El retorn de Puigdemont i la participació de Junqueras a les eleccions, més a prop després del primer aval europeu a l'amnistia

L'aval de l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), Dean Spielmann, a la part essencial de la Llei d'amnistia ha estat ben rebuda per a l'independentisme i els governs espanyol i català. Bàsicament perquè teòricament suposa un nou pas per a l'aplicació de l'amnistia als líders de l'1-O a qui els Suprem els hi nega, començant per Carles Puigdemont i Oriol Junqueras.  

Tot i que el seu dictamen no és vinculant, sí que pot indicar la línia que seguirà la sentència del propi TJUE, que hauria d'arribar en uns mesos, previsiblement al febrer. En l'escrit que Spielmann ha emès aquest dijous, s'ha desmarcat de la Comissió Europea i ha descartat que la llei constitueixi una "autoamnistia". A més a més, ha negat que el Procés afectés els interessos econòmics de la Unió Europea i ha aprovat el contingut de la norma, tot i que ha expressat dubtes en el termini d'aplicació que es va exposar: l'amnistia s'havia d'aplicar en un termini de dos mesos a partir de la seva aprovació. Aquesta condició, explica el lletrat, implica una finestra de temps "insuficient" per poder resoldre els casos.

Si el TJUE ratifica l'opinió del seu advocat general, en principi s'aplanaria el camí pel retorn a Catalunya de Carles Puigdemont i perquè decaigués la inhabilitació d'Oriol Junqueras, de manera que al president d'ERC se li obririen les portes per ser el cap de llista d'ERC a les properes eleccions al Parlament, tal com pretén. Ara bé, quins camins queden encara per arribar a aquest escenari?

Els únics tribunals que tenen poder de decisió directe respecte la situació jurídica de Puigdemont i Junqueras (i la resta de dirigents encausats que es troben a l'exili, com Toni Comín i Lluís Puig, i els que ja van ser condemnats pel Suprem) són el Tribunal Constitucional (TC) i el mateix Suprem. El Constitucional, per la seva banda, ja va validar l'amnistia l'estiu passat, però va rebutjar aplicar unes mesures "cautelaríssimes" a Carles Puigdemont - com va demanar la seva defensa - esperant el pronunciament d'Europa.

Per la seva banda, el Suprem continua negant-se a aplicar la llei ja que considera que la malversació no es pot amnistiar perquè va implicar un "enriquiment personal" dels represaliats. En aquest punt és essencial recordar que quan l'expresident del Govern i líder de Junts va ser detingut a Alemanya, el tribunal va oferir al magistrat Pablo Llarena l'extradició de Puigdemont perquè el jutgessin per aquest mateix delicte. En aquell moment, el Suprem ho va descartar. Ara, en canvi, els seus magistrats li neguen l'aplicació de l'amnistia només per la malversació.

El TJUE no s'ha pronunciat ni es pronunciarà sobre l'enriquiment personal dels encausats ja que no és un fet comunitari. El que sí que ha dit el seu advocat general és que el finançament del Procés no va afectar els interessos econòmics de la Unió i que l'amnistia és, en la seva forma i fons, adequada al dret comunitari. Això ja va tancant camins al Suprem.

Els propers passos  

Ara, arran del dictamen d'Spielmann, i a l'espera de la sentència definitiva, l'escenari és el següent: el TC havia de resoldre abans que acabés l'any si la interpretació de la norma per part del Tribunal Suprem era o no correcte. El tribunal de garanties, però, va allargar el període de temps fins al març del 2026 per argumentar el que considera una mala interpretació del Suprem de la mà de la sentència del TJUE, que ha d'arribar els propers mesos, en principi s'espera que sigui cap al febrer de l'any vinent.

En cas que la sentència de tribunal amb seu Luxemburg anés pel mateix camí que el dictamen d'aquest dijous, el TC ordenaria al jutge Pablo Llarena -instructor de la macrocausa del Procés- que apliqués la llei, cosa que implicaria la desaparició de l'ordre de detenció estatal. En paral·lel, hauria de donar la mateixa instrucció a la sala penal del Suprem, que des de l'any passat presideix Andrés Martínez Arrieta i que té entre els integrants el seu predecessor al càrrec, Manuel Marchena. És la sala del penal, que és la que va condemnar Junqueras, la que ha de fer caure en darrer terme la inhabilitació que pesa sobre el president d'ERC i altres dirigents polítics, com el secretari general de Junts, Jordi Turull, o els exconsellers Raül Romeva i Dolors Bassa.

El Suprem encara pot tenir marge per allargar el procés jurídic i endarrerir l'aplicació de l'amnistia

Ara bé, els jutges del Suprem encara tindrien camí per dilatar el procés jurídic enviant més qüestions prejudicials a Luxemburg, però dependria del marge que deixés la sentència del tribunal europeu envers els arguments que planteja l'alt tribunal estatal. Si fos el cas, el procés s'allargaria sis mesos més, anant-nos ja al setembre o octubre de l'any que ve. Respecte a això, el TJUE ja es va protegir i ha agrupat les causes per evitar que això passi, tot i que "l'enginyeria" de la sala del Suprem és elevada i encara podria trobar alguna sortida per entorpir una mica més el camí, expliquen fonts jurídiques per Públic.

Relacionat amb aquest tema

L'advocat general de la UE avala la part essencial de la llei d'amnistia

Pilar Araque Conde

El possible impacte de la sentència del TEDH  

L'escenari lògic seria que, un cop la sentència del TJUE fos pública i positiva pels interessos de Puigdemont i Junqueras, cap al mes de març el TC dictaminés les mesures necessàries per a l'aplicació de l'amnistia, que obligaria a rectificar la interpretació realitzada fins ara pels jutges del Tribunal Suprem que en vetava l'aplicació. En el cas de Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig per part del jutge instructor Pablo Llarena, i en el d'Oriol Junqueras, Jordi Turull i altres dirigents sentenciats en el seu dia pel jutge Manuel Marchena. 

Però les defenses ja temen possibles moviments del Suprem per continuar rebutjant l'amnistia, tot i que segons l'advocat Gonzalo Boye, el TC sempre podria decretar mesures cautelars que evitessin l'empresonament de Carles Puigdemont i els altres exiliats en cas de decidir tornar si fossin detinguts per ordre del Suprem.

D'altra banda, en paral·lel el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) està preparant la seva resolució sobre la sentència del procés del 2019. I caldrà estar atents perquè el que passi en la batalla jurídica entre el Constitucional i el Suprem pot tenir repercussions, Si la causa fos arxivada pel Suprem al voltant del març del 2026 - abans que arribés la sentència del TEDH, que s’espera a la primavera- el tribunal d'Estrasburg podria no sentenciar sobre la mateixa o fer una sentència eximent de responsabilitats, segons apunten alguns experts jurídics consultats per Públic com el doctor en Dret i politòleg Damià del Clot. La instància jurídica podria considerar que ja no hi ha afectats de la causa, perquè la llei d'amnistia quedaria aplicada per tots els encausats, i els efectes de la sentència del procés haurien quedat totalment eliminats tot i que pogués haver hagut vulneració de drets.

La pregunta és si interessaria això al Suprem, per protegir-se d'una possible estirada d'orelles d'Estrasburg amb una sentència desfavorable a la sentencia del Procés denunciada pels afectats per vulneració de drets fonamentals? O podria més la voluntat de mantenir el veto a l'aplicació de l'amnistia?  Aquesta estratègia jurídica que podria plantejar-se el Suprem després d'una possible sentència favorable del Tribunal de Justícia de la Unió Europa té un caire més polític que pot afectar no només les decisions del Suprem, sinó també a la tornada de Puigdemont i els altres dos exiliats, a més de l'afectació a la resta de dirigents ja sentenciats.

En tot cas, el que sembla més clar és que ara només queden dos punts temporals en què això s'acabarà de dirimir: en el termini d'uns tres mesos sabrem la decisió definitiva del TJUE sobre l'amnistia i al voltant del març de l'any vinent, després de la sentència europea, el Constitucional fixarà posició sobre els recursos dels independentistes. Serà llavors que el Suprem haurà de decidir si aplica finalment l'amnistia, o presenta qüestions prejudicials al tribunal europeu i espera a prendre la decisió definitiva, cap al mes de setembre o octubre del 2026, un cop el TJUE torni a descartar les qüestions prejudicials -en coherència és el que hauria de passar si en la primera sentència es decanta a favor de l'amnistia-  i es tanqui definitivament la qüestió.