DemografiaEl primer any pandèmic va repoblar lleugerament el Pirineu català

El 2020, el primer any de la pandèmia de Covid-19, va tenir un fort impacte demogràfic, també a Catalunya. D'entrada, la mortalitat es va disparar -es van registrar gairebé 80.000 defuncions, unes 15.000 més de les habituals els anys precedents-, però un saldo migratori positiu va permetre compensar el decreixement natural i el Principat va guanyar població, uns 17.000 habitants. L'altra gran novetat van ser els moviments interns de població, que també van suposar un canvi de tendència: les comarques de l'Alt Pirineu van ser les que més van créixer, mentre que l'àrea metropolitana de Barcelona va perdre població, un fet que s'explica fonamentalment pel despoblament de la capital, que va perdre gairebé 30.000 dels residents que tenia l'any precedent.

A grans trets, les comarques del que podríem anomenar la Catalunya buidada van registrar un creixement poblacional superior al 0,2% de la mitjana del Principat, un fet que confirma una tendència que va insinuar-se amb l'inici dels confinaments, quan van detectar-se nombrosos trasllats del món urbà al rural o a la muntanya. Aquests moviments, però, no compensen el succeït l'última dècada, de manera que nombroses comarques segueixen clarament per sota de la població que tenien el 2011.

La Cerdanya i l'Alta Ribagorça, les que més creixen

Segons les dades definitives del padró municipal d'habitants corresponents a l'1 de gener del 2021 -que van publicar-se fa pocs dies-, Catalunya va arrencar el 2021 amb 7.739.758 habitants, 17.555 més que un any abans, el que suposa un creixement del 0,2%. Per vegueries, la que va registrar un major creixement relatiu va ser l'Alt Pirineu i l'Aran, amb l'1,9% -va guanyar 1.425 habitants, fins als 73.677-, per davant del Penedès (1,4%) i les comarques gironines (0,8%). Les comarques metropolitanes van perdre prop de 4.500 habitants, un fet provocat fonamentalment per l'èxode demogràfic de Barcelona ciutat, que va perdre uns 27.400 residents, l'1,6% de la població. En tot cas, la capital ha guanyat més de 20.000 habitants en la darrera dècada.

Barcelona va perdre l'1,6% de la població durant el 2020, uns 27.400 residents, mentre que la Cerdanya en va guanyar uns 700

Si posem el focus en les comarques, les que van experimentar un major creixement demogràfic durant el 2020 van ser la Cerdanya (3,9%), l'Alta Ribagorça (3%), el Pallars Sobirà (2,9%), el Baix Penedès (2,7%) i l'Aran (2,3%). És a dir, quatre de les cinc comarques que més van créixer -sempre en termes relatius- són de l'Alt Pirineu i l'Aran. La Cerdanya va augmentar la seva població en més de 700 persones -l'1 de gener en tenia 19.107 d'empadronades- i justament el creixement de l'any passat li va permetre tancar la dècada amb una evolució demogràfica positiva -500 habitants més-. Un fenomen similar es dona a l'Aran, que entre 2011 i 2021 va guanyar població -129 persones-, bàsicament gràcies a les xifres de 2020, quan va augmentar en 227 habitants.

En canvi, tant al Pallars Sobirà com a l'Alta Ribagorça el creixement del 2020 només els serveix per pal·liar lleugerament la pèrdua de població acumulada durant l'última dècada. En el primer cas, la pèrdua se situa en 350 persones -una caiguda del 4,7%-, tot i els gairebé 200 habitants guanyats l'any passat. A l'Alta Ribagorça, en deu anys es registren uns 270 habitants menys, el que suposa la pèrdua del 6,4% de la població, malgrat els 116 empadronaments guanyats durant el 2020.

L'Alt Urgell també va guanyar població l'any passat -l'1,1%-, però en una dècada ha vist com els habitants es reduïen en un 9,3%, més de 1.400 persones per un total de 20.240 empadronats. El Pallars Jussà, en canvi, constitueix l'excepció de l'Alt Pirineu i l'Aran ja que l'any passat va perdre població -el 0,4%, 57 persones-, un fet que accentua la caiguda demogràfica de la darrera dècada, que s'eleva al 8,8%. Per tancar amb les comarques pirinenques, el Ripollès va revifar amb 280 nous empadronats -un creixement de l1,1%-, que contrasta amb el descens acumulat del 3,8% des del 2011, més de 1.000 persones.

La Terra Alta lidera la caiguda demogràfica de la dècada

Pel que fa a la resta de comarques del que podríem considerar la Catalunya buidada, la majoria va presentar un lleuger increment poblacions. La Terra Alta és el territori que més ha retrocedit demogràficament l'última dècada, en perdre gairebé 1.350 habitants, el 10,7% dels habitants, mentre que l'any passat en va guanyar 31, el que suposa un increment del 0,3%. La població del Priorat va augmentar en 90 persones -fins a les 9.223, un 1% més-, si bé acumula una caiguda del 7,5% en la dècada -750 menys residents-. La Ribera d'Ebre també registra un retrocés demogràfic del 7,5% en els últims deu anys i el 2020 va perdre 6 empadronats.

Les Garrigues van veure com la població augmentava en 105 empadronats, un

0,6%, si bé en l'última dècada ha perdut el 5,2% dels residents, unes xifres similars a les de la Conca Barberà, amb un guany del 0,9% l'any passat -179 habitants-, que compensa parcialment la caiguda poblacional de l'última dècada, de 1.165 persones (5,5%). El Berguedà va créixer en gairebé 180 empadronats durant el 2020 (0,4%), una dada que compensa amb els 1.442 que ha perdut en una dècada (3,5%). El Baix Ebre i el Montsià van augmentar lleugerament la població el 2020, però en l'última dècada han vist retrocedir els habitants en el 3,6% i el 2,6%, respectivament.

En contrast, les comarques que més població han guanyat l'última dècada són el Baix Penedès (9,8%), el Tarragonès (6,4%), Osona (5,7%), la Garrotxa (5,5%) i el Vallès Occidental (5,5%). Només la primera, però, figura entre les que van registrar un creixement més important durant el primer any pandèmic, mentre que el Vallès Occidental -la segona més poblada de Catalunya amb 938.000- pràcticament va viure un estancament demogràfic (creixement del 0,2%), per sota dels que van tenir Osona (0,5%), el Tarragonès (0,7%) o la Garrotxa (1%). La comarca que més va decréixer el 2020, però, va ser el Barcelonès, amb el 0,5% menys d'empadronats, pel ja esmentat èxode de la capital.

Veurem si aquest canvi de tendència demogràfic es consolida els propers anys i realment el Pirineu català es repobla i la resta de la Catalunya buidada deixa de perdre població o simplement queda en una anècdota del primer any pandèmic.