El Brexit impacta a Catalunya sobre l’automoció, el sector carni i la química

Les empreses catalanes afronten un termini d’onze mesos per gestionar la incertesa. És el període transitori del Brexit que s’han donat la Unió Europea i el Regne Unit per arribar a un acord polític i de relació econòmica un cop s'ha fet efectiva la sortida britànica de la UE. En cas que no arribi un acord satisfactori que permeti mantenir els fluxos comercials actuals, el Govern de la Generalitat ha xifrat en 2.000 milions d’euros en cinc anys l’impacte sobre l’economia catalana que podria tenir el Brexit. Les xifres del Departament d’Empresa i Coneixement indiquen que el Regne Unit és el cinquè soci comercial de Catalunya, el que representa un volum de negoci de 3.900 milions d’euros, un 5% del total de les vendes anuals.

Chacón: "encara no sabem res de com poden quedar les exportacions"

La consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, admet que "encara no sabem res de com poden quedar les exportacions, les duanes, la itinerància de dades mòbils, la Seguretat Social o els intercanvis monetaris". Aquest desconeixement ha disparat darrerament les consultes a la finestreta sobre el Brexit que ha creat l’Administració. Més de 800 empreses, especialment del sector químic i de les indústries del plàstic i de l’alimentació, s’han informat sobre els plans de contingència per afrontar l’escenari posterior al 31 de desembre de 2020, quan finalitzi el període de transició.

"Si hi ha acord, ningú es farà mal. Però si no n’hi ha, les empreses s’adaptaran suportant més aranzels, demores en les entregues de la mercaderia i uns tràmits duaners més costosos". El diagnòstic el fa el president de la Comissió d’Economia Internacional i Unió Europea del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Xavier Ferrer. En aquest sentit, Ferrer recorda que la falta d’un marc comercial definit ja s’està notant des del 2016, any en què es va celebrar el referèndum del Brexit.

Víctimes dels aranzels i la logística

Les dades de la Generalitat mostren que més de 3.600 companyies catalanes exporten els seus productes al Regne Unit. D’aquestes, 2.200 ho fan de manera regular. Les firmes s’agrupen sota el paraigua de l’Associació d’Empreses Industrialitzades Internacionalitzades (AMEC). El seu president, Joan Tristany, explica que "malgrat que les companyies que exporten pertanyen a sectors diversificats, si finalment s’implanten els aranzels, es veuran més afectades les que subministren de forma constant al client final".

Aquest procés perjudicarà especialment al sector català de l’automoció. Les empreses d’aquest àmbit venen una gran quantitat de components. Si aquests han de pagar més aranzels, s’acabarà encarint el preu final del cotxe que abona el comprador. Però també, com aclareix Tristany, "els impostos els hauran d’assumir les companyies britàniques que vulguin exportar els seus automòbils". El sector carni, el de la roba i el químic presenten comportaments similars pel tipus de relació comercial que estableixen amb el Regne Unit.

Els aranzels o la logística són alguns dels factors que més poden modificar les relacions entre les empreses catalanes i el Regne Unit. L’AMEC recorda que alguns productes, com els alimentaris o els medicaments, s’han d’entregar gairebé de forma immediata i no poden esperar que es completin els tràmits burocràtics a la duana. Però aquests requeriments tenen un camí de tornada. Es a dir, igual que poden perjudicar les companyies catalanes, també ho notaran les britàniques que vulguin exportar.

Escenari comercial semblant?

Davant d’aquest possibilitat, l’AMEC creu que les relacions comercials que se’n derivin de l’acord polític no variaran gaire respecte a les actuals, ja que el Brexit afecta tots els sectors econòmics. Però amb els pitjors auguris, Acció, l’organisme de la Generalitat encarregat de la internacionalització empresarial, considera que l’impacte sobre el PIB català se situaria entre el 0,5 i el 0,8%.

Acció precisa que existeixen 250 productes catalans que les empreses acostumen a vendre al Regne Unit que estarien a la llista provisional de més de 500, susceptibles de suportar aranzels. Per aquest motiu, l’organisme recomana a les firmes preparar-se amb plans de contingència, però també amb la possibilitat d’obrir nous mercats amb les mateixes mercaderies que s’envien allà.

Els productes alimentaris es podrien fer malbé per culpa de l’augment dels tràmits duaners

El consol de les firmes catalanes és que el govern de Boris Johnson creï zones franques i ports lliures, uns espais on els aranzels i els impostos es reduirien o se suprimirien. Aquests supòsits també s’hauran d’afrontar a la negociació política.

Des del punt de vista fiscal, la delegació d’Hisenda a Catalunya alerta sobre les conseqüències en els intercanvis comercials amb productes peribles, com els alimentaris. En aquest cas, es podrien fer malbé per culpa de l’augment dels tràmits duaners durant el temps de transport. Aquestes traves derivaran en productes més cars. Abans, el cost d’un aliment equivalia al seu preu de venda, però ara s’hauran d’incorporar les gestions tributàries. La figura del representant de duanes, l’increment de l’IVA o els impostos especials són elements que generaran tensions en el valor de la mercaderia.

Tot i aquest panorama incert, el teixit empresarial confia que el Brexit es transformi en una oportunitat comercial. Atreure la inversió estrangera o arrossegar les empreses ubicades al Regne Unit que busquin empara en la Unió Europea són algunes de les esperances. Novament, la pilota està a la teulada dels polítics. De l’acord que fonamentin, en depèn el rumb que prenguin les relacions comercials entre les companyies catalanes i de la resta de la UE, i les britàniques.