de l'Ebre -sobretot a l'interior-, de punts de l'interior de Tarragona, del Garraf, el Penedès, l'Empordà, diverses comarques de Lleida, inclosa bona part del Prepirineu.