Aliats amb Cs, el PSC o ERC o a sou de les patronals, les moltes pistes d'aterratge dels antics dirigents d'Unió

Unió Democràtica de Catalunya (UDC) va desaparèixer com a partit el 2017, després d'uns pèssims resultats electorals en solitari i d'acumular un enorme deute econòmic. Ara bé, una part dels seus antics dirigents segueixen dedicant-se a la política, mentre que d'altres han fet el salt al sector empresarial o, per ser més exactes, han passat a treballar en organitzacions patronals. Avui trobem antics dirigents d'Unió aliats a ERC, al PSC i, fins i tot, a Cs, així com també al capdavant de la patronal Foment del Treball o a sou de la CEOE, la principal organització empresarial espanyola. Fonamentalment, hi ha dues formacions, Demòcrates de Catalunya i Units per Avançar, que poden considerar-se hereus de l'antiga Unió, si bé també hi ha excàrrecs del partit democristià a Lliures, que tot just acaba d'anunciar la seva aliança amb Manuel Valls, és a dir, amb Ciutadans, en les properes eleccions municipals de Barcelona.

Anem a pams. Lliures acaba d'anunciar que s'uneix a la candidatura de Valls a Barcelona. La decisió, avalada pel 67% dels afiliats, implicarà previsiblement que algun membre de la formació formi part de la llista i que també participin en l'elaboració del programa electoral.

El president de Lliures és Antoni Fernández Teixidó, conseller de la Generalitat en el darrer Govern de Jordi Pujol, diputat de CiU al Parlament durant 12 anys (2003-2015) i exponent emblemàtic de l'anomenat sector negocis de CDC. A banda de Fernández Teixidó, Lliures compta a la seva executiva amb antics dirigents d'Unió, com Roger Montañola -diputat al Parlament entre 2010 i 2015- i Juanjo Isern, que va ser director del Servei Català de Trànsit entre 2013 i 2015, amb Artur Mas de president de la Generalitat. Lliures també té antics dirigents del PP, com Jordi Montanya, que va presidir el partit a Lleida.

Units per Avançar representa el darrer sector oficialista d'Unió, és a dir, aquell que durant dècades va dirigir amb mà de ferro Josep Antoni Duran i Lleida. El seu secretari general és Ramon Espadaler, que va ser conseller tant amb Pujol com amb Mas i acumula més de dues dècades al Parlament. Primer com a diputat de CiU i des de les eleccions del 21 de desembre de 2017 com a diputat del PSC, després de l'aliança d'Units per Avançar amb el partit de Miquel Iceta, que es repetirà a les municipals.

Finalment, el sector independentista d'Unió va ser l'embrió de Demòcrates per Catalunya, creat ja l'estiu del 2015. La formació, impulsada per antics dirigents d'UDC com Joan Rigol, Núria de Gispert o Antoni Castellà, va integrar-se a Junts pel Sí a les eleccions del 2015, mentre que a les del 21-D va formar aliança amb ERC. Compta amb el propi Castellà i Titon Laïlla com a diputat, però de cara a les municipals del maig s'ha implicat a les primàries Catalunya, la iniciativa per escollir candidatures independentistes que té el suport de l'ANC però no el de cap altre partit sobiranista.

A banda de l'àmbit estrictament polític, alguns dels peixos grossos de l'antiga UDC han trobat una pista d'aterratge a les organitzacions patronals. El cas més paradigmàtic és Josep Sánchez Llibre, que des del novembre presideix Foment del Treball, la gran patronal catalana. Prèviament, va encarregar-se de les relacions amb les institucions de la CEOE, la patronal espanyola, on va arribar després de 22 anys de diputat de CiU al Congrés. A la CEOE hi treballa també Josep Antoni Duran i Lleida, que durant més de tres dècades va dirigir Unió. En concret, és el coordinador dels fòrums de diàleg internacionals de l'organtizació. A la patronal també hi treballen Montserrat Surroca i Antoni Picó, dos antics diputats d'Unió.