Capellades vetlla per la supervivència de l'últim molí paperer "viu" de Catalunya

Una raima és una unitat de mesura per comptar fulls de paper, concretament una raima equival a 500 fulls de paper. I una filigrana o marca a l'aigua és un dibuix perceptible a contrallum en un paper obtingut durant la seva fabricació. S'utilitza com a sistema de seguretat en documents (bitllets de banc, segells...) i també com a marca del fabricant. Aquestes són algunes de les coses que s'aprenen després de visitar el Museu Molí Paperer de Capellades, on s'hi continua fabricant paper fet a mà, perquè és "molí viu" com els hi agrada subratllar a les responsables de fer les visites guiades.

Durant els segles XVIII i XIX, la zona de Capellades (a la comarca de l'Anoia), gràcies als seus recursos hídrics, era un dels centres paperers més importants de l'Estat espanyol, i per no perdre la tradició, el 1958 un grup d'industrials paperers van fundar aquest museu exercint un treball d'avantguarda en el que s'anomena arqueologia industrial. Des d'aleshores el museu fabrica paper per diferents artistes i empreses com Jaume Plensa, Miquel Barceló, Ferran Adrià o Mango.

Ara el molí fabrica un paper de qualitat de diverses fibres (cotó, lli, cànem, abacà i sisal) amb una àmplia gamma de mides, filigranes i colors. Però el drap va ser la primera matèria per la fabricació del paper fins a finals del segle XIX on va ser progressivament substituït per les fibres provinents de la fusta dels arbres i plantes vegetals.

Des de l'inici, aquest espai es va fundar com a museu i com a molí, unint així la difusió del patrimoni històric i l'industrial, gràcies a la continuïtat de la pràctica de l'activitat artesanal del paper fet a mà. Aquesta dualitat el fa un museu atípic, perquè durant la visita es poden veure els papers fets amb grans de cacau que encarrega Jordi Roca, o uns altres papers per embolicar roba d'una reconeguda botiga de Barcelona.

Edifici del segle XVIII

La gestió econòmica del Museu Molí Paperer de Capellades es basa en l'autofinançament del 60-70% de les despeses de funcionament, i és un bon exemple de com una entitat cultural pot arribar a assolir l'autofinançament a partir de la comercialització del producte artesanal que produeix i alhora sumant els ingressos econòmics derivats de les visites.

L'edifici del museu és un antic molí paperer del segle XVIII, d'una superfície de 2.200 m² i consta de quatre plantes i soterrani, on hi ha les màquines i els estris necessaris per fer el paper. Al costat del Molí s'hi troba la Bassa, una font natural d'on brolla un cabal de 12 milions de litres diaris, utilitzats com a energia per al funcionament dels 16 molins paperers que treballaven en aquesta zona, dels quals ja no en queda cap en actiu.

El museu compta amb una sala d'exposició permanent sobre el paper i els sistemes d'impressió on es ressegueixen els vincles d'una activitat econòmica que va determinar el desenvolupament econòmic i social de la zona. La darrera planta del museu és l'assecador, on s'asseca el paper que s'hi fabrica a l'aire, seguint la tradició artesana, i on també hi ha exposicions temporals d'artistes que treballen el paper.

Una de les preocupacions d'aquest museu és la supervivència dels molins paperers de les diferents comarques papereres de Catalunya i la recerca de nous usos per tal d'evitar que es perdin edificis tan singulars. Com a primer pas per a la documentació i conservació d'aquest patrimoni industrial el Museu Molí Paperer de Capellades conjuntament amb el Museu de la Ciència i la Tècnica estan realitzant un inventari de molins de Catalunya.