Potenciar la formació contínua, la recepta dels experts per cobrir els llocs de feina amb més demanda a Catalunya

El món de la Formació Professional (FP) i el de la universitat, que haurien d'esdevenir la porta d'entrada al mercat laboral, viuen d'esquena a les necessitats de les empreses. Aquesta afirmació, que és una de les conclusions extreta per part dels sindicats en el marc de l'Informe General de Prospectiva 2023-2026, que es va presentar a principis de gener, evidencia les diferències entre l'oferta formativa actual i les demandes de llocs de treball i també analitza els canvis que hi haurà en el futur mercat laboral, incidint en la urgència d'anticipar-se a les necessitats formatives.

La mesura s'emmarca en l'Acord per a la Planificació del Mapa de Centres de Formació Professional 2035, signat entre el Govern de la Generalitat i els sindicats. El pacte preveu crear places en formacions amb demanda, fomentar cursos amb vacants i incrementar matèries com la informàtica, la química, la sanitat, l'atenció a les persones, el transport o el manteniment de vehicles.

Jesús Martín (UGT): "Els certificats de professionalitat i la formació continuada són els grans oblidats del món laboral"

Malgrat aquest consens, el responsable d'FP d'UGT Catalunya, Jesús Martín, demana implantar eines per vincular la formació i el treball. "Els certificats de professionalitat i la formació continuada són els grans oblidats del món laboral, que serien accions que facilitarien adquirir les competències professionals per adaptar-nos als canvis del mercat".

Martín posa com a exemple la importància de fomentar el reciclatge dels antics empleats de les plantes d'automòbils per poder-se reincorporar a les demandes de la indústria 4.0 o els de les empreses auxiliars d'aquest sector, com l'àmbit del metall.

"La patronal ha de facilitar la formació, invertir en les pràctiques. Aquest és el gran desafiament de les empreses, que han de col·laborar en el desenvolupament de la Formació Professional Dual". Martín insisteix que els futurs treballadors requereixen exercir una part del seu recorregut acadèmic a les empreses, motiu pel qual aquestes "haurien de ser capaces d'articular un sistema de tutors als nous empleats que els ajudin a traslladar els coneixements teòrics a la realitat del mercat".

Les assignatures pendents

En aquest procés de transició entre el món acadèmic i el laboral, els experts admeten que existeix un factor essencial que s'està descuidant: la formació constant per consolidar la tendència que s'està produint d'entrades i sortides habituals al mercat de treball. Entre les accions que recomanen, es troben impulsar campanyes d'informació sobre les possibilitats de determinades ocupacions, els punts d'orientació, la formació i les insercions laborals.

Tal com assegura el responsable de Formació Professional d'UGT Catalunya, "es tracta de despertar vocacions, formar persones, captar i retenir el talent. Per fer-ho possible, cal treballar les competències en àrees pretecnològiques".

En el Baròmetre d'Ocupacions i Competències de Catalunya, elaborat conjuntament per la patronal Pimec i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), s'indica que la capacitat dels professionals per adaptar-se al canvi és la competència més valorada per les empreses a l'hora de contractar futurs professionals.

Així, la Unitat de Prospectiva i Anàlisi Laboral de la UOC conclou que "adaptar-se al canvi és la competència tova més demandada per part de les empreses en tots els àmbits professionals, constatant que un 51% de les ofertes laborals publicades a Catalunya el 2023 requerien aquesta competència".

"Adaptar-se al canvi és la competència tova més demandada per part de les empreses"

L'informe també mostra que les ocupacions relacionades amb la tecnologia són les que tenen més vacants. Els analistes de sistemes van representar el 3,2% de les ofertes de treball i els desenvolupadors de programari el 3,1% durant el 2023. Així mateix, hi ha una demanda considerable de professionals de l'àmbit comercial i la publicitat i de les instal·lacions, aquests darrers són particularment buscats a les províncies de Tarragona i Lleida.

Aliança universitat-empresa

Per a la rectora de la UOC, Àngels Fitó, projectes com el del baròmetre són "fruit d'un treball de col·laboració institucional" i tenen la intenció de "proveir d'informació i coneixement rellevant sobre el mercat laboral a les empreses i la societat en general en un moment en què la transició tecnològica i ecològica altera les dinàmiques econòmiques i socials".

Per la seva banda, el president de Pimec, Antoni Cañete, explica que l'acord "és un projecte estratègic i de país". "Sovint parlem de la necessitat d'establir sinergies i ara ho escenifiquem amb una de les universitats més centrades en l'àmbit de l'empresa, ja que unim el nostre know how i presentem aquesta eina necessària i essencial pel teixit empresarial i econòmic del país", afegeix.

Una de les crítiques recurrents dels representants dels treballadors és que les universitats s'han convertit en centres generadors i transmissors de coneixement, deixant a un costat l'aprofitament de la inserció laboral i el desenvolupament del talent professional. Per pal·liar aquest dèficit, la mateixa UOC ha desenvolupat una eina basada en la implantació d'un sistema d'intel·ligència artificial al mercat laboral.

Aquesta permet fer un seguiment de quines competències professionals es demanen respecte de les sortides professionals de les titulacions. Amb aquesta informació, el professorat pot dissenyar propostes de formació noves o revisar i millorar els plans d'estudi actuals per adequar-los a les necessitats del mercat laboral. Un primer pas per reduir la bretxa entre els plans formatius i les demandes de les empreses.