Per què la cistella de la compra s'encareix per sobre de la inflació?

L'encariment persistent dels aliments no respon només a factors globals i a la inflació, sinó també a l'estructura concentrada del sistema agroalimentari, dominat per grans corporacions que maximitzen beneficis mentre creix la precarietat laboral i la pobresa nutricional. Això és el que conclou de fons un informe que acaba de fer públic l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA), que alhora proposa mesures de control públic per democratitzar l'alimentació i "promoure un canvi de model alimentari".

El treball Per què puja la cistella de la compra? El paper de l'oligopoli alimentari i propostes per un canvi de model ha estat elaborat per Rubén Martínez i Adrià Rodríguez. Assenyala que l'augment del tiquet de la compra per l'encariment dels aliments s'ha convertit en una de les principals "fonts d'estrès econòmic" per a milers de llars. En general, els autors apunten que el problema no és només conjuntural, i s'hi identifiquen estratègies empresarials, dinàmiques de concentració de poder i mancances en la regulació pública. 

L'informe recorda que els preus dels aliments a la zona euro han pujat un 33% entre 2019 i 2024, i un 34% a Espanya, amb alguns que s'han encarit entre un 30% i un 50% com la llet, i d'altres com el cafè o l'oli d'oliva que s'han enfilat un 80% o més. Segons el Salari de Referència de l'àrea metropolitana de Barcelona, l'alimentació és la segona despesa familiar (23%), només darrere de l'habitatge (34%). A més, a la Barcelona metropolitana, el 43% de les llars es troben en el llindar de subsistència.

En aquest sentit, els autors també destaquen l'anomenada cheapflation, és a dir, que el més barat és el que més s'encareix, segons les dades de grans minoristes multicanal analitzades en deu països entre 2018 i 2024. A Espanya, els productes més barats han pujat un 37% entre 2021 i 2024, mentre que els de gamma alta només un 23%. Així, l'augment de preus impacta especialment a les llars amb menys ingressos, que substitueixen productes de qualitat per opcions més barates, però no menys afectades per la inflació. En altres paraules, les famílies que més necessiten estalviar són les que més pateixen la inflació. 

L'augment de preus impacta especialment a les llars amb menys ingressos, que substitueixen productes de qualitat per opcions més barates

Aquesta realitat té conseqüències socials i sanitàries, puix asseguren que això "contribueix a una pitjor salut". En aquest sentit, recorden que el 60% de les persones amb rendes baixes a Barcelona pateix obesitat o sobrepès, perquè una dieta saludable és més cara. L'alimentació s'ha convertit així en un camp de desigualtats creixents: Espanya és el tercer país europeu on més han augmentat les llars amb "privació material relacionada amb l'alimentació".

 Estratègies corporatives per maximitzar beneficis  

L'IDRA també conclou que el sistema "oligopolístic" el que busca és maximitzar beneficis, concentrant la capacitat de decisió en menys mans. Assenyala algunes de les principals estratègies corporatives per a portar-ho a terme, com la integració vertical, és a dir, controlant tota la cadena: producció, transformació, logística i distribució. Aquí destaca casos com els de les empreses de supermercats BonÀrea, Ametller Origen o Mercadona. 

L'informe també assenyala la coordinació per apujar preus com a resposta als xocs de costos o la precarització laboral, amb externalització, salaris baixos i falsos autònoms. I és que les dades de l'Enquesta Anual d'Estructura Salarial de l'INE apunten els salaris de la indústria alimentària a Espanya se situen per sota de la mitjana nacional general (en aproximadament un 10% menys), segons els resultats detallats per activitat i la mitjana estatal de 2023, com apunta el text.

L'IDRA assenyala estratègies com la integració vertical controlant tota la cadena, la coordinació per apujar preus o la precarització laboral

Tanmateix, acusa les empreses de generar escassetat artificial i d'especular amb matèries primeres. En aquest sentit, el document apunta que l'especulació financera sobre aliments bàsics afecta tant la producció com la distribució. "A través dels mercats de futurs, grans fons d'inversió poden condicionar el preu del blat, arròs, oli o sucre sense tenir cap connexió amb la producció real", remarquen.

A més, el document també destaca que durant els moments més àlgids de la inflació, entre 2021 i 2022, les cinc grans multinacionals dominen la cadena de valor agrícola (ABCCD) van registrar "beneficis rècord", amb increments d'entre el 75% i el 300%. Apunten que a Espanya sis grans grups concentren més de 100 marques i empreses clau. Així, Vall Companys, Ebro Foods, bonÀrea, Nestlé, Coca-Cola Europacific Iberia i Grup Fuertes van sumar 1.281 milions de beneficis el 2024. 

La distribució minorista, liderada per cadenes com Mercadona, Carrefour i Lidl, va registrar "guanys històrics" amb una rendibilitat de prop de 7.500 milions. Així, els marges empresarials del sector agroalimentari són els que més han crescut des del 2020, incrementant-se un 38,1% a Espanya. 

Amb tot, l'IDRA destaca que el mercat financer es troba així "desconnectat de la realitat productiva". En aquest sentit, alerten que la participació d'inversors financers en els mercats de futurs agrícoles ha tornat a nivells propers als de la crisi de 2007–2008. "Aquesta financiarització ha generat una elevada volatilitat, amb pics especulatius de preus que no guarden relació amb la producció real", sostenen els autors.

Propostes per recuperar el control públic  

"Lluny de corregir els desequilibris del mercat, molts instruments institucionals han acabat afavorint els grans actors empresarials, transferint-los recursos públics i externalitzant sobre la societat els costos socials, ambientals i econòmics del sistema", destaquen els autors sobre les polítiques públiques que s'han fet fins al moment. Alhora, asseguren que els ajuts de la Política Agrària Comuna (PAC) "concebuts teòricament per donar suport al sector" han estat "distribuïts de manera profundament desigual": el 20% dels beneficiaris més grans reben prop del 80% de les ajudes.

"Molts instruments institucionals han acabat afavorint els grans actors empresarials, transferint-los recursos públics"

Per això, i més enllà de l'anàlisi, l'IDRA també destaca diverses propostes per "recuperar el control públic del sistema alimentari". L'informe aposta així per enfortir i ampliar les infraestructures públiques de distribució a través d'elaboració a plans, regulacions o altres iniciatives. Tanmateix, creu que cal controlar els preus en sectors essencials, i defensa fer-ho amb propostes com establir un sistema de monitoratge públic regular dels preus dels aliments bàsics. 

Altres iniciatives són garantir condicions laborals dignes, amb la proposta d'aprovar la Proposició de Llei per la regularització extraordinària de persones estrangeres, i facilitar els tràmits per accedir a la ciutadania i al padró municipal. Tanmateix, creuen que cal prohibir la contractació en origen de treballadors temporers. L'IDRA recorda que la precarietat laboral és "estructural en el camp, la transformació i la distribució", i que els salaris són baixos i la temporalitat alta. 

D'altra banda, l'institut aposta per regular els mercats financers i dels futurs agrícoles, i finalment reorientar els subsidis i polítiques fiscals, amb la proposta d'implantar una Seguretat Social Alimentària de caràcter universal. En definitiva, el document planteja que menjar no pot continuar sent un acte de consum en mans del mercat, sinó un dret col·lectiu que requereix planificació pública i sobirania alimentària real.