Vox liquida el debat sobre una retirada a favor del PP en les circumscripcions més disputades

La formació de Santiago Abascal descarta no presentar les seves llistes en províncies on té difícil obtenir un escó. Aquest dimarts, Vox renunciava en públic, i en privat, a la idea lliscada pel Partit Popular de no competir en territoris en els quals dues llistes puguin perjudicar el repartiment final de diputats en unes pròximes eleccions generals.

Pepa Millán, portaveu del partit ultra al Congrés dels Diputats, va descartar la idea amb sorna: "Qui s'empesca aquestes coses al PP?", va etzibar. "Són ocurrències que no porten enlloc", va afirmar. Hores més tard, fonts pròximes a Santiago Abascal van confirmar a Público el rebuig total a aquests plans. "És una ximpleria. De debò volen que no ens presentem a Lleida i Girona?", reptaven el PP, alhora que asseguraven que havien rebut la proposta amb "incredulitat". Després d'haver pactat amb èxit després de les eleccions a Extremadura, l'Aragó, Castella i Lleó i Andalusia, el PP intenta ara recuperar els votants que han marxat cap a Vox.

El Partit Popular, segons publicava La Razón, estudiaria demanar a Vox la seva renúncia a presentar-se en alguns territoris de cara a les eleccions generals de 2027. El PP pretén que Vox no es postuli allà on tots dos no en treuen cap profit si hi ha dues llistes de les dretes. Encara ressonen al PP els sis escons que van faltar per formar govern el 2023 i segueixen a la recerca de fórmules electorals beneficioses. Hi ha llocs, com a Catalunya, que l'aparició de dues llistes electorals va torpedinar les aspiracions d'Alberto Núñez Feijóo, actual líder de l'oposició.

Girona i Lleida, províncies en lluita

Per respondre al PP, Vox feia referència al cridaner cas de Girona i Lleida. El 2023, el Partit Popular va obtenir el 9,70% i el 12,84% dels vots, respectivament. Vox va treure dades molt similars, encara que per sota, i es va quedar amb el 7,0% dels vots a Girona i amb el 6,8% a Lleida. En total, les dretes van obtenir el 16,7% dels vots a Girona i el 19,6% a Lleida, però no van guanyar cap escó per això. Una candidatura conjunta hauria aconseguit almenys dos escons més.

En total, Vox es va quedar a les portes de l'escó a 15 províncies i va sortir especialment perjudicat per la llei electoral en aquelles províncies on es repartien menys escons. Igual que li va passar a Podem, les formacions que aspiren a destronar un dels eixos del bipartidisme xoquen de ple amb la llei d'Hondt. El 2023, els de Santiago Abascal van obtenir el 16,60% de vot a Albacete, el 15,4% a Àvila, el 15,20% a Palència o el 15,08% a Segòvia, però no van aconseguir cap escó.

Propostes similars en el passat

Encara que Vox ha donat carpetada per la via ràpida als primers acostaments del PP, no és la primera vegada que Feijóo deixa caure aquest tipus d'idees. Ja ho va fer a les eleccions autonòmiques gallegues del 2024, quan va demanar a Vox que no es presentés perquè no torpedinés una majoria absoluta popular. Abascal va desatendre la petició del seu homòleg i la seva formació va presentar llistes a les províncies gallegues, però no va obtenir representació parlamentària i igualment Alfonso Rueda va obtenir la majoria absoluta amb 40 escons.

Les sumes electorals han estat centre del debat el 2026, especialment després de les eleccions de Castella i Lleó. Un grapat de vots podrien haver canviat dràsticament el dibuix del parlament autonòmic. Amb 1.680 vots més a Valladolid, 284 a Zamora i 1.068 a Segòvia, els Abascal haurien pujat tres escons més per arribar als 17 -es van quedar en 14- i haurien delmat el creixement socialista. Els comptes seran determinants per als comicis del 2027 i el PP ja treballa per evitar un altre resultat que li impedeixi governar.