La Barceloneta, el barri amb major gentrificació de l'Estat

La gentrificació es consolida a Barcelona i Madrid i s'està estenent a altres ciutats espanyoles mitjanes, amb "canvis significatius". Ho apunta el darrer estudi de Perspectives Demogràfiques, elaborat al Centre d'Estudis Demogràfics de la UAB, que analitza comparativament la intensitat i expansió d'aquest fenomen als deu municipis espanyols més poblats entre 2011 i 2021. Barcelona és la ciutat on el fenomen s'ha manifestat amb més intensitat, i encapçala el rànquing amb el barri de la Barceloneta. De fet, el de Ciutat Vella, on hi ha la Barcelona, és el districte més gentrificat de Barcelona, però el fenomen també s'expandeix cap a barris com Sagrada Família o Sant Antoni, o de l'interior de Sant Martí i Sants-Montjuïc.

Entesa com el procés de substitució d'una població de menor estatus socioeconòmic per una altra amb un poder adquisitiu més alt, els investigadors han creat un índex de gentrificació. Això permet radiografiar el fenomen, i també ha servit per elaborar un mapa interactiu per a cada ciutat. Aquest combina tant la velocitat del canvi registrat a la dècada analitzada com la intensitat socioeconòmica a partir de vuit variables demogràfiques, socioeconòmiquies i del mercat de lloguer. 

En el cas de Barcelona, els resultats apunten que la zona amb l'índex més alt ocupa barris de l'Eixample, Gràcia i Ciutat Vella. De fet, la Barceloneta lidera el rànquing dels barris més gentrificats d'Espanya, amb un valor de 0,941. Molt a prop hi apareix el Born, també a Ciutat Vella.  A Madrid, la penetració del procés es dona cap al districte de Tetuán, al nord, i Agranzuela, al sud. A més, s'observen valors relativament alts als districtes de Carabanchel i Latina, ubicats a l'altre costat de la M-30, frontera socioeconòmica tradicional de la ciutat.

Barcelona i Madrid lideren gairebé tots els aspectes de l'evolució, mentre que la resta de ciutats destaquen en facetes particulars. Així, els resultats mostren per exemple que Palma i Las Palmas de Gran Canària registren nivells més grans de rejoveniment i atracció de població internacional, mentre que a València i Bilbao s'observa un fort increment de la població universitària i amb ocupacions en les categories laborals més altes, així com una acceleració de l'arribada de població més instruïda.

Pel que fa al lloguer, una de les facetes clau en els processos de gentrificació, totes les ciutats han patit pujades notables, excepte Saragossa i Múrcia, les pujades han estat circumscrites a zones molt específiques. En especial criden l'atenció els casos de Barcelona, València i Màlaga i els dos municipis insulars, on s'han registrat increments importants. L'estudi s'ha basat en el Cens de Població i Habitatges de 2011 i de 2021 de l'Institut Nacional d'Estadística i l'Índex de preus del lloguer del Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana entre 2011 i 2019.

La gentrificació altera l'estructura social  

Els resultats confirmen que la gentrificació no només transforma el paisatge urbà, sinó que altera profundament l'estructura social de les ciutats. Un dels autors de l'estudi, Carlos Sanz Pérez, apunta que es tracta d'un procés que "redefineix qui pot viure a quin barri". A més alerta que les zones a les quals semblava que no afectava la gentrificació, "comencen avui a mostrar valors alts de l'índex, cosa que anticipa noves onades de desplaçament residencial".

En aquest sentit, el treball alerta que aquesta gentrificació contribueix a un increment de la segregació socioespacial, a l'expulsió de població vulnerable, a la pèrdua de diversitat social i a la intensificació de les desigualtats. Les eines de mesura de la gentrificació que presenta l'estudi poden ser molt valuoses a l'hora de dissenyar polítiques públiques, segons els investigadors: "Garantir l'ús residencial de l'habitatge i evitar l'expulsió de veïns dels seus habitatges esdevenen prioritats fonamentals per construir una societat urbana més equitativa i justa".

"La gentrificació és un procés heterogeni que no es desenvolupa igual a totes les ciutats: varia tant en la manera com s'expandeix pel territori com en els grups socials que la protagonitzen. L'avanç d'aquest procés cap a diferents ciutats i barris, així com les seves conseqüències negatives, posen de manifest la necessitat d'un compromís polític amb l'habitabilitat i el dret a les nostres ciutats", apunten els responsables.

Relacionat amb aquest tema

1 de cada 3 nòmades digitals a l'Estat tria Barcelona per viure i treballar

Públic

La gentrificació a les ciutats mitjanes  

A les ciutats mitjanes, la gentrificació s'ha concentrat principalment als centres històrics, tot i que comença a estendre's cap als barris adjacents o, en ciutats costaneres, al llarg del litoral. A València el procés avança cap a Extramurs i Russafa a l'Eixample. A Màlaga, des del seu centre cap a l'oest a La Trinidad i a Mármoles. A Saragossa la gentrificació ha avançat "de forma més suau" i s'expandeix des del centre històric cap al sud a Juntas de Centro i a Universitat. A Sevilla el procés avança també des del centre històric cap al barri de Triana.

Les ciutats insulars registren com a zones més gentrificades els seus centres històrics (en el cas de Palma, a la zona est del centre) i les seves costes, especialment en el cas de Las Palmas de Gran Canària (la zona de Guanarteme). A Bilbao la zona més gentrificada es troba a Abando, el districte on es concentra l'activitat econòmica de la ciutat i el segueix el centre històric. Múrcia presenta un cas més complex, ja que la zona més gentrificada correspon a un conjunt de pedanies que pertanyen al municipi, però que estan desconnectades de la resta de la trama urbana.