Botran plega després dels mals resultats de la CUP i fa una crida a refundar l'esquerra independentista

Els mals resultats de l'independentisme, que en les últimes eleccions generals ha perdut 9 dels 23 diputats que tenia al Congrés i gairebé 700.000 vots amb relació als comicis del 10 de novembre del 2019, ja han provocat les primeres renúncies. 

El cap de llista per Barcelona de la CUP, Albert Botran, ha anunciat aquest dimarts que es retira de la primera línia política i passa "a un segon pla" després de perdre prop de 150.000 suragis i els dos escons amb què comptava. Els cupaires s'han quedat sense representació al Congrés.

A través d'un fil de Twitter, Botran ha dit estar "satisfet d'haver assumit cada vegada més responsabilitats en moments en els quals podria haver triat el contrari". "Qui parli de paguetes no en té ni idea", ha criticat. També ha destacat la feina feta en temes com l'amnistia, la repressió, la defensa de la llengua o l'ecologisme, entre d'altres. 

Botran ha agraït la feina feta per la CUP durant aquests 4 anys al Congrés, a les 98.000 persones que els han votat i a l'equip de Madrid. "Agraïments a la Mireia, la Jordina i l'Aida. Aguantar a Madrid, sabent que d'entrada només ho veia mitja organització, obrir camí i fer pinya lluny de casa", afegeix.

Les del 2019 eren les primeres eleccions generals en què es presentava la CUP, i van obtenir dos escons. En aquesta ocasió, les seves bases van decidir de manera relativament clara tornar a concórrer als comicis espanyols. En una entrevista a Públic, Botran va justificar la presència de la formació al Congrés perquè "hi ha unes veus que si no hi som nosaltres no estan representades".

Botran va ser diputat al Parlament entre els anys 2015 i 2017, la legislatura en què es va celebrar el referèndum de l'1 d'octubre de 2017.

Refundació de la unitat popular

Al mateix temps, Botran ha assegurat que a la CUP li cal un revulsiu i demana "refundar l'esquerra independentista"  amb persones que s'encarreguin de renovar un partit que considera "essencial per al país". "Cal direcció política", ha advertit, i iniciar un procés intern que "pot durar anys". 

"Continuo pensant que aquest espai polític és essencial per al país: qui té més clar el lligam entre la independència i les condicions materials de vida, hereus d'una tradició nacional-popular. I explicant que el capitalisme és un sistema fallit ecològica i socialment", ha dit. 

Malgrat que deix el càrrec de portaveu, el fins ara líder cupaire diu que continuarà vinculat a la CUP, a Poble Lliure i a la Intersindical-CSC. 

Repensar l'independentisme 

Botran també ha avisat que el conjunt de l'independentisme "necessita repensar-se" per "falta de credibilitat i d'estratègia" i per estar vivint, ha assegurat, "d'inèrcies". "Massa partidisme però alhora massa poc debat", ha lamentat.

Critica que el moviment encara visqui d'inèrcies i hagi convertit en derrota els fets de 2017. "Va ser una victòria, no total però sí molt important", diu. "L'independentisme d'esquerres ha de saber llegir aquest món en crisi i ser-ne una de les alternatives democratitzadores", assenyala. A l'entrevista amb Públic, Botran va apuntar que "l'independentisme està en una fase de desorientació i desànim, que ens ha anat contagiant a tots".