PREMI PÚBLICO 2025Terror franquista, exili republicà: els vídeos mai vistos de la guerra civil
La historiadora Silvia Ribelles, Premi Memòria de Público, treballa en la digitalització de 288 cintes que la Corporació Hearst va gravar després del cop de Francisco Franco per als noticiaris dels cinemes dels EUA
Madrid-
Barcelona, agost de 1936. Diversos milicians posen sobre un tiznao, denominació popular dels vehicles adaptats com a camions blindats, fruit de l'enginy i la perícia artesanal dels republicans, escassos de recursos. En la xapa de la tartana llueixen les sigles de la CNT. En el braçalet d'un combatent, les del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), la seu de la qual figura al fons de la imatge, presa a la plaça Pitarra, avui del Teatre.
A 700 quilòmetres d'allà, el 18 d'octubre de 1936, un soldat del bàndol franquista sembla observar l'escena amb un telescopi des del punt d'observació situat en l'Institut de Previsió d'Oviedo. A la seva esquena, la catedral de la capital asturiana, presa la vespra pels revoltats. Potser també apunta al ministre de Defensa del Govern de la Segona República, Indalecio Prieto, de visita a Terol el 22 de desembre de 1937.
Més enllà de la metàfora visual, les imatges van ser gravades per les càmeres de la Corporació Hearst durant la guerra civil espanyola per als noticiaris que s'emetien als cinemes dels Estats Units. Algunes són autèntiques joies, encara que sigui necessari fixar la vista per distingir Ernest Hemingway, Herbert Matthews, Agustí Centelles i potser Martha Gellhorn entre els veïns de Pobla de Valverde (Terol) el 24 de desembre de 1937.
La guerra civil, després del cop de Francisco Franco
Más d'un segle després, aquests tresors han vist la llum gràcies a The Packard Humanities Institute i a la Universitat de Califòrnia (UCLA), que han digitalitzat 288 filmacions i milers de metres de cel·luloide, entre els quals s'inclouen peces descartades de gran valor, que documenten el terror desfermat després del cop de 1936 —que ajudaria a pujar a Francisco Franco al poder— i l'exili del bàndol republicà, però també escenes quotidianes rodades en tots dos fronts.
Una àrdua i ingent tasca que ha merescut el reconeixement de la investigadora Silvia Ribelles (Oviedo, 1969), guardonada en la categoria de Memòria en els Premis Público 2025, que es lliuren aquest dimecres a l'auditori de Caixaforum Madrid. La seva presència serà virtual, perquè resideix a Califòrnia, on col·labora amb el projecte i detalla el treball de restauració i digitalització de les filmacions encarregades per William Randolph Hearst.
L'empremta del magnat, qui va inspirar al Ciutadà Kane d'Orson Welles, es percep en les filmacions i les locucions. "Eren sensacionalistes, en la línia de Hearst i de molts noticiaris", explica aquesta llicenciada en Filologia anglesa per la Universitat d'Oviedo i doctora en Història per la d'Universitat d'Extremadura. "Ara bé, si un escolta a Pathé o a Fox, el sensacionalisme era similar".
"Tots pugnaven per l'atenció del públic i els locutors havien de donar un timbre especial a les notícies, ficar acudits o jocs de paraules si venien al cas, i incloure històries per a tots els gustos", afegeix Ribelles, qui recorda que el setge de l'Alcázar de Toledo va acompanyat d'un huracà a Florida, un campionat de golf, les noces d'una actriu, una vaga agrícola a Salines (Califòrnia) i el 300è aniversari de la Universitat d'Harvard.
Un enfocament que defineix com a "general, sense entrar en política ni aprofundir en les causes del conflicte, sinó més aviat centrant-se en el sofriment de la població per [entre altres causes] els bombardejos o la fam". Mentre que unes notícies descriuen la "normalitat" de la vida en la rereguarda, unes altres reflecteixen els avanços de tots dos contendents, "però sense fer una anàlisi en profunditat".
Més enllà del posicionament polític de William R. Hearst o de la línia editorial del seu imperi mediàtic, Silvia Ribelles justifica l'enfocament per una raó de caràcter pràctic: "Cal tenir en compte que els noticiaris duraven uns deu minuts, i podien tenir sis o set històries, la qual cosa no quedava molt de temps per donar moltes explicacions". Encara que a vegades les imatges parlen per si soles, perquè tanquen la història de la guerra civil.
Franquistes vs. republicans
Només cal veure aquesta cua de nens durant un reconeixement mèdic a Bilbao, efectuat per la pediatra britànica Audrey Eva Russell, abans d'embarcar rumb a Southampton al maig de 1937. O a aquestes tres cries en un balcó a Gijón que observen l'entrada de les tropes rebels a l'octubre de 1937, l'avantsala a la nova normalitat de les seves vides, quantes fetes esquinçalls i encomanades al pedaç de dues dones a Talavera de la Reina, davant la despreocupada presència de dos nadons i altres tants porcs, el febrer de 1937.
"A part de poder veure a personatges coneguts, polítics i militars amb una nitidesa sorprenent —i en alguns casos fins i tot sentir les seves veus originals—, també apareixen escenes de la vida quotidiana de ciutadans anònims durant la guerra, en primera línia i en rereguarda, la qual cosa té, al meu mode de veure, un gran interès", subratlla Ribelles, el treball del qual pot veure's en la web newsreels.net.
Relacionat amb aquest tema
Unes imatges fonamentals per comprendre la guerra civil la importància de la qual resideix en què, en alguns casos, són "gravacions noves, desconegudes i mai vistes". Amb una qualitat "difícil de millorar", subratlla la historiadora asturiana, malgrat que "ho estem intentant, encara que sembli mentida". No obstant això, "el més valuós és que les pel·lícules estan a la disposició de tothom gratuïtament, a més de la seva qualitat, que ens apropa d'alguna manera als nostres avantpassats".
Una web de la la guerra civil espanyola
El pròxim pas serà construir una nova web que aculli exclusivament les 288 gravacions i els 9.000 metres de pel·lícula de la guerra civil espanyola, incloses les descartades, sense so i que no van arribar a projectar-se als cinemes estatunidencs. Una iniciativa "necessària" a causa de l'"interès tan gran que ha despertat a Espanya el projecte", si bé encara no hi ha una data. "Les coses van lentes però segures", afirma Ribelles.
La investigadora assegura que li ha sorprès el premi concedit per Público, ja que només es considera la "cadena de transmissió a Espanya del fantàstic treball que els meus companys porten fent des de fa deu anys, així com de l'obstinació de l'amo de la fundació The Packard Humanities Institute a facilitar el contingut d'aquests noticiaris a tota mena de públic —no sols a investigadors i especialistes— gratuïtament i amb una qualitat excepcional".
"Valoro molt i agraeixo infinitament que es reconegui una tasca així, ja que espero que a Espanya se segueixi l'exemple i s'inverteixi més —tant en l'àmbit públic com en el privat— a digitalitzar els nostres riquíssims arxius", conclou la historiadora. "Per a la seva preservació, encara que també per posar-los a la disposició dels ciutadans i així poder conèixer millor el nostre passat". Un passat que Ribelles i el seu equip han retornat al present.
* Fotogrames cedits per The UCLA Film and Television Arxivi en col·laboració amb The Packard Humanities Institute. Per a més informació, visiti newsreels.net
Sobre la firma
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.