Un any de les protestes dels pagesos: asseguren que la situació al sector ha empitjorat i obren la porta a més mobilitzacions
El sector explica que continua l'excés de burocràcia i que han sorgit noves amenaces com l'acord de la Unió Europea amb el Mercosur pel lliure comerç entre la UE i Argentina, Uruguai, Brasil i Paraguai. La sequera segueix erigint-se com la gran amenaça a curt, mig i llarg termini
Barcelona--Actualitzat a
Milers de pagesos i ramaders van iniciar fa un any unes mobilitzacions històriques amb talls de carreteres arreu del país i una marxa lenta fins a Barcelona que va aplegar 2.000 tractors al centre de la capital. Un any després de les protestes, els pagesos asseguren que estan "igual o pitjor" i obren la porta a més mobilitzacions.
En un moment en què hi havia protestes a tota Europa en contra de les polítiques agrícoles europees, a Catalunya el moviment va sorgir espontàniament a través de WhatsApp i va obtenir una resposta massiva. D'aquells talls en va néixer Revolta Pagesa i, després, el Gremi de la Pagesia, un nou interlocutor en un sector marcat per l'hegemonia d'Unió Pagesos.
La burocràcia, els preus i la competència deslleial continuen sent els principals problemes del sector
En Toni Martínez és el pagès de l'Horta de Lleida que va començar la crida de protestes per WhatsApp. Martínez explica a l'ACN que hi ha més negociacions però els avenços són pocs i continuen amb problemes com la burocràcia, els preus i ara noves amenaces com l'acord de la UE amb el Mercosur.
Un any després del 6F, Toni Martínez admet que no s'esperava una "resposta tant massiva" però també reconeix que després del viatge en tractor a Barcelona i de mantenir una reunió amb el Govern, al final no va resultar com s'esperaven: el sector continua patint igualment, amb pèrdues, i tot i que es mantenen les negociacions amb el Govern, Martínez no hi veu futur.
Un nou moviment agrari
Martínez recorda que la iniciativa de les protestes va sorgir de "gent de baix" que no estava a dins de cap organització agrària, "sens cap afany de lucre ni res". Ell recela de la formalització, al final, del Gremi de la Pagesia Catalana, que neix de Revolta Pagesa, i no sap si els portarà enlloc perquè ja n'hi ha de sindicats i el que cal és "lluitar des de baix". Per això, aposta perquè els grans sindicats treballin units i lluitin per la mateixa causa.
Actualment, al Gremi de la Pagesia Catalana, constituït a finals de setembre de l'any passat, hi ha 1.400 agremiats i van fer aquest pas per tenir interlocució directa amb les administracions. "Creiem que el gremi ha de ser un lobby que pugui ser la patronal dels pagesos i ramaders", destaca Eduard Escolà, representant del Gremi al Camp de Tarragona.
El Gremi de la Pagesia Catalana ha de ser un lobby que pugui ser la patronal dels pagesos i ramaders
El moviment ha estat encapçalat per una nova generació de pagesos i ramaders, preocupats també per la manca de relleu. Com a entitat, tal com ja van apuntar quan es mantenien a peu de carretera, segueixen rebutjant rebre ajuts de les administracions per finançar-se. Ara, però, exigeixen poder prendre part en les diferents taules sectorials i organismes de representació del sector sense voler fer "la competència" a altres organitzacions ja establertes.
El coordinador nacional d'Unió de Pagesos, Joan Cavall, que enguany deixarà el càrrec després de 25 anys, recorda que en les mobilitzacions del sector de l'any passat s'hi van unir "una sèrie de conjuntures" com les eleccions al Parlament Europeu, una major exigència de burocràcia o les "primeres retallades" de la nova PAC, així com una forta sequera per la qual es requerien ajuts. "Hi va haver molts inputs perquè la gent sortís", destaca.
Benvinguts siguin els que vulgui treballar pel sector, però han de passar per les urnes
Preguntat per l'aparició de nous actors en el món agrari com el Gremi de la Pagesia, Cavall diu que UP és "el sindicat majoritari" i té vocació de seguir-ho sent, però que assumirà com a demòcrata qualsevol canvi que decideixin els pagesos a les urnes. "Benvinguts siguin els que vulgui treballar pel sector, però han de passar per les urnes, i això no és fàcil, perquè vol dir que has de treballar", avisa.
Els problemes de sempre i noves amenaces
A banda de "l'excés" de burocràcia, els pagesos també critiquen els robatoris al camp i a les granges, els danys de la fauna salvatge i la cinegètica, els efectes de la sequera, l'acord comercial de la Unió Europea amb els països del Mercosur o l'entrada de productes que no tenen els controls que tenen els locals.
De fet, aquesta és una de les reivindicacions que més preocupen als pagesos del Baix Llobregat, que denuncien que els productes forans que es venen a Mercabarna haurien de passar els mateixos controls que els seus. Encara hi ha molts distribuïdors del mercat majorista que venen producte sense tenir la traçabilitat corresponent i a un preu inferior a la mitjana.
Són països amb una mà d'obra molt barata i aquí tenim uns impostos, una seguretat social i hem de complir unes normatives exigents
Un dels últims clams del sector és contra l'acord amb Mercosur, pel lliure comerç entre la Unió Europea i Argentina, Uruguai, Brasil i Paraguai. "Els nostres dirigents polítics defensen l'Agenda 2030 i a la vegada estan defensant l'acord de Mercosur", apunta Escolà, tot recordant que es tracta de "pols oposats". Segons diu, el producte agroalimentari de Sud-Amèrica arriba a la UE "amb poques garanties sanitàries i de traçabilitat" respecte els aliments que es produeixen a Europa.
"Tenim molt clar que abans d'arribar a tractats i que la pagesia sigui moneda de canvi volem acords que no ens perjudiquin. No podem competir amb països tercers com estan els costos avui en dia. Són països amb una mà d'obra molt barata i aquí tenim uns impostos, una seguretat social i hem de complir unes normatives que cada dia ens exigeixen més", rebla Regoldf.
Robatoris i sequera
En clau territorial, els robatoris al camp i de bestiar continuen sent un dels principals maldecaps del Gremi. "Necessitem que en l'entorn rural, en general, tinguem una major seguretat amb les nostres explotacions i magatzems", reclama Escolà, tot recordant que alguns ramaders s'han quedat sense bestiar, per casos de robatoris, i han hagut de plegar.
Relacionat amb aquest tema
En el cas de les Terres de l'Ebre, afegeix, la caiguda dels preus de l'oli, malgrat una collita de mínims històrics com a conseqüència també de la dana, o els baixos preus que pateixen també els citricultors per les importacions massives de països com Egipte són objecte de preocupació.
Necessitem que en l'entorn rural, en general, tinguem una major seguretat amb les nostres explotacions i magatzems
Al capdamunt, però, la sequera continua erigint-se com la gran amenaça a curt, mig i llarg termini. Els pagesos valoren positivament que part del sector s'ha pogut beneficiar dels ajuts, però asseguren que no s'ha arribat a tots els afectats. Reclamen accelerar les infraestructures necessàries perquè el rec de suport pels cultius llenyosos sigui una realitat.
A comarques gironines, Jordi Ginabreda recorda que l'any passat la sequera i les mesures de restricció van ser "la gota que va fer vessar el got". La situació, avisa, segueix sent "dramàtica" a l'Alt Empordà, especialment aquelles zones que s'han d'abastir del pantà Darnius-Boadella.
La sequera i les mesures de restricció van ser la gota que va fer vessar el got
De fet, des de fa uns dies tot el sistema Fluvià-Muga torna a estar en situació d'emergència, fet que obliga a restringir el consum d'aigua en aquesta zona. Tot plegat, a l'espera dels nous cinc pous de Peralada que s'han de connectar i han d'ajudar als pagesos d'aquesta zona de l'Empordà.
Poc suport dels consumidors
Malgrat que perceben una major suport de la societat a la pagesia, els pagesos encara troben a faltar que els consumidors apostin decididament pel producte local i de qualitat tot i que sigui una mica més car. "Tothom s'omple la boca amb el quilòmetre zero i el producte de proximitat, però molta gent ho compra tot a les grans superfícies sense preocupar-li el seu origen", lamenta Agustí Garcia, de la cooperativa del Baix Llobregat.
Mentrestant, afegeix Regolf, molts pagesos professionals estan meditant o ja han decidit plegar. No concreten xifres, però asseguren que el nombre és rellevant. "Hi ha gent que ja fa temps que demana tornar a sortir al carrer perquè no poden aguantar més", avisa.
Relacionat amb aquest tema
Cap pagès ni ramader més d'aquest país ha de plegar, volem que tinguin garanties per poder tirar endavant
Per la seva banda, Escolà insisteix a recordar el paper clau del sector primari a l'hora de "garantir la sobirania alimentària del nostre país": "Necessitem que cap pagès ni ramader més d'aquest país hagi de plegar, i per tant volem que tinguin garanties per poder tirar endavant".
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.