La participació del Maccabi Tel Aviv a l'Eurolliga de bàsquet reactiva el moviment de boicot a Israel

Un centenar de persones es van congregar la tarda del 8 de gener davant del pavelló Movistar Arena de Madrid per protestar contra la participació a l'Eurolliga de bàsquet de l'equip israelià Maccabi Rapyd Tel Aviv. L'acció ha estat promoguda per la Plataforma de Boicot Esportiu a Israel, que aglutina diversos col·lectius i moviments propalestins d'arreu del territori espanyol.  

"L'esport és un dels instruments que utilitza Israel per normalitzar la seva existència, quan continua sent una entitat colonial i el genocidi no s'ha aturat", ha declarat a Público un dels manifestants presents a la protesta. "Som aquí per recordar que el que hem de fer és aïllar-los en tots els fronts possibles, en l'econòmic i també en el cultural, on se'ls continua legitimant".

A l'acció, que ha estat vigilada per un important dispositiu policial, també hi ha assistit la secretària general de Podem i diputada, Ione Belarra, que ha qualificat la participació d'Israel en la competició de "rentat de cara" i ha afirmat que la cita esportiva no s'estaria celebrant "si el Govern d'Espanya hagués fet el que ha de fer, que és trencar totes les relacions amb els genocides".

Relacionat amb aquest tema

El Barça–Maccabi de Tel-Aviv de bàsquet encén la protesta contra el blanqueig esportiu al genocidi a Palestina

Aleix Camprubí

El partit era el cinquè que disputava un equip israelià a Espanya i, com en les jornades anteriors, s'ha hagut de celebrar a porta tancada per "motius de seguretat", segons va declarar la mateixa Eurolliga. "Crec que temien que sortís alguna bandera palestina entre el públic", ha assenyalat una altra manifestant. 

"És bo que ho hagin hagut de fer a porta tancada, però és important continuar al carrer perquè el genocidi no s'ha acabat, ni de bon tros". Així, l'objectiu últim de la protesta, tal com han explicat a Público diversos manifestants, és impedir la participació de qualsevol dels dos equips israelians —el Maccabi Rapyd Tel Aviv i l'Hapoel Ibi Tel Aviv— a la competició per pressionar Israel perquè posi fi a l'ocupació de Palestina.

Després de la jornada del 8 de gener —la 21a de l'Eurolliga— aquests clubs jugaran quatre partits més contra equips espanyols. El 29 de gener, el Maccabi Tel Aviv s'enfrontarà al Basket València, mentre que el 7 d'abril i el 7 de març ho farà contra el Koser Baskonia. L'últim partit que disputarà un club israelià a l'Estat espanyol serà el 27 de març, quan el Baskonia jugarà contra l'Hapoel. La Plataforma de Boicot Esportiu a Israel ha convocat protestes en tots aquests enfrontaments.

Èxits recents  

L'any 2025 va demostrar que les protestes contra la participació d'Israel en esdeveniments culturals i esportius tenen un impacte important en la imatge pública i en la capacitat d'influència de Tel Aviv entre els seus aliats històrics. Així, les mobilitzacions contra l'actuació del candidat israelià a Eurovisió van portar l'organització precursora de l'esdeveniment, la Unió Europea de Radiodifusió (UER), a reconsiderar la participació d'Israel.

Relacionat amb aquest tema

"La mobilització popular funciona": la pressió ciutadana aconsegueix que dos equips de bàsquet israelians juguin sense públic

Laura Anido

Tot i que finalment es van decantar per permetre la seva actuació, cinc dels països que feia anys que participaven en el certamen, encapçalats per Espanya, es van retirar de l'edició del 2026 com a mesura de protesta. A més, els guanyadors d'Eurovisió dels anys 2024 i 1994 van renunciar als seus premis.

Sens dubte, el punt de màxima pressió als carrers es va produir l'estiu de l'any passat, contra la participació de l'Israel Premier Tech a la Vuelta Ciclista a Espanya. El que va començar com una petita protesta a la primera etapa, celebrada a Figueres (Alt Empordà), va acabar convertint-se en una protesta descentralitzada que va mutar i es va adaptar a cada etapa, fins a culminar a Madrid, amb la cancel·lació del final d'aquesta etapa a causa de l'afluència massiva de persones contràries a la participació d'Israel en la competició ciclista.

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez (PSOE), va manifestar aleshores "admiració per un poble com l'espanyol que es mobilitza per causes justes com la de Palestina". Això no va impedir que els cossos i forces de seguretat de l'Estat duguessin a terme identificacions massives, sancions i, segons van denunciar algunes organitzacions pels drets humans com Amnistia Internacional, un ús excessiu de la força contra els manifestants.

Recentment, diversos dels activistes han rebut multes per participar en les accions que el president del Govern va elogiar a l'estiu. Segons ha denunciat la Plataforma de Solidaritat amb Palestina de Valladolid en una carta oberta, ha estat el mateix delegat del Govern a la província, Jacinto Canales, qui ha signat les propostes de sanció contra els activistes. Algunes d'aquestes, asseguren, relaten fets que "no s'ajusten a la veritat" i "contenen incongruències".

L'oblit  

A mitjan setembre, la imatge pública d'Israel estava tan deteriorada que la Comissió Europea (CE) va proposar al Consell de la Unió Europea la suspensió de certes concessions comercials amb Israel incloses a l'Acord d'Associació amb la UE, vigent des del 2000, entre altres mesures. Era el més lluny que havien arribat els vint-i-set en la seva crítica a Israel pels seus continus atacs contra els drets humans.

Abans que aquesta proposta pogués ser aprovada, Donald Trump, president dels EUA, va trencar la baralla i, a finals de setembre, va exigir a Israel que aturés l'ofensiva total contra la Franja de Gaza. El gir de timó del magnat republicà —que amb prou feines dues setmanes abans havia defensat sense embuts l'actuació d'Israel davant l'Assemblea de l'ONU— no s'explica només per l'augment de la pressió als carrers i, per extensió, d'alguns governs europeus.

També l'atac d'Israel contra la cúpula de Hamàs a Qatar, país aliat dels EUA a la regió, va ser un punt d'inflexió en la permissivitat amb què Washington havia tractat Tel Aviv. Trump va obligar el primer ministre israelià, Benjamín Netanyahu (Likud), a negociar un acord per posar fi a l'aniquilació de Gaza. Tots dos mandataris van tancar les condicions de l'alto el foc als EUA a començaments d'octubre, sense comptar amb la part palestina.

La primera fase de l'anomenat per Trump "pla de pau" va acabar el desembre del 2025, després de l'intercanvi d'ostatges i la reducció dels bombardejos sobre Gaza. Tot i això, durant els tres mesos d'"alto el foc" han estat assassinats més de 400 civils palestins, d'acord amb les dades del Ministeri de Salut de Gaza. La segona part del pla, que hauria de promoure la retirada total de les tropes israelianes de l'enclavament i la seva reconstrucció, encara està per definir.

Pel que fa a Cisjordània, la realitat dels palestins s'ha tornat més crua. L'Oficina de Drets Humans de l'ONU va publicar el passat 7 de gener un informe en què destacava l'empitjorament de les condicions de vida dels palestins i advertia que la segregació dels palestins per part d'Israel viola la prohibició de l'apartheid.

En altres paraules: malgrat la signatura de l'alto el foc, l'avenç colonial, l'apartheid i l'extermini no s'han aturat. Si l'objectiu concebut per Trump, tal com van interpretar diversos analistes, era donar un cop d'efecte que millorés la seva pròpia imatge, donés seguretat als seus aliats àrabs i desviés el focus d'atenció de l'Orient Mitjà, es podria dir que el magnat nord-americà ha aconseguit el que volia. Almenys, així ho veia Raquel Martí, directora de l'UNRWA a Espanya, que en una conversa amb Público al desembre va denunciar la manca d'atenció dels mitjans espanyols a la situació dels palestins després de l'alto el foc.

No només el focus mediàtic a l'Orient Mitjà s'ha relaxat els darrers mesos, desviat per l'augment de la tensió al Carib. També s'ha afeblit l'empenta del Govern espanyol per imposar mesures que castiguen la intervenció d'Israel a Palestina i pressionen per revertir l'avenç colonial d'Israel. 

A finals del 2025, Eldiario.es va fer públiques unes informacions que demostraven que Espanya havia autoritzat transferències de material militar a Israel tres mesos després de l'embargament d'armes. "Això ha posat en evidència la trama econòmica que té Israel amb els països europeus", ha afirmat una manifestant propalestina durant les protestes celebrades contra la participació d'Israel a l'Eurolliga de bàsquet. "No m'agrada el que ha fet el Govern, però depenem d'Israel per a tota la nostra activitat tecnològica", ha lamentat.