Barcelona, la capital mundial dels clubs de cànnabis trontolla després de quedar-se sense regulació municipal

El poder judicial ha acabat enderrocant els fonaments legals de la capital mundial dels clubs de cànnabis, Barcelona, la ciutat de l'Estat espanyol amb més associacions d'usuaris, una fórmula de consum sense parangó a la resta del planeta. A Amsterdam, per exemple, hi ha molts coffeeshop, locals on es ven i consumeix marihuana, oberts al públic, però els clubs de l'Estat espanyol van néixer com a lloc de trobada exclusiu de socis, per fomentar el consum responsable i l'autocultiu segur, encara que alguns s'hagin desviat de la norma buscant més el negoci.

Successives resolucions de el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i del Tribunal Suprem han fet caure el pla especial urbanístic de l'Ajuntament de la capital catalana que regulava els clubs, a l'entendre que la norma envaeix competències estatals. Inspeccions i tancaments planegen ara sobre l'horitzó d'aquests locals. Barcelona ha retrocedit així sis anys en el temps cannàbic. Tot d'una, ha tornat a 2015, a l'any abans de l'aprovació del pla que l'equip de govern municipal d'Ada Colau va tirar endavant amb els vots de Barcelona en Comú, PSC, ERC i CUP per regular el funcionament de les associacions d'usuaris de cànnabis.

La normativa municipal va establir com a superfície màxima dels locals els 200 metres quadrats, va exigir una doble porta d'entrada o vestíbul de separació, la instal·lació de xemeneies per a l'expulsió de fums i una distància mínima respecte als centres d'ensenyament obligatori. I des de la seva aprovació, l'Ajuntament va registrar l'obertura de 218 associacions, al voltant del 15% de les existents a tot l'Estat.

Els recursos interposats per algunes associacions molestes per la dificultat i la quantia de les obres que havien d'executar en els seus locals per a complir la normativa, fins a 50.000 euros en algun cas, 30.000 en molts d'ells, són els que han acabat per ensorrar el pla especial urbanístic. El novembre passat, una sala del Contenciós Administratiu de Tribunal Suprem va dictar dues sentències en què va assenyalar que "la indeterminació (...) de saber si un club social de cànnabis és o no il·lícit penalment impedeix considerar competent a un Ajuntament per regular, encara que sigui des de l'òptica urbanística i mediambiental", aquest tipus d'associacions. El Suprem va donar així la raó al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que havia estimat parcialment sengles recursos contra el pla municipal, i el cop de gràcia va arribar l'abril passat, quan l'alt tribunal català va desestimar un recurs de cassació de l'Ajuntament, que va donar aquí per acabada la via jurídica.

Perduda la batalla judicial, l'ajuntament ha anunciat a les associacions que emprendrà una campanya d'inspeccions per garantir que estan duent a terme l'activitat permesa d'acord amb la legalitat vigent, que ja no és la del pla especial urbanístic: han de funcionar com a mers clubs socials privats i no poden promoure el consum, la venda ni el cultiu de cànnabis. La inspecció, segons el consistori, començarà pels locals que "més impacte negatiu generen, enfocats al turisme i a la venda massiva", per després continuar amb els "grups comunitaris i d'autoconsum".

Molta incertesa en el sector

No se sap encara quants seran tancats o sancionats per incompliment de la normativa, però en el sector hi ha molta preocupació pel futur dels clubs de cànnabis a la ciutat del món amb més associacions d'aquest tipus. El portaveu de la Federació d'Associacions Cannàbiques de Catalunya (Catfac), Eric Asensio, ha manifestat a Públic que hi ha "certa cautela" sobre el que pugui fer l'Ajuntament a partir d'ara, tot i que les seves entitats, diu, no se senten al·ludides per les advertències que ha fet l'administració municipal sobre els motius d'incompliment.

"Creiem que poden existir actualment pràctiques que ara poden derivar en un procés penal, tot i que els criteris són molt subjectius, però nosaltres no ens sentim identificats amb això. A les nostres associacions mai hem realitzat promoció de consum ni venda de cànnabis. Això no ens afecta ", subratlla Asensio.

Amb independència de les mesures que pugui prendre l'Ajuntament, Catfac apunta directament com a responsable d'aquesta situació a una "maquinària repressiva" judicial, ja que ha estat, al seu entendre, el poder judicial el que ha tombat tots els avenços normatius en aquest àmbit, ara el pla urbanístic barceloní i abans les lleis de regulació dels clubs d'usuaris de cànnabis aprovades pels parlaments de Catalunya i Navarra, també amb l'argument de la invasió de competències estatals, segons va dictaminar el Tribunal Constitucional en sengles resolucions.

"El poder judicial carrega contra les associacions cannàbiques sense tenir en compte la realitat social de Barcelona"

"Un cop més, el poder judicial carrega contra les associacions sense tenir en compte la realitat social de Barcelona, una ciutat que conviu des de fa més de 30 anys amb aquestes entitats. En lloc d'analitzar un model clarament orientat a aconseguir el benestar de les persones, s'aplica de nou la seva estratègia punitiva de repressió i assetjament a un model d'accés a la substància reconegut internacionalment i prohibint a les persones el seu dret a el lliure desenvolupament de la personalitat, a la prevenció de la salut i a la seguretat", explica la federació catalana en un comunicat.

La Confederació estatal de Federacions d'Associacions cannàbiques (Confac) també ha criticat de forma contundent la situació legal en què han quedat els clubs a Barcelona. Segons el parer d'aquesta organització, la decisió que s'ha pres "fomenta els mercats il·lícits i obre la veda per als grups de crim organitzat, amb el risc que envaeixin la ciutat amb pràctiques que generin diferents tipus de violència". A més, l'organització estatal ha advertit que a mig termini es pot produir una "massificació" dels locals que puguin mantenir la seva activitat, però ja sense la necessitat de complir el pla especial urbanístic en normatives mediambientals, d'higiene, salubritat i ordenació específica per a la seva actuació.

La necessitat d'una regulació estatal

Tant l'Ajuntament de Barcelona com les organitzacions d'usuaris coincideixen en un punt: la solució a aquest problema li correspon, sobretot, al Govern espanyol i al poder legislatiu del Congrés dels Diputats, una vegada que els tribunals han dictat que la regulació de les associacions de cànnabis és una competència estatal. Per això, el consistori barceloní ha anunciat la creació d'un grup de treball intern per a "fer propostes de canvis legislatius a nivell estatal i autonòmic". És més, l'equip de govern d'Ada Colau assegura que "continua defensant la necessitat d'una regulació des del punt de vista de la salut pública". "S'ha de tenir en compte -afegeix- aspectes com les utilitats terapèutiques del cànnabis, que s'ha demostrat eficaç per al tractament del càncer i altres malalties".

"S'ha de tenir en compte aspectes com les utilitats terapèutiques del cànnabis"

La Unió de Pacients per la Regulació, organització que representa persones usuàries de cànnabis amb fins medicinals i professionals que treballen en aquest àmbit, ha denunciat també les repercussions del canvi normatiu entre els que són socis de clubs per obtenir el tractament per a un gran nombre de dolències i malalties. "La justícia espanyola des del Tribunal Constitucional i aquest cop des del Tribunal Suprem, torna a fer política per sobre de les institucions democràtiques. Pacients i consumidors estan altra vegada abocats al mercat negre del cànnabis ", ha assenyalat l'entitat a través de Twitter.

Catfac considera igualment que és el poder legislatiu qui ha de prendre cartes en l'afer "per a què no sigui la justícia qui faci les lleis" en aquest país, subratlla Eric Asensio. La seva organització ha demanat formar part del grup de treball que crearà l'Ajuntament, per tal de poder fer propostes i articular noves iniciatives per aclarir el futur de les associacions d'usuaris a la capital catalana. I assegura que no es quedarà de braços creuats esperant. Estan pensant, fins i tot, a convocar una manifestació si les mesures que adopta el consistori no van en la direcció que ells entenen és l'adequada.

Una activitat amb 7.500 treballadors a tot Espanya

La importància d'aquestes associacions queda patent en un informe realitzat per Confac el 2020, segons el qual a l'Estat espanyol hi ha al voltant de 1.500 clubs on treballen unes 7.500 persones, amb una mitjana d'entre 300 i 400 socis cadascun. Si l'activitat d'aquestes entitats estigués regulada, podria generar al menys 218.800.000 euros en pagament anual d'impostos directes i indirectes i taxes a les diferents administracions, d'acord amb el mateix estudi. I d'aquestes 1.500 associacions, unes 800 es troben a l'àrea metropolitana de Barcelona.

Al Senat està encara pendent de debat una proposta de llei reguladora de l'activitat dels clubs de cànnabis presentada pel grup d'Esquerra Confederal per iniciativa de Geroa Bai. La proposta es basa en la llei que va aprovar el Parlament de Navarra en 2014 i després va ser tombada pel Tribunal Constitucional per invasió de competències de l'Estat. Fermín Les és el president de la formació navarresa RCN-NOK que va impulsar la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que va donar lloc a la llei foral i que el març passat va presentar la iniciativa a la cambra alta.

"Hem volgut fer aquesta proposta per cobrir el buit legal de la regulació i l'autoconsum, davant el silenci de les administracions"

"Hem volgut fer aquesta proposta per cobrir el buit legal de la regulació i l'autoconsum, davant el silenci de les administracions i que cap partit agafa el toro per les banyes. Ens han deixat de costat i s'està enfonsant tota la feina que hem fet els activistes durant molts anys", ha manifestat a Públic Fermín Les, que aquest dissabte ha dirigit la constitució del primer partit cannàbic d'àmbit estatal, Luz Verde.

Segons el parer de Les, calen també alcaldes valents que defensin els interessos de la seva ciutadania i, en aquest cas, dels que formen part de desenes d'associacions de cànnabis. "Els clubs -explica- són un invent absolutament espanyol que volen importar altres països, fins i tot els Estats Units. Van començar sobretot a Euskadi i a Barcelona, com a centres també per a la reducció de danys al consum. I els experts en salut diuen que el millor sempre és informar, que la gent surti de mercat negre i les seves conseqüències nefastes. Però, mentrestant, l'administració et dóna cops de peu perquè tornis al mercat negre, vulnerant a més el dret d'associació".

En la sentència de la Secció Cinquena de la Sala del Contenciós Administratiu de Tribunal Suprem sobre el pla especial urbanístic de Barcelona, emesa el novembre passat, s'assenyala que els clubs d'usuaris de cànnabis estan "orfes d'una completa i detallada regulació legal", ja que, a més, la seva activitat es pot veure afectada pel que disposa l'article 368 de el Codi Penal. I s'afegeix: "Com, amb indubtable encert es declara en la sentència d'instàncies (del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya) aconseguir una normativa reglamentària de la naturalesa exposada, per aconseguir arribar a un feliç fi de cobertura legal per a aquest consum, proveïment i dispensació de cànnabis i les altres substàncies ".