Allau de crítiques a l'Ertzaintza per informar sobre l'origen dels detinguts: "Fomenta el racisme"
La Policia basca s'ha convertit en el primer cos de l'Estat que informa sobre la procedència dels arrestats, trencant així amb el consens que hi havia fins ara amb els mitjans

Madrid-
Fins fa un mes, quan l'Ertzaintza informava sobre algun delicte descrivia el detingut com un "home de 28 anys" o "dona de 42". Avui, les seves notes de premsa arriben amb un matís que no passa desapercebut: "d'origen magribí", "llatinoamericà" o "europeu". La Policia basca s'ha convertit en el primer cos de l'Estat que informa sobre la procedència dels arrestats, trencant així amb el consens que hi havia fins ara i que el mateix Departament de Seguretat d'Euskadi havia impulsat fa més de dues dècades amb els mitjans de comunicació. Aleshores es va acordar evitar qualsevol informació que pogués associar delinqüència i procedència, per por de fomentar prejudicis.
L'Ertzaintza ara especifica la nacionalitat exacta quan es tracta de ciutadans espanyols. En la resta dels casos, opta per una categorització per àrees geogràfiques —com asiàtica, llatinoamericana, magribina o europea, per exemple— en lloc d'esmentar països concrets.
Aquesta nova política ha agafat per sorpresa col·lectius de migrants i partits polítics. "No hi va haver cap avís previ ni discussió interna. De sobte, el conseller, en una entrevista a la ràdio, va anunciar que a partir d'aquell moment es facilitaria la procedència a les notes de premsa de la Policia. No va ser aprovat políticament ni debatut en seu parlamentària i contradiu el que el PNB deia fa uns anys", denuncia SOS Racismo Gipuzkoa en conversa amb Público.
El conseller de Seguretat del Govern basc, Bingen Zupiria (PNB), admet que hi ha hagut "un canvi de criteri i de filosofia". Zupiria ha defensat, en declaracions a la Cadena Ser, que aquesta nova política informativa serveix per frenar l'augment del racisme. Segons ell, amagar l'origen dels arrestats "acaba alimentant l'estigmatització de determinades comunitats", ja que les dades s'acaben filtrant "de manera interessada" per part de partits com el PP o Vox. "Prefereixo ser jo qui faciliti aquestes dades", argumenta, defensant la transparència com la millor eina per fer front als discursos xenòfobs d'aquests partits.
Tanmateix, el Govern basc evita entrar en el detall de perquè s'escullen termes geogràfics en lloc de nacionalitats concretes. "No és el mateix dir marroquí que magribí", matisa el conseller, suggerint que algunes nacionalitats "destaquen més que altres" i que generalitzar per regions evita assenyalar països específics.
Organitzacions com SOS Racismo Gipuzkoa consideren que l'argument del Govern basc contradiu els estudis que s'han fet al respecte. "És una evidència que quan s'assenyala l'origen de persones involucrades en fets delictius, hi ha una generalització d'aquesta imatge cap a la majoria de persones que comparteixen aquell origen", assenyala el col·lectiu.
"Som davant una mostra més que també a Euskadi està arribant aquesta nefasta tendència a plegar-se a les demandes de l'extrema dreta amb la il·lusòria intenció de no deixar flancs electorals a aquestes opcions. Si alguna cosa és clara en l'experiència del resultat d'aquestes polítiques és que acaben enfortint aquestes opcions", denuncia SOS Racismo Gipuzkoa en un comunicat. A més, apunten a Público que exploraran les vies possibles per denunciar aquesta mesura, ja que consideren que és una pràctica que no està justificada i que el PNB s'ha deixat portar per la pressió que exerceix Vox al Parlament autonòmic.
L'oficina de l'Ararteko, el defensor del poble d'Euskadi, ja ha iniciat una actuació d'ofici i ha preguntat al Departament de Seguretat del Govern basc per què ha decidit dur a terme aquesta mesura. Després de la seva resposta, decidirà si pren alguna decisió al respecte, com ara iniciar una recomanació perquè es recuperi el funcionament anterior.
La defensoría del poble basca va elaborar, fa més d'una dècada, una recomanació en què assenyalava que les notes de premsa de l'Ertzaintza havien "d'evitar aquelles referències a la nacionalitat que no siguin estrictament necessàries per a la comprensió global de la informació que contenen". En entendre que facilitar l'origen dels detinguts transmet "una visió negativa d'aquesta realitat humana que contribueix a crear o, si escau, reforçar estereotips i prejudicis socials sobre ella".
La Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància del Consell d'Europa també va presentar una recomanació al respecte, adoptada el 29 de juny de 2007, on apunta que "la policia no ha de revelar als mitjans de comunicació ni al públic informació sobre la raça, el color, la llengua, la religió, la nacionalitat ni l'origen nacional o ètnic del presumpte autor d'un delicte. Només es permetrà a la policia divulgar aquest tipus d'informació quan sigui estrictament necessari i tingui un propòsit legítim, com en el cas d'una ordre de cerca i captura".
Els partits de l'esquerra critiquen la mesura
El moviment tampoc no ha passat desapercebut entre els partits polítics del Parlament basc. EH Bildu ha qualificat la mesura de "molt greu" i acusa l'Executiu regional d'haver cedit davant una minoria política que pressiona amb discursos xenòfobs. "Dels 75 parlamentaris que ens asseiem aquí, vuit, i en especial una, el condicionen", va assenyalar Eraitz Sáez de Egilaz, en referència als polítics del PP i a l'única representant de Vox.
Des de Sumar, el parlamentari Jon Hernández també ha reclamat tornar al consens anterior i adverteix, en declaracions a El País, que aquesta decisió "fomenta el racisme, la discriminació i els estereotips". "L'Ertzaintza i el Govern basc han d'actuar amb rigor, seguint un principi de no-discriminació, i això, sens dubte, no aporta valor informatiu. Només reforça els discursos d'odi", ha denunciat.
Público s'ha posat en contacte amb l'Ertzaintza i la Conselleria de Seguretat del Govern basc sense rebre resposta.

Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.