El Suprem tanca la porta a les devolucions en calent per mar però deixa oberta una via al Govern espanyol per recuperar-les

Una sentència del Tribunal Suprem acaba de canviar les regles de les devolucions en calent a la frontera sud. A partir d'ara, Espanya no podrà aplicar el rebuig en frontera -la figura jurídica que permet retornar de forma immediata als qui són interceptats intentant creuar Ceuta o Melilla- a les persones que intentin accedir per mar. No obstant això, la mateixa decisió deixa entreoberta una porta perquè aquest règim excepcional es pugui estendre en el futur també a l'àmbit marítim.

La decisió respon al recurs presentat per un ciutadà algerià que, el 14 de novembre de 2024, va ser interceptat per la Guardia Civil quan intentava arribar a Ceuta nedant al costat de dues persones més. Després de ser rescatat, va ser lliurat de forma immediata a les autoritats marroquines, sense que s'iniciés cap procediment administratiu, sense assistència lletrada, sense intèrpret i sense la possibilitat de sol·licitar protecció internacional.

"Les persones van ser rescatades, traslladades al port, ateses per Creu Roja, van romandre retingudes durant hores en territori espanyol i després van ser conduïdes fins al Tarajal. Si hi va haver temps per a tot això, també n'hi havia per trucar a un advocat", denuncia Patricia Fernández Vicens, una de les advocades que han portat aquest cas.

La sentència aclareix la interpretació de la disposició addicional desena de la Llei d'Estrangeria, que permet el rebuig en frontera dels que intentin superar els "elements de contenció fronterers", encara que la norma no defineix què s'ha d'entendre per aquest concepte. El Tribunal Suprem estableix ara que aquests elements són únicament les barreres físiques destinades a impedir el pas, com les tanques de Ceuta i Melilla, i no els dispositius tecnològics de vigilància -drons, càmeres tèrmiques o sensors-, la funció dels quals és detectar i alertar, però no contenir físicament l'encreuament.

Tant un jutjat de Ceuta com posteriorment el Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia van entendre que, en el cas del migrant algerià, la devolució havia estat il·legal. Ara el Suprem confirma aquest criteri en entendre que, qui entra per mar, com en aquest cas nedant, no supera un element de contenció fronterer, per la qual cosa no era aplicable aquest mecanisme. Així, rebutja definitivament el recurs de l'Advocacia de l'Estat, que defensava que el rebuig en frontera podia aplicar-se sempre que la intercepció es produís en la línia fronterera, existissin o no obstacles físics.

"Això tindrà una aplicació molt important perquè ara el que cal fer és aplicar el procediment de devolució", assegura Fernández Vicens. Mentre el rebuig en frontera permet una devolució pràcticament immediata de qui és interceptat intentant saltar la tanca, el procediment de devolució obliga a l'Administración a obrir un expedient i a respectar una sèrie de garanties previstes en la Llei d'Estrangeria. Entre elles, el dret a assistència lletrada, a un intèrpret, a formular al·legacions i al fet que es valori si la persona necessita protecció internacional abans de ser expulsada.

Una porta oberta

La sentència, no obstant, no tanca completament la porta a les devolucions en calent al mar, segons adverteixen els juristes. El catedràtic de Filosofia del Dret de la Universitat de València, Javier de Lucas, adverteix que la sentència conté una segona lectura que deixaria la porta entreoberta a aquestes devolucions en calent. La Sala indica que atès que la disposició addicional desena es refereix als elements de contenció fronterers i no exclusivament als elements de contenció terrestres ni, específicament, a les tanques, "res impediria que, d'establir-se elements de contenció en el mar per protegir la línia fronterera, pogués ser aplicable la referida disposició als qui pretenguessin creuar irregularment la frontera superant aquests elements de contenció marítims".

D'aquesta manera, De Lucas sosté que la sentència "està donant la raó al demandant en aquest cas concret, però al mateix temps està oferint una via de sortida al Ministeri de l'Interior". Al seu judici, el Suprem està dient implícitament que bastaria amb crear nous sistemes que poguessin qualificar-se jurídicament com a elements de contenció marítims per estendre el règim excepcional també al mar. "Podrien ser xarxes, balises o qualsevol sistema que dificulti físicament l'entrada. En el moment en què l'Administració els defineixi com a elements de contenció, podrà sostenir que qui els supera es troba en la mateixa situació que qui salta una tanca", denuncia.

Per la seva banda, Amnistía Internacional reclama reformar la Llei d'Estrangeria i la Llei de Seguretat Ciutadana per eliminar definitivament el marc legal que empara les devolucions en calent.

Principi de no devolució

Els lletrats que han portat el cas subratllen que la situació analitzada pel Suprem no és una excepció, sinó que és un exemple del que passa amb desenes de persones que arriben a territori espanyol i són retornades sense que s'estudiï la seva situació individual. "Aquesta persona no va tenir dret ni a assistència jurídica ni a cap altre tipus de garantia. Va ser lliurada directament a les autoritats marroquines. Com pots valorar si algú necessita protecció internacional si ni tan sols parles amb aquesta persona? No sabem ni en quin estat físic estava després de passar hores nedant", denuncia l'advocat Javier Moreno.

Recorden que el segon punt de la disposició addicional desena de la Llei d'Estrangeria s'estableix expressament que qualsevol rebuig en frontera ha de realitzar-se respectant la normativa internacional de drets humans i de protecció internacional, entre els quals es troba el principi de no devolució, recollit en el Dret Internacional i en la Convenció de Ginebra sobre els Refugiats, que impedeix retornar a una persona a un país on pugui sofrir persecució, tortura o tractes inhumans.

Els advocats celebren la jurisprudència establerta pel Suprem i esperen que ara "es materialitzi en la pràctica i que el Govern espanyol compleixi". Per a Moreno, la resolució suposa "un fre" perquè obliga a respectar el procediment previst per la llei i marca "un límit en la manera de tractar a les persones migrants". "No converteix les rutes migratòries en vies legals i segures, però sí actua com un tallafocs enfront de determinades pràctiques de deshumanització que estem veient en els últims anys a Europa", apunta.