Apujar els impostos a les grans fortunes i gravar els beneficis financers, els reptes de l'economia catalana per l'any 2025

Entre juliol i setembre d'enguany, el Producte Interior Brut (PIB) de Catalunya va créixer un 3,9%, cinc dècimes més que la mitjana estatal i gairebé tres punts que la comunitària. La dada confirma el bon moment de l'economia catalana en l'esfera macro, impulsada per l'augment de la demanda interna, la inversió, l’increment del consum de les llars i el creixement de les exportacions. Aquestes xifres, extretes de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) semblarien evidenciar un dinamisme i un equilibri de la situació econòmica. 

Però la realitat micro, més enllà de les percepcions ciutadanes, mostra un repartiment de la riquesa desigual i un sistema tributari injust. Malgrat que Catalunya va tancar el mes de novembre amb 332.532 aturats, el registre més baix des de l'any 2007, altres indicadors, vinculats a la taxa de risc de pobresa o la desigualtat social, reflecteixen l'altra cara de la moneda. En el primer cas, se situa en 24,4%, mentre que la segona, posant el focus en la relació entre la renda mitjana obtinguda pel 20% de la població amb la renda més alta, en relació amb l'adquirida pel 20% de la població amb la renda més baixa, el valor es va ubicar en 5 durant el 2023, només una dècima menys que el 2022.

Davant els reptes econòmics que té Catalunya per l'acabat d'estrenar any 2025, els economistes insisteixen en mesures que gravin les grans fortunes, el consum d'articles de luxe, incrementin els impostos energètics o carreguin més IRPF sobre els beneficis financers. Abans de llegir les propostes dels experts, farem un repàs d'alguns aspectes a millorar, més enllà de la reforma fiscal.

Des de fa dècades, existeix a la societat catalana una gran unanimitat sobre la necessitat de millorar el model de finançament. De moment, el Govern de la Generalitat s'ha compromès a una sèrie d'accions, com la construcció de noves infraestructures, la inversió en habitatge o la millora de recursos en sanitat i educació. Aquestes no semblen gaire viables sense un nou finançament. Precisament, l'habitatge serà un dels temes estrella de l'any 2025, tant des del punt de vista social, per les protestes davant l'escalada de preus, com polític, per comprovar els efectes de l'anunci de l'Executiu català de promoure 50.000 nous pisos públics abans de l'any 2030.

Un nou sistema tributari

Fruit d'aquest càstig fiscal a les rendes mitjanes, denunciat reiteradament pels economistes, els salaris baixos d'aquest col·lectiu impliquen una recaptació més minsa en l'IRPF i IVA, el que acaba menjant-se el marge d'incrementar els recursos públics de l'Estat del Benestar. En el cas de l'educació, el Govern català té un nivell elevat de competències i un dels deures pendents en aquest àmbit és articular i adaptar la formació a les necessitats del món empresarial.

"Amb un sistema tributari injust, en el qual penalitzes les rendes del treball i no disposes de prou eines per lluitar contra el frau fiscal, acabes fomentant l'evasió". El diagnòstic de Maria Dolors Torregrosa, economista i professora de Dret Financer i Tributari de la Universitat de Barcelona (UB), es complementa amb una aposta per congelar les pujades de l'IRPF a les rendes mitjanes i incrementar els impostos a les grans fortunes, "aquelles que traslladen el seu patrimoni a paradisos fiscals, fora de les nostres fronteres".

Amb un sistema tributari injust, en el qual penalitzes les rendes del treball i no disposes de prou eines per lluitar contra el frau fiscal, acabes fomentant l'evasió

L'experta recomana apujar l'IVA excepte per als aliments i productes bàsics i incrementar el dels articles de luxe, per a evitar perjudicar encara més a les famílies vulnerables. A més, Torregrosa defensa un augment de l'IBI, basant-se en el fet que "és un tribut que afecta la tinença d'immobles, siguin d'empreses o de particulars, amb el qual queda més repartida la càrrega fiscal". En relació amb els impostos ambientals, la professora creu que "més que l'afany recaptatori que s'està demostrant amb el seu disseny, seria més eficaç premiar les activitats econòmiques que aposten pel reciclatge o per la reducció de les emissions de CO₂".

Política redistributiva

En una línia similar, el membre de la Plataforma per una Fiscalitat Justa, Albert Ferrer, recorda el desequilibri entre els indicadors macroeconòmics i la realitat laboral o fiscal de Catalunya. "Ens trobem amb la contradicció que generem ocupació com mai i som incapaços de reduir la taxa d'atur". En relació amb el model de finançament, Ferrer lamenta que "la negociació estigui tan marcada per la confrontació política".

"Ens trobem amb la contradicció que generem ocupació com mai i som incapaços de reduir la taxa d'atur"

Des de la Plataforma, la recepta implica plantejar una política fiscal redistributiva. "Hi ha cert marge en la recuperació dels impostos energètics, pressionar per un tipus únic del 15% a l'Impost de Societats per a les multinacionals i una coordinació més gran per evitar el frau fiscal". Ferrer matisa que impostos com l'IRPF es poden continuar incrementant. Això sí, sempre que afectin els beneficis dels actius financers o dels dipòsits bancaris, el que no perjudicaria de forma directa les classes treballadores. A més, l'expert veu opcions per revisar la fiscalitat dels impostos ambientals, portant al límit la màxima de qui contamina, paga.

Un dels cavalls de batalla per l'any 2025, a part de la reforma fiscal o del model de finançament, serà la regulació del lloguer de l'habitatge. Paral·lelament al topall de preus, serà el moment que l’Administració intervingui al mercat com un actor més, creant un fons per a l'adquisició i construcció d'immobles destinats al lloguer o destinant-hi fons europeus a l'habitatge social. Serà un altre dels terrenys a explorar durant aquest exercici.