Berga recorda els 20 anys de l'assassinat de Josep Maria Isanta, apunyalat durant la Patum del 2005

Aquest dimecres s'han commemorat els 20 anys d'aquella nit de Patum que molts berguedans no oblidaran mai. Era ja la matinada del dissabte 28 de maig del 2005 quan es va cometre l'assassinat del jove Josep Maria Isanta i Caselles, apunyalat per arma blanca en el marc d'una baralla a la una zona de concerts del Canal Industrial de Berga. Els Mossos d'Esquadra van detenir 18 persones relacionades amb l'agressió, vuit de les quals menors d'edat, però la seva actuació va estar durant moltes setmanes -i fins anys després- a l'ull de l'huracà. 

Hi va haver nou condemnats amb penes d'entre 25 i 43 anys, a més de l'internament de menors, de tres a set anys. El record segueix estant molt present entre familiars, amics i la societat berguedana en general. Tant és així que aquest dimecres va fer-se un acte d'homenatge amb la inauguració d'un mural obra de l'artista Roc Blackblock amb el seu rostre, acompanyat de parlaments i actuacions musicals. I aquest divendres es farà una xerrada i un concert aplegant part de les bandes que actuaven ara fa 20 anys, la nit que Isanta va perdre la vida amb 22 anys.

La mare del Pep, Núria Casellas, va recordar el lema de vida d'Isanta, "Compartir és viure", un missatge que es pot llegir al mural. Ho va fer durant l'acte d'aquest dimecres, visiblement emocionada i acompanyada pel nucli familiar, que la va ajudar a acabar el discurs quan se li entretallava la veu en recordar aquella nit. La família també va agrair que el poble de Berga els fes costat i va enviar un missatge al Govern del moment, liderat per Pasqual Maragall: "No ens van ajudar res, sinó tot el contrari, posant pals a les rodes amb tot".

L'alcalde Ivan Sánchez va dir que li agradaria que la gent de Berga "fos una mica com el Pep". El batlle, que era amic d'Isanta, assegura que no pot perdonar als qui el van assassinar amb "violència per violència": "Què hagués fet el Pep amb aquests 20 anys que li han tret de vida?", va preguntar davant dels centenars de persones que es van aplegar a la zona del mural. Els actes estan impulsats Ben Anats, l'Ateneu Llibertari del Berguedà, el Casal Panxo, el Centre d'Estudis Josep Ester Borràs i l'Ajuntament de Berga.

Què va passar?

El 28 de maig de 2005 era dissabte, però ens hem de remuntar a la jornada de divendres, l'equador de la Patum. També una jornada de transició per a molts, ja que és el dia de la Infantil, però també hi havia concerts. Tot va passar precisament en aquesta zona on es feien les actuacions musicals de l'anomenada Patum Alternativa, organitzada per col·lectius llibertaris, anarquistes i de l'esquerra independentista.

Va ser allà on van arribar diverses persones, entre els quals un conegut grup conflictiu de Berga i diversos menors, que carregaren físicament contra aquells que se'ls posava pel camí. Utilitzaven una tècnica habitual en aquell moment, en què un grup d'agressors s'acarnissaven amb una víctima, i un cercle exterior controlava que ningú s'hi interposés. Qui pretenia auxiliar, era el següent objectiu. Hi va haver una dotzena de ferits, tres d'aquests d'arma blanca, un dels quals va ser mortal.

Relacionat amb aquest tema

El Berguedà pedala unit per confirmar-se com un territori ciclista únic

Aleix Camprubí

Una de les persones que van viure-ho de primera mà és Montserrat Venturós, que amb 19 anys era militant del Casal Panxo. Coneixia la víctima, primer, de l'escola i, després, del Centre d'Estudis Josep Ester Borràs. A més, es va implicar a fons en el cas Isanta, acompanyant la família i col·laborant amb l'equip jurídic. D'aquell dia fatídic, recorda que estava sola encarregada de la barra de l'entitat i es va adonar de l'enrenou. "La reacció va ser: en cinc minuts tenim el pollo aquí amb els Mossos", explica, en un moment que el cos policial estava especialment malvist per aquell sector de jovent berguedà.

Però passaven els minuts i va decidir deixar la barra sola per anar a veure què estava passant: "Quan veig alguna cosa m'hi he d'implicar, i ho he de veure i viure. Vaig veure hòsties per tot arreu, una cosa molt difícil d'explicar, que encara avui em costa posar a lloc", relata la que anys més tard fou alcaldessa de Berga (2015-2021). Recorda com la van increpar i, en tornar-se a girar, va veure com la persona del seu costat ja estava apunyalada. Al cap d'uns minuts van arribar furgons dels Mossos i els implicats van començar a ser perseguits.

Relacionat amb aquest tema

Cinc infraestructures abandonades a Catalunya: de casos enquistats a solucions d'èxit

Aleix Camprubí

Pep Cara coneixia la víctima del Centre d'Estudis, però també de l'Ateneu Columna Terra i Llibertat. És una mica més gran del que era Isanta, que formava part de la generació de la majoria de persones que hi havia en aquest sector anarquista i llibertari. Era un assidu del local, tot i no ser un militant més habitual en les assemblees com podrien ser d'altres: "Sempre donava un cop de mà". Cara recorda com va viure aquella jornada "amb desconcert".

"Vam començar a veure que corria una gent que anaven acollonint a un i altre. Passava a diferents punts. Inclús la gent va trucar als Mossos, però no van venir. Jo vaig anar al local a buscar un bastó amb una altra companya, veiem que allò generava molta inseguretat i era molt estrany", explica Cara. En arribar a barraques, hi havia "un merder increïble, una situació caòtica", i van tancar la barra en saber que hi havia apunyalaments. Van conèixer la geladora notícia que el Pep hi havia estat implicat mentre acabaven de recollir barrils de cervesa, i després van anar a l'hospital on hi havia altres ferits. Isanta ja era mort.

Cara: "Vaig anar al local a buscar un bastó amb una altra companya, veiem que allò generava molta inseguretat i era molt estrany"

Venturós també recorda com en tornar a la barra del Panxo ja li van dir que hi havia una persona greu, i poc després que havia estat un assassinat, però que no ho digués, esperant una confirmació més oficial. "Mirant a la barra del Centre d'Estudis vaig veure persones properes a ell amb cares d'estupefacció, un de molt proper colpejant amb molta ràbia un vehicle allà aparcat… El que m'havien dit era veritat".

Per què va passar?

Jordi Isanta, germà de la víctima, ha assegurat en una entrevista recent a Vilaweb que era violència gratuïta, i que no hi va haver un detonant clar. I és que diverses hipòtesis van circular entre el boca-orella de la societat berguedana, des d'un tema de drogues fins a motius ideològics o patriòtics. "Si tens un objectiu a nivell polític, no cardes aquesta merda", sentencia Venturós, que coincideix amb la idea de la violència gratuïta: "Potser hi havia premeditació en l'acció violenta".

Tot i això, la militant sí que recorda que, enmig de la batussa, algú la va increpar amb les mans i dient-li "catalufa". De fet, una testimoni del judici va assegurar que els autors havien cridat "anem a matar catalufos". "No vol dir en cap cas que fos per això, no tenia a veure amb una qüestió ideològica o nacional", insisteix. "Si un record en qüestió d'hores es pot tergiversar, amb els anys això ja és acollonant. Dos anys després en un judici, recordar tot allò era complicat. Tinc poc record, tot va passar tan de pressa, va ser tan surrealista…", afegeix.

Venturós: "Recordo algú increpant-me amb les mans i dient-me 'catalufa'. No vol dir en cap cas que fos per això, no tenia a veure amb una qüestió ideològica o nacional"

Cara creu que es van ajuntar diverses coses: "Hi havia un grupet de nanos, alguns acabaven de sortir de la presó. Tot eren gallets, a veure qui era el més xungo o perillós. No hi havia cap dona, eren una colla de gallets fent l'imbècil". Tot i que diu que algun membre del grup portava algunes insígnies nazis, alerta que també s'hi podia trobar "un tio de Berga de tota la vida i catalanoparlant". Però, tot i ser un grup heterogeni, van actuar a l'uníson: "Una part que ja portaven estona liant-la, i n'hi va haver el que s'hi va sumar".

"Allà hi havia de tot, això és el que incòmoda. Un amb la samarreta del Barça, una bandera espanyola, un amb roba de Patum… El que hi havia en comú era aquesta violència absurda, indiscriminada i injustificada. Buscaven merder amb qualsevol", relata. "No és tan senzill com dir: eren aquests. El trist va ser el final. No tenia cap sentit", lamenta. De fet, diu que feia setmanes que alguns d'aquests "ja anaven liant-la" i que les bregues "van passar a diversos punts". Venturós recorda que la primera agressió va ser a la tarda, sis o set hores abans, a un jove de Lleida que no tenia res a veure amb tot plegat: "Va dir que no tornaria mai a Berga".

Mossos, on éreu?

Molts berguedans recorden cap a on es va dirigir la ràbia acumulada pels fets. El jove cos dels Mossos d'Esquadra va estar clarament assenyalat, acusat de no haver fet prou -sense dispositiu de seguretat a la zona- i d'arribar tard a l'auxili d'Isanta. En paral·lel a la sentència dels acusats, el TSJC va condemnar el Departament d'Interior per errors en la gestió, parlant de negligència, obligant a indemnitzar la família. El crit "Mossos, on éreu?" es va sumar al "Ni oblit, ni perdó", i va ser una constant en aquells dos dies de Patum que quedaven i en la reacció posterior contra el cos policial, així com un rerefons durant el procediment judicial.

Cara té clar que durant els fets hi va haver "una negació d'auxili de la policia de manera conscient", com recull la sentència penal: "No és una opinió, és un fet. Els Mossos no hi van anar". "Va ser per motiu ideològic, que seria un delicte d'odi", afegeix sobre la relació del col·lectiu anarquista amb els Mossos. "Com que no ens estimen, deixen que hi hagi un assassinat. Entenc que no esperaven un assassinat, però van deixar que hi hagués merder", afegeix.

Cara: "Els Mossos van fer una negació d'auxili de la policia de manera conscient. Va ser per motiu ideològic, que seria un delicte d'odi. Com que no ens estimen, deixen que hi hagi un assassinat"

L'anarquista considera que "ja els anava bé que hi hagués merder a les barraques per si així les deixàvem de fer", puix no tenien bona relació dels Mossos. "No diré que van deixar que el matessin, però van tenir més d'una hora per venir", lamenta. Destaca que pràcticament tothom a Berga va reaccionar "amb justícia" contra la policia catalana, "que eren els que havien d'actuar, sobretot perquè era evitable". "S'ho van guanyar a pols. Els responsables són els assassins, en primer lloc, i, en segon lloc, els Mossos que no van voler actuar. La reacció de Berga va ser normal", destaca.

Venturós coincideix que "hi ha una constatació empírica" que van trucar al cos policial i "no van aparèixer". "Des d'aquelles trucades fins que arriba el socors passen uns minuts que determinen el final d'aquesta història", etziba. "Excusar-se en què aquesta gent no vol policia em sembla vergonyós", diu lligant la negligència dels Mossos al fet que aquells col·lectius poguessin tenir "reticències al voltant del paper policial de control social i moltes altres coses".

Ja abans de l'assassinat, a Berga hi havia hagut alguna manifestació en contra de la presència del cos català, sobretot des del jovent: "En implantar una policia nova, anaven de sobrats i feien abusos d'autoritat innecessaris", diu Cara. Recorda especialment que hi va arribar a haver càrregues policials davant la discoteca La General, i que es va fer una manifestació en contra que va aplegar un miler de persones.

Arran del cas Isanta, es va recuperar una fotografia d'aquella mobilització on apareixia algun dels assassins, cosa que Cara creu que l'aleshores consellera d'Interior, Montserrat Tura, va aprofitar per "intentar desacreditar els col·lectius que protestaven contra l'assassinat". "Van criminalitzar el jovent", afegeix Venturós sobre aquella època. També admet que prèviament ja hi havia problemes amb aquell grup de delinqüents: "Jo recordo que al Panxo dèiem: els següents serem nosaltres. Hòsties i batusses n'hi havia hagut".

Tot i això, l'exalcaldessa també destaca que la reacció contra l'actuació policial després dels fets va anar més enllà del jovent llibertari, independentista i d'esquerres, i que va moure molts sectors de la societat berguedana: "Totes aquelles persones havien conviscut amb nosaltres, no eren persones que venien de fora. Era gent que coneixíem. Això va fer potser encara més mal i més ràbia", relata.

Què va dir Tura?

Les declaracions de Tura no van ajudar a apaivagar els ànims de la societat berguedana, especialment en determinats col·lectius, que es van sentir culpabilitzats. "No sé si és normal que, en una ciutat de 16.000 habitants, hi hagi set casals llibertaris, quatre d'anarquistes i tres d'independentistes radicals", va dir la membre del Govern. En una entrevista recent a Catalunya Ràdio, ha defensat l'actuació policia i assegura que els Mossos hi eren: "Els responsables són els nou condemnats". Tura no comparteix els arguments de la sentència que va condemnar la Generalitat per negligència en el dispositiu.

Tot i la polseguera que van generar durant anys les paraules de la titular d'Interior, Venturós posa una mica d'aigua al vi: "Ho hem d'entendre en el seu context". "La Tura fa una compareixença de 52 minuts al Parlament i cada any només traiem això dels casals i ateneus", detalla. "Ho penso 20 anys després, en aquell moment em bullia la sang de ràbia", afegeix. Tot i això, diu que les xifres que dona la consellera eren falses. "La tradició llibertària i d'esquerres del Berguedà és intrínseca, però en cap cas hi havia l’existència del nombre de casals i ateneus a què es refereix. I si els hagués hagut, què?", afegeix. Alhora, destaca que no veu ara "el jovent militar com militàvem aleshores".

Venturós: "La Tura fa una compareixença de 52 minuts al Parlament i cada any només traiem això dels casals i ateneus"

L'alcalde de Berga, Ivan Sànchez, és molt més crític amb l'exconsellera. "Si us plau, que ens deixi en pau", va dir en l'acte d'homenatge d'aquest dimecres. "En comptes de retractar-se d'aquelles paraules que van fer molt mal a tota la societat berguedana, es reitera, criminalitzant", va lamentar el batlle. "Si us plau, Montserrat, ja està. Estàs jubilada, dedicat a la teva vida i, sobretot, deixa Berga i la seva gent en pau. T'ho agrairem molt", va reblar abans de rebre l'aplaudiment per aquestes paraules per part de família, amics i assistents en general.

Després d'haver passat per l'administració local com a alcaldessa, Venturós admet que ara ho veu tot plegat des d'una altra perspectiva. "M'encanten les contradiccions, i que des de l'esquerra, com més contradiccions, millor. Són les preguntes que ens hem de fer per avaluar com estem tirant endavant la nostra lluita". En aquest sentit, recorda que aleshores eren "gent d'esquerres demanant la presó com uns sonats". "No hauria donat un duro per la sentència, després de participar del judici i veure l'actitud de la magistrada Ana Ingelmo, no esperava que s'acordés que hi havia una coautoria amb les condemnes que es van posar sobre la taula", afegeix.

I ara què?

Han passat vint anys i els coautors de l'assassinat són al carrer, alguns dels quals a Berga o el Berguedà. "Si ho penso racionalment amb el cap, entenc que el sistema penal ha de ser garantista i no ha de ser punitiu i s'ha d'intentar la reinserció a la societat. Emotivament, em causa rebuig, no en vull saber res. Però diferencio una cosa de l'altra", explica Cara. Hi coincideix Venturós, però porta la reflexió més enllà.

"M'agradaria seure i parlar amb ells. M'agradaria saber què, per què, o que en pensen. Tinc una necessitat de conèixer. Entenc la família, que no es vulguin trobar amb aquesta gent. No sé com es treballa això des de la justícia, però, que fem? Els fem fora de la ciutat? Es reinsereixen o no? Són preguntes que els hem de fer". Venturós revela que ha intentat parlar amb condemnats, i que alguns havien sol·licitat demanar perdó a la família ara fa uns set anys, però no va acabar tirant endavant per altres motius: "La família diu que no vol, però em van demanar aquesta tasca", recorda.

Venturós: "M'agradaria seure i parlar amb ells. M'agradaria saber que, per què, o que en pensen. Tinc una necessitat de conèixer"

Els 20 anys potser obren una nova oportunitat perquè això passi. La militant creu que no tenia sentit si es feia quan eren a presó si el que realment volien era un benefici penitenciari. "El sentit és conèixer o saber el perquè. No hem abordat aquest assumpte a nivell col·lectiu perquè cadascú va fer el seu treball personal. Hi ha gent que no els deixen entrar en comerços, la majoria no han tornat a trepitjar Berga", relata.

Una molt bona persona i molt propera

"Era molt bon tio. D'aquella gent molt encantadora, que tothom hi té relació, molt agradable, fàcil, molt trempat… És un tòpic, però és així", recorda Cara. Venturós també destaca que Isanta era una persona "molt propera" amb la qual s'havia trobat en l'àmbit col·lectiu, per bé que mai havia tractat qüestions polítiques amb profunditat amb ell. Anys després, ha estat una de les persones que més a fons ha estudiat el cas: "Al gener vaig anar a casa els pares i vaig trobar 7 o 8 caixes d'informació. Tinc tot el judici escrit a mà".

A les portes de Patum

Precisament aquest dimecres Berga també ha celebrat l'anomenat Cap d'Any Patumaire, el tret de sortida de les activitats de la festa berguedana per excel·lència. Serà diumenge quan la sortida del Tabal anunciarà la festa, i ja el 15 de juny es faran els Quatre Fuets, per comprovar com peta la pirotècnia. Els actes centrals de la festa seran enguany de dimecres 18 a diumenge 22, també amb concerts a la zona de Barraques de Patum, que portaran per sempre el nom de Josep M. Isanta.