Suspès de sou i feina durant 24 dies un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona per negar-se a parlar en català           

L'Ajuntament de Barcelona ha sancionat amb 24 dies de suspensió de sou i feina un agent de la Guàrdia Urbana que es va negar a atendre una ciutadana en català i va arribar a qualificar de "feixista" i "totalitària" la seva petició de ser atesa en aquesta llengua, segons explica Plataforma per la Llengua. La sanció arriba arran d'una denúncia que va interposar la mateixa entitat, que ha fet públic el vídeo de la intervenció policial. Segons l'entitat, "ha estat clau perquè el consistori obrís un expedient disciplinari i acabés sancionant el funcionari".

Els fets van tenir lloc el 13 de juliol del 2025 a la Rambla Prim de Barcelona. Segons explica la plataforma en un comunicat, la ciutadana caminava per la zona quan diversos agents de la Guàrdia Urbana li van demanar la documentació perquè presumptament volia accedir a un espai tallat al trànsit. En demanar explicacions sobre la identificació, la dona va reclamar reiteradament que l'atenguessin en català. L'agent, però, es va negar a fer-ho.

"Es muy de fascistas obligar a la gente a hablar en lo que no quiere", va afirmar el policia, que també va qualificar la petició de "totalitària". Durant la intervenció, va apel·lar als seus "drets lingüístics" per justificar que no havia de parlar català en l'exercici de les seves funcions.

Davant d'aquesta actuació, Plataforma per la Llengua va presentar una denúncia a l’Ajuntament perquè s'investigués la conducta de l'agent. L'entitat considerava que els fets constituïen una discriminació lingüística i vulneraven tant l'Estatut d'autonomia de Catalunya com la normativa municipal sobre l'ús del català.    

En concret, el Reglament d'ús de la llengua catalana de l'Ajuntament de Barcelona estableix que els treballadors municipals s'han d'adreçar inicialment en català a la ciutadania i adaptar-se a la llengua que aquesta esculli. A més, l'article 33 de l'Estatut reconeix el dret dels ciutadans a relacionar-se amb les administracions públiques en català.       

Després d'examinar la documentació aportada per l'entitat, incloses la gravació i la transcripció dels fets, el consistori va obrir un expedient disciplinari que ha acabat amb una sanció de 24 dies de suspensió de funcions i pèrdua de retribucions.

La ciutadana, multada

La intervenció policial també va acabar amb una sanció administrativa contra la ciutadana per presumptament “increpar i menysprear els agents”. Plataforma per la Llengua, que n'ha assumit la defensa jurídica, sosté que la dona només pretenia exercir els seus drets lingüístics i que la denúncia policial li atribueix comportaments que no es corresponen amb el que va passar.      

Després que l'Ajuntament desestimés les al·legacions presentades per l'entitat, el cas s'ha traslladat als tribunals per la via contenciosa administrativa. Ara, Plataforma per la Llengua confia que la sanció imposada al policia i el reconeixement institucional dels fets serveixin per reforçar la defensa judicial de la ciutadana i aconseguir que se li retiri la multa.   

Plataforma per la Llengua assenyala en un comunicat que aquest cas no és aïllat. L'entitat recorda, per exemple, que el 2021 ja va denunciar un cas en què un agent de la Guàrdia Urbana es va negar a atendre un ciutadà en català. En aquella ocasió, el denunciant va acabar rebent una multa de 601 euros emparada en la coneguda com a Llei mordassa, que Plataforma per la Llengua va vincular a una represàlia per haver denunciat l'actuació policial.