Rufián i Montero coincideixen en la necessitat d'"inventar alguna cosa electoral" per frenar el feixisme

Les cartes estan sobre la taula. Ja no és un suggeriment ni una idea llançada al buit. Irene Montero i Gabriel Rufián han diferit en algunes posicions en l'acte celebrat la tarda d'aquest dijous, 9 d'abril, a Barcelona, però no en l'essencial. L'esdeveniment portava per títol Què cal fer? I el que s'ha de fer, d'acord amb el que defensen les dues figures polítiques a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), és "inventar alguna cosa electoral" per frenar l'avanç del feixisme. "Quan dic que vull fer equip amb el Gabriel és perquè soc conscient que s'ha de fer alguna cosa". Així ho ha repetit fins a la sacietat Montero tant en l'acte com en les entrevistes ofertes durant el dia.

Abans que comencés l'intercanvi, l'ambient estava carregat. Tant és així que la dirigent morada ha apuntat, en la seva primera intervenció, que regnava una certa "contenció" entre el pati de butaques. Era l'expectació per si es llançava una proposta en ferm. No obstant això, s'ha parlat més d'intencions i necessitats que d'una idea concreta i cristal·lina. Ja avisava Xavier Domènech, exdiputat al Congrés i al Parlament de Catalunya, en conversa amb Público, que el debat no havia de ser "concloent", sinó alguna cosa així com una base sobre la qual començar a construir.

Els primers compassos han estat els esperats. Rufián ha defensat la potestat —i l'oportunitat— que té ERC d'"inspirar" les esquerres espanyoles i ha estat molt clar en una convicció: "Em nego a avergonyir-me per dir que vull que a les esquerres espanyoles els vagi bé". I ha afegit: "Jo vull un govern del PSOE sotmès a EH Bildu, ERC, Compromís o Endavant Andalusia".

Montero, recuperant una arenga tantes vegades reproduïda a les files de Podem, ha cridat al canvi. "No tot és guanyar vots, sinó la convicció profunda que les coses poden canviar". L'eurodiputada, en aquest punt, ha interpel·lat tots aquells que "estan farts d'ajupir el cap" perquè "ara el que mola és a dir que la violència no té gènere o que els migrants són delinqüents". A aquesta gent és a la qual les esquerres han de donar esperança. Treure-la de les seves cases i permetre-li mirar, de nou, endavant. I per a això cal, en paraules de la política morada, "fer equip" per tal d'evitar que les dretes —amb tots els seus ressorts mediàtics, polítics o judicials— "ens arrasin".

La premissa s'ha anat aclarint a mesura que han passat els minuts. No cal parlar només de l'electoral, però també cal parlar de l'electoral. Es respirava entre la parella la sintonia necessària per provar alguna cosa nova. Domènech, que ha moderat la conversa, ha condensat en una cita la seva tesi sobre la reconfiguració de l'espai: “L'única forma d'aturar el feixisme és l'aliança de les esquerres”. Ni Rufián ni Montero han aprofundit en el com, però el republicà sí que ha dit sense embuts que cal "inventar alguna cosa". I ha postil·lat: "Sí, electoral". Després de l'acte que va compartir Rufián amb Emilio Delgado al febrer, el polític independentista ja va parlar d'una fórmula per concórrer a unes eleccions: que per cada província es presentés només l'esquerra amb més capacitat aglutinadora.

A Barcelona, Rufián consolida la idea de generar una aliança electoral i, a més, suma Podem a la causa. Això sí, el català ha fet lliscar, en un dard —no massa verinós— a les forces polítiques que, com més s'entri en el "com", més fàcil ho tenen per posar-hi pegues. Per tant, la conclusió és clara: generar il·lusió i fomentar la idea del front ampli, però deixar temps “a les cúpules dels partits” perquè dialoguin.

Eixamplar el marc de l'esquerra

Si alguna cosa ha aconseguit l'acte és aclarir diversos dubtes, amplificats en els últims dies per l'altaveu dels mitjans de comunicació. Primera: Aspira Rufián a postular-se com a candidat a les pròximes generals? "Jo no vull governar Espanya, jo vull que es governi bé Espanya", ha comentat el portaveu republicà. Segona: Estan dibuixant Rufián i Montero una mena de tàndem electoral? "Fer equip per mobilitzar l'esquerra val la pena", plantejava, en un primer moment, Montero. Una mà estesa que, al llarg de l'acte, s'ha anat diluint.

"No hi ha una única via", raonava, prop del final, Rufián, animant, això sí, a la construcció d'un "bloc de les esquerres". "Per què no formem un grup interparlamentari al Congrés?", exhortava els partits que integren la cambra. Bildu, BNG, IU o Sumar. Un grup que defensi, ha continuat explicant, una causa comuna. "Cadascú a casa seva i l'antifeixisme, el dret a l'autodeterminació i la dignificació de les condicions de vida —passant per l'habitatge—, a casa de tots", acabava de donar forma a la idea.

Tercera: És la unitat la clau per tancar-li a les dretes les portes de la Moncloa? Domènech ha parlat de "l'aliança de les esquerres" com a única via, un guant que han recollit els dos ponents, tot i que amb matisos. "No hi ha una fórmula màgica", reconeixia, per la seva banda, Rufián, que no ha deixat, per això, de llançar algunes pistes. "Evitem faltar-li al votant de Vox i d'Aliança Catalana. No tots són uns fatxes”, criticava, per començar, el diputat d'ERC, recordant que el problema no són només els feixistes, “també els neutrals”. Una clau més: l'esquerra ha de disputar la batalla pel poder digital. "Jo prefereixo omplir TikToks que biblioteques", assegurava, conscient que cal parlar-li a la gent “de tu a tu”.

En qualsevol cas, per Rufián, la principal tasca de l'esquerra encara és material: "Omplir la nevera". "Per què un currela de Mercadona —putejat, precari i que està pagant per una habitació el que els seus pares per una casa decent— vota el mateix que Juan Roig?", ha sembrat el debat el dirigent d'ERC, proposant un nou lema per a l'espai de l'esquerra: Una família, una casa. L'habitatge és precisament, per Rufián, l'exemple clar que l'esquerra "ha decebut". Dins i fora del govern, a Catalunya i a Espanya i cedint, a sobre, massa marcs a la dreta. "No podem regalar discursos i temes. Hem de parlar d'ordre, de seguretat, d'immigració... Dels temes que, tradicionalment, incomoden l'esquerra", s'ha posicionat, sense embuts, el polític independentista.

Un extrem en el qual ha xocat amb l'oposició de Montero. "En quin moment l'esquerra no ha parlat de seguretat?", s'ha preguntat en veu alta l'eurodiputada de Podem. Seguretat és, per a Montero, no anar a treballar quan es té un dolor, poder portar als fills a escoles públiques de qualitat o que una víctima de violència de gènere pugui tenir un habitatge d'emergència pagat amb diners públics. "En lloc de comprar els marcs de la dreta, per què no els contestem des dels nostres propis valors? Per què no els diem que són uns hipòcrites?", ha donat la volta a la conversa la dirigent morada. Desmuntant, alhora, el desgastat mantra del patriotisme: "Lluitar perquè les dones estiguem vives i no ens assassinin, lluitar perquè tinguem temps lliure, lluitar per no pencar fins a l'extenuació i per tenir salaris i lloguers dignes, això és dir Viva Espanya".

Que l'esquerra sobiranista lideri l'estatal

Tant Domènech com Rufián han posat l'accent en una cosa que seria un canvi de dinàmica històrica en el tauler esquerre de la política espanyola: que siguin les esquerres sobiranistes les que liderin la reformulació i impulsin una cosa semblant a un front comú.

Domènech considera que és una "immensa oportunitat" que en cap cas suposa "perdre les sigles". "Per primera vegada, podem posar els nostres programes al centre i construir per al conjunt de les esquerres", reivindica l'exdirigent de Comuns. Rufián ha apuntalat l'argument i ha parlat d'una aventura a l'esquerra del PSOE que "no posi en dubte l'autodeterminació". Per culminar l'acte, i des d'aquesta concepció més territorialitzada de les esquerres, Rufián ha posat en valor el treball i el futur de figures com Mónica Oltra (Compromís), Ana Pontón (BNG) o Teresa Rodríguez (Adelante Andalucía).