Les autoritats portuàries espanyoles van contractar una empresa de la indústria militar israeliana durant el genocidi

Un fil invisible connecta el programari dels drons que sobrevolen Gaza i les càmeres de seguretat que vigilen el passeig del port de Màlaga, conegut com a Moll 1. Aquest fil té forma jurídica de societat limitada i la seva raó social respon al nom de Magal Solutions. El gener de 2025 aquesta empresa, de capital israelià, va aconseguir un contracte de l'Autoritat Portuària de Màlaga per instal·lar i posar en marxa un sistema de videovigilància amb intel·ligència artificial (IA) al port.  

Aquest servei afegeix al circuit clàssic de càmeres de seguretat un programari la IA del qual analitza i interpreta les imatges. Gràcies a això, l'Autoritat Portuària pot automatitzar decisions, emetre avisos o recopilar informació estadística. Als 51.450,37 euros —42.520,97 sense impostos— que va suposar aquest contracte s'hi afegeixen altres contractes menors que el port de Màlaga ha adjudicat a Magal i que no han estat recollits en aquest article. Entre aquests hi ha el subministrament i la instal·lació de càmeres de seguretat en diversos edificis i accessos de la infraestructura marítima.

Público ha consultat el Portal de Contractació Pública de l'Estat a la recerca d'altres adjudicacions a Magal Solutions. Al llarg del 2024, la companyia d'origen israelià va obtenir tres contractes de seguretat més, aquest cop per a les autoritats portuàries de Tarragona i Huelva. Entre juliol i setembre d'aquell any, la ciutat catalana va adjudicar dues licitacions per a l'actualització i el manteniment dels sistemes de gravació del port per un total d'1,3 milions —1,08 milions sense impostos—.

Relacionat amb aquest tema

De Trump a Rosalía: què té a veure el petroli amb els mascles alfa que se senten amenaçats

María Martínez Collado

En el cas del port onubenc, el servei pel qual Magal Solutions va ser contractada el juliol de 2024 —el control d'accés a una zona del port— va rebre finançament de la UE a través dels fons Next Generation, tal com resa el document de formalització del contracte. El setembre de 2025, l'Autoritat Portuària de Huelva va publicitar un nou contracte per millorar aquest control, que va tornar a comptar amb finançament europeu. Per ambdós contractes, Magal va percebre 1,2 milions d'euros —1 milió sense impostos—.

L'Autoritat Portuària de la ciutat andalusa ha volgut aclarir a aquest diari que la seva "és una infraestructura crítica, amb un elevat volum de trànsit de mercaderies, trànsit energètic i activitat industrial, cosa que exigeix sistemes avançats de control d'accessos i vigilància".

En total, les autoritats portuàries de Màlaga, Tarragona i Huelva van adjudicar, en ple genocidi gazià, 2,5 milions d'euros —2,1 milions sense impostos— a una empresa vinculada amb la indústria militar d'Israel. Aquesta xifra és més gran si es té en compte un altre contracte adjudicat per Tarragona a la UTE Magal-Bosir per 2,6 milions —2,1 sense impostos— per al tancament perimetral i altres mesures de protecció del jaciment arqueològic Mas dels Canonges. Atès que es desconeix quina quantitat d'aquest import recaurà exclusivament en Magal, s'ha optat per no incloure'l en aquesta estimació.

Relacionat amb aquest tema

Quan Barcelona va ajudar Sarajevo: quin és l'origen del projecte Districte 11, ara solidari amb Palestina?

Ona Falcó

Amb motiu del contingut d'aquest article, Público ha contactat amb Magal Solutions. En una comunicació enviada a aquest diari, la companyia ha subratllat que és "una empresa de seguretat privada" homologada pel Ministeri de l'Interior i que, com a tal, "no comercialitza armament, material de defensa, material policial o sistemes de seguretat subjectes a control de transferències o de doble ús". Així mateix, ha recordat que tots els contractes adjudicats per entitats portuàries "han estat en base a procediments oficials sotmesos a la Llei de Contractes del Sector Públic, amb les garanties de publicitat i transparència que això comporta".

Aquest diari també s'ha posat en contacte amb les autoritats portuàries de les tres ciutats que van contractar Magal entre el 2024 i el 2025. En resposta a les preguntes d'aquest diari, el port de Màlaga ha afirmat que desconeixia la relació entre la matriu de Magal i la indústria armamentística israeliana. Segons les paraules que ha fet arribar a aquest diari, "en la declaració responsable [aportada per Magal durant el concurs] (...) no es feia cap menció que l'esmentada Magal Security Systems [matriu de Magal] fos una entitat estrangera i encara menys que fos de nacionalitat israeliana".

Relacionat amb aquest tema

La participació del Maccabi Tel Aviv a l'Eurolliga de bàsquet reactiva el moviment de boicot a Israel

Emilia G. Morales

En aquest sentit, cal dir que el contracte va ser denunciat públicament per Podem Màlaga l'octubre de 2025, un cop ja estava formalitzat, sense que cap autoritat local o portuària donés explicacions al respecte.

Per la seva banda, el Port de Huelva s'ha limitat a assenyalar que l'empresa no ha incorregut "en cap de les prohibicions per contractar" previstes en la legislació vigent, mentre que el de Tarragona ha afirmat el seu ferm compromís "amb els drets humans i el dret internacional humanitari". Així mateix, assegura que "durà a terme qualsevol actuació que pugui contribuir a una pau justa i estable per al conflicte israelopalestí en el marc de les competències de les autoritats portuàries".

Relacionat amb aquest tema

El mapa de l'horror: més de 240.000 persones van morir a causa de conflictes i guerres civils el 2025

Danilo Albin

"El contracte amb Magal Solutions és èticament i políticament inacceptable", ha assenyalat Nicolás Sguiglia, regidor de Podem Màlaga. En converses amb Público explica que, atès "el compromís ferm" del "poble de Màlaga" contra el genocidi, "no podem permetre que una infraestructura civil, utilitzada cada dia per milers de malaguenys, estigui vigilada i controlada per empreses tacades de sang".

Magal Systems com a companyia no apareix als llistats d'entitats que fan negoci als territoris palestins ocupats que des del 2020 elabora l'Oficina de Drets Humans de l'ONU. Tampoc a l'informe de la relatora de les Nacions Unides per als territoris palestins, Francesca Albanese, en què es citaven algunes de les empreses que feien possible el genocidi. Però el fet que no hi aparegui no vol dir que el seu vincle amb la vigilància de Gaza no estigui més que demostrat.

L'Observatori de Drets Humans i Empreses del Mediterrani (ODHE) fa mesos que assenyala la necessitat que Magal Solutions i les empreses amb què està vinculada, Rafael Advanced Defense Systems i Aeronautics Defense System, siguin incloses en el llistat de l'ONU. El grup de les Nacions Unides que duu a terme aquesta tasca té en compte diversos criteris a l'hora d'incloure una companyia en aquest llistat. Entre aquests, hi ha que l'empresa subministri els "equips de vigilància i identificació per als assentaments, el mur i els punts de control directament relacionats amb els assentaments".

En el seu informe més recent, publicat el gener de 2025, els investigadors de l'ODHE desglossen algunes de les tasques que la matriu israeliana de Magal desenvolupa als territoris palestins ocupats. Actualment, la companyia és una de les principals proveïdores de sistemes de seguretat per a tanques intel·ligents, com les que conformen 150 quilòmetres del Mur de Separació —o Mur de l'Apartheid, d'acord amb la visió àrab— construït per Israel a partir del 2002 i declarat il·legal pel Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) el 2004.

D'acord amb la informació recopilada en aquest informe, l'empresa també proporciona tecnologies de vigilància i seguretat antiintrusió a les tanques que es troben dins la Franja de Gaza, a les presons israelianes i als checkpoints de Cisjordània. Tal com va recollir l'investigador i coordinador de Novact (Institut Internacional per l'Acció Noviolenta), Felipe Daza, en un informe publicat el 2020, "el desenvolupament tecnològic de Magal no es pot entendre sense l'experiència acumulada en la contribució, durant més de 50 anys, a la infraestructura de l'ocupació israeliana als Territoris Palestins Ocupats".

Aquesta afirmació anava acompanyada d'una taula de l'assessoria Dun & Bradstreet en què es mostrava el rànquing de les empreses productores de sistemes i equipaments de seguretat que més havien crescut econòmicament el 2013. Magal es trobava en la sisena posició d'aquest rànquing. Rafael Advanced Defense, actual sòcia majoritària de Magal, en la tercera. El podi l'encapçalava Israel Aircraft Industries, ara Israel Aerospace Industries (IAI), la companyia de la qual va néixer Magal el 1967. Público no ha pogut accedir a les dades de quota de mercat actualitzades per la consultora.

Per la seva banda, l'empresa espanyola ha explicat a Público que "si bé a escala financera el nostre accionariat està participat per Magal Solutions Ltd, societat israeliana dedicada a la fabricació de sistemes de seguretat, gaudim d'una total independència i pràcticament el 100% de les nostres mercaderies procedeixen d'altres proveïdors amb origen en països diferents d'Israel", i que, com a tal, no estan "subjectes a cap mena de restricció comercial".

Els orígens de Magal Solutions  

Magal Solutions va aterrar a Espanya el 1993 sota el nom Defcon Technologies SL. El 2021, l'empresa Aeronautics Defense System se'n va fer amb la propietat, que fins aquell any estava en mans de FIMI, un gran fons israelià de capital privat. Aeronautics Defense Systems és la companyia que desenvolupa, fabrica i comercialitza els vehicles no tripulats (drons) i sistemes de vigilància aèria que les Forces de Defensa d'Israel utilitzen en algunes de les seves operacions.

Un exemple de com l'exèrcit israelià va emprar aquesta tecnologia contra els palestins el trobem el 2018. Aquell any, milers de civils palestins desarmats es van manifestar en l'aniversari de la Nakba —la catàstrofe— en l'anomenada Gran Marxa del Retorn. Segons les informacions recopilades per Who Profits, l'exèrcit israelià va llogar a Aeronautics el seu dron Pegasus 12 per utilitzar-lo contra els manifestants.

Segons aquesta organització, aquest vehicle no tripulat tenia "una càrrega útil màxima de fins a 75 kg", que l'exèrcit "va equipar amb armes de control de multituds com gas lacrimogen i aigua skunk". És a dir, aigua amb mala olor o putrefacta. A més d'utilitzar aquestes eines, l'exèrcit israelià va descarregar munició real contra els manifestants palestins, cosa que va deixar un centenar de morts.

Abans que Aeronautics es fes amb Magal, l'empresa de drons havia estat comprada el 2019 per Rafael Advanced Defense Systems, la companyia estatal de recerca i desenvolupament tecnològic militar de l'exèrcit d'Israel. Tot i que als anys noranta va començar a desenvolupar tecnologia civil i que a principis del nou segle es va constituir com a societat limitada, Rafael sempre ha romàs vinculada a les Forces de Defensa d'Israel. Entre les seves moltes aportacions a l'estament militar hi ha el desenvolupament de míssils que han estat utilitzats contra població palestina, civil o armada.

Quan Rafael Advanced va comprar Aeronautics ho va fer de la mà de l'empresari israelià Avichai Stolero. Segons les publicacions d'aquell moment, tots dos es van associar sota la marca Rafael and Avichai Stolero, creada ad hoc per a l'adquisició d'Aeronautics. Actualment, Rafael posseeix el 50% de l'empresa de drons mentre que Stolero en té l'altre 50%.

Però la relació de Magal amb la indústria militar israeliana no és merament orgànica. El naixement de la seva matriu israeliana, Magal Security Systems, el 1969, com a departament de tecnologia de seguretat de la companyia militar Israel Aerospace Industries (IAI), evidencia que l'ADN d'aquesta companyia està vinculat a la colonització de Palestina. IAI va ser creada, en primer lloc, per a la fabricació d'avions destinats a l'exèrcit d'Israel. Posteriorment, la seva tecnologia va evolucionar cap a tota mena de vehicles aeronàutics.

Magal va ser creada per IAI per donar resposta a les creixents necessitats de tecnologies de vigilància i seguretat que les fronteres canviants de l'Estat d'Israel demandaven. Entre les moltes colònies il·legals vigilades per tecnologia de Magal hi ha l'assentament d'Ariel, un dels més poblats i extensos de la Cisjordània ocupada, tot i que ha estat declarat il·legal per l'Assemblea General de l'ONU en diverses de les seves resolucions.

Una escletxa del decret d'embargament d'armes  

La pressió constant dels moviments socials antibel·licistes i propalestins perquè Espanya trenqués relacions amb Israel va aconseguir arrencar, el 2025, uns mínims al Govern central. Per aquell moment, l'exèrcit israelià ja havia assassinat uns 68.600 palestins a la Franja de Gaza, la majoria d'ells, civils. Al setembre, el Govern de coalició PSOE-Sumar va recollir els suports suficients per aprovar el Reial decret llei 10/2025 de mesures urgents contra el genocidi a Gaza i de suport a la població palestina. En altres paraules, l'embargament d'armes a Israel.

Tanmateix, com han assenyalat nombrosos analistes, la lletra petita del decret és extensa. Per començar, en la seva disposició addicional primera, el text permet al Consell de Ministres aprovar, excepcionalment, una autorització per permetre transferències d'armament o material de doble ús, en el cas que no fer-ho suposi "un menyscapte per als interessos generals nacionals".

A més, deixa fora les empreses que s'enriqueixen amb l'apartheid o que operen en territoris palestins ocupats, tot i que el Tribunal Internacional de Justícia hagi posat l'èmfasi en la importància de no alimentar el sistema colonial per prevenir el genocidi. A més, l'embargament d'armes només fa referència al material militar. D'aquesta manera, el decret permet a les administracions públiques contractar els serveis d'empreses de la indústria militar israeliana o de les seves filials. És en aquest silenci normatiu on els sistemes de vigilància de Magal Solutions s'estenen pels ports espanyols i altres actius crítics.

Per això, Nicolás Sguiglia, regidor de Podem Màlaga, assenyala que el decret llei 10/2025 "va ser més un gest propagandístic que un embargament real (...), perquè manté obertes portes que permeten contractes com el del Port de Màlaga". L'Autoritat Portuària de Huelva és molt clara en aquest sentit: "La legislació espanyola i europea no preveu un mecanisme general d'exclusió automàtica d'empreses pel seu origen o pels seus vincles societaris llevat dels supòsits expressament recollits en normes amb rang legal".

Sense una normativa que ho impedeixi, "els òrgans de contractació han d'actuar conforme als principis d'igualtat de tracte, no-discriminació, transparència i lliure concurrència", recorda el port onubenc. En altres paraules, sota l'empara de la normativa vigent, les entitats públiques no poden abstenir-se de contractar empreses que, com Magal Solutions, estan participades per altres que operen als territoris palestins ocupats i fan possible l'apartheid o el genocidi.