amb la col·laboració de la generalitat de catalunya
"Avui hi ha més exfumadors a Catalunya que fumadors en actiu"
Parlem amb Josep Maria Suelves, cap del Servei de Prevenció i Control del Tabaquisme a la Secretaria de Salut Pública

Barcelona-
Fumar és dolent per a la salut, però deixar-ho és possible. Per entendre millor com afecta el tabac i el vapeig al cos, quins riscos comporta i per què és especialment perillós entre els joves, parlem amb Josep Maria Suelves, cap del Servei de Prevenció i Control del Tabaquisme a la Secretaria de Salut Pública. L'expert ens explica què enganxa realment del tabac i les cigarretes electròniques, com es poden gestionar les ganes de fumar i quines estratègies poden ajudar a abandonar aquest hàbit de manera efectiva.

Què és el que realment enganxa del tabac i del vapeig?
Fonamentalment enganxa la nicotina. És una substància estimulant, molt addictiva. Tanmateix, també cal dir que si una persona repeteix el comportament de fumar i estableix una associació entre el consum del tabac amb diferents situacions, siguin de nerviosisme, de tranquil·litat, de feina, d'un àpat o una sortida, aquestes situacions s'associen amb la satisfacció que procura la nicotina i, per tant, moltes d'elles acabaran facilitant que una persona senti ganes de fumar.
Què li passa al cos en les primeres 24-72 hores sense fumar?
Quan una persona deixa de fumar, en la majoria dels casos, ràpidament es van restablint funcions biològiques. Alguns dels efectes de la nicotina sobre l'activitat del cor i dels vasos sanguinis es van normalitzant i, en poques hores de deixar de fumar, es redueix la freqüència cardíaca. Progressivament apareixen altres efectes beneficiosos.
Per exemple, es recupera l'olfacte que el fumador ha perdut en part pel tabac i els seus contaminants, es recupera progressivament la capacitat de la sang per transportar oxigen i l'ofec que es pot experimentar amb petits esforços va disminuint. I, amb el pas dels mesos, molts dels increments del risc per a la salut van desapareixent fins a acostar-se a la situació d'una persona no fumadora.
Quins són els riscos associats al vapeig, especialment comparats amb el tabac? Mites i realitats i riscos relacionats amb el pulmó, el cor i el cervell.
La indústria que promou les cigarretes electròniques ha alimentat la idea de comparar-ne el risc amb el del tabac i de fer entendre que aquests productes són una opció menys perjudicial o més saludable. La realitat és que és molt difícil comparar en termes absoluts dos productes amb riscos per a la salut; de vegades es diu que és com comparar l'efecte de caure d'un cinquè pis o d'un vuitè pis. Al final és evident que com més alta sigui la caiguda, més fàcil és prendre mal, però la diferència no és gaire gran.
Les cigarretes electròniques tenen efectes sobre la salut derivats de la nicotina que contenen, sobre la salut cardiovascular, el cor i el sistema circulatori. Per tant, s'associa el seu ús a un increment del risc de patir malalties com la hipertensió o l'infart de miocardi. També hi ha riscos derivats de sotmetre les vies respiratòries a substàncies perjudicials, ja que els pulmons estan destinats a respirar aire, no aerosols.
Però el més important és que la nicotina és una substància addictiva. Per això, especialment en adolescents i joves, preocupa el risc que el consum de cigarretes electròniques generi una addicció que dificulti abandonar-les i que, en molts casos, augmenti, fins a triplicar, el risc d'evolucionar cap al consum de tabac.
Per què és especialment problemàtic el vapeig i el tabac entre els adolescents? Quins efectes té sobre el desenvolupament cerebral i com impacta l'addicció en el comportament?
El nostre cervell es desenvolupa fins al final de l'adolescència, especialment les estructures relacionades amb la presa de decisions a llarg termini i l'adquisició d'hàbits de comportament. Començar a consumir productes com el tabac o les cigarretes electròniques amb nicotina durant l'adolescència implica un risc molt més elevat de desenvolupar ràpidament una addicció i fa més difícil que, un cop a la vida adulta, la persona pugui abandonar el consum.
Quins símptomes poden aparèixer arran de l'abstinència i com es poden gestionar?
Fonamentalment, l'abstinència es tradueix en símptomes com la irritabilitat, de vegades insomni, augment de la gana i, més infreqüentment, mal de cap. La manera d'afrontar-los és saber que es remeten al cap d'uns pocs dies sense fumar, i que avui disposem de medicaments, amb nicotina o sense, que poden prevenir aquests símptomes i facilitar els primers dies sense fumar, que poden ser difícils.
Què li diria a algú que té por de recaure o que pensa que no ho aconseguirà?
La bona notícia és que avui hi ha més exfumadors a Catalunya que fumadors en actiu. Per tant, tot i que deixar de fumar no és fàcil, no és una fita inassumible. Qualsevol persona pot deixar de fumar, encara que moltes no ho aconsegueixin en el primer intent i necessitin més d'una vegada. Deixar de fumar és possible.
La primera és superar l'ambivalència que tenen molts fumadors, que volen i alhora els dol deixar de fumar. Són conscients que deixar-ho és beneficiós, però també veuen la dificultat d'abandonar una conducta que els procura satisfacció i els pot fer por canviar. Per això, el primer element fonamental és reconnectar amb les motivacions. Les persones deixen de fumar sovint per raons de salut, no només per la por d'emmalaltir, sinó per la voluntat de cuidar-se més a mesura que ens fem grans. Per a d'altres, tenir cura dels altres, d'un infant, de les persones amb qui conviuen, o del planeta, així com recuperar la sensació de llibertat, són raons poderoses.
La segona és preparar-se, cosa que sovint implica informar-se. És important animar les persones a consultar el seu centre de salut, metge, infermera, farmàcia o un altre professional sanitari de confiança que els pugui orientar sobre maneres efectives de deixar de fumar. No és imprescindible rebre ajuda professional, però augmenta les probabilitats d'èxit. Preparar-se també implica donar a conèixer a altres persones que hem decidit deixar de fumar, organitzar l'entorn i eliminar cendrers o reserves de tabac a casa. Cal fixar una data per deixar de fumar, preferiblement en moments més adequats com períodes de tranquil·litat, vacances o al final d'any, quan sovint ens plantegem bons propòsits.
A partir de fixar aquesta data, per a la majoria de les persones significa interrompre de manera absoluta el consum de tabac. Generalment, no és recomanable disminuir progressivament, tret que un professional indiqui el contrari, ja que això pot allargar un patiment innecessari. A partir d'aquí s'inicia un camí costerut que, al cap de poques setmanes, comença a suavitzar-se. En aquest camí convé fer dues coses: una és identificar i preparar-se per a les situacions de risc. Cadascú té les seves, però n'hi ha algunes molt comunes.
Per exemple, moments com després dels àpats, els cafès o el consum d'alcohol estan sovint associats al consum de tabac. Durant els primers dies o setmanes sense fumar, pot ser útil evitar aquestes situacions, com aixecar-se de taula en comptes de fer sobretaules llargues.
Per afrontar les ganes de fumar, es poden utilitzar estratègies com respiracions profundes per relaxar-se o premiar-se amb activitats gratificants en lloc de centrar-se en el desig de fumar. La millor notícia és que aquestes ganes, que apareixen inevitablement els primers dies, desapareixen per si soles amb una mica de temps. Per tant, si una persona no troba una estratègia que li funcioni davant les ganes de fumar, ha de saber que aquestes desapareixeran passats uns minuts i, sobretot, que aniran fent-se menys freqüents a mesura que passin els dies i setmanes sense fumar.
