Les presses de la UDEF: va fer dos informes sobre Zapatero sense analitzar dispositius confiscats a Plus Ultra i a Rodolfo Reyes quatre mesos abans

El passat 20 d'abril, la UDEF va sol·licitar autorització al jutge José Luis Calama per "desprecintar i bolcar" el contingut de tot un seguit de mòbils i discos durs que havien estat confiscats feia quatre mesos, però que no havia tocat fins llavors. Va passar només dos dies abans que els agents tanquessin els dos informes en què aporten proves sobre la xarxa organitzada d'influències al capdamunt de la qual situen l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero. Així apareix en els documents del sumari del cas Plus Ultra, als quals ha tingut accés Público.

Es tractava de part dels dispositius que la Policia havia confiscat l'11 de desembre de 2025 a l'empresari veneçolà Rodolfo Reyes Rojas, a l'advocat Miguel Palomero de Juan i a l'aerolínia Plus Ultra, les oficines de la qual havien estat registrades aquell mateix dia. Llavors també van ser detinguts el seu president, Julio Martínez Sola; el conseller delegat, Roberto Roselli; l'advocat Miguel Palomero i Julio Martínez Martínez, l'empresari amic de Rodríguez Zapatero.

El jutge Calama va contestar a la UDEF de seguida, el 23 d'abril, l'endemà de la data d'aquests dos informes, en una interlocutòria en què explica que no era necessari el seu permís perquè el Jutjat d'Instrucció número 15 de Madrid ja havia autoritzat el copiat i bolcat dels mòbils i discos durs quan va ordenar el registre d'un total de 15 domicilis, així com la detenció dels directius de Plus Ultra i de qui es considera l'ordidor de la trama societària muntada al voltant de l'aerolínia. El jutjat madrileny havia iniciat les investigacions, però es va inhibir en favor de l'Audiència Nacional al febrer, quan va trobar indicis que apuntaven cap a Rodríguez Zapatero.

D'acord amb el que apareix en els documents del sumari, la UDEF no va analitzar tots els dispositius confiscats aquell 11 de desembre. Va deixar fora de la investigació una tauleta de Rodolfo Reyes Rojas, quatre discos durs trobats a les oficines de Plus Ultra a Alcobendas (Madrid), a més de tres iPhones i un portàtil de Miguel Palomero de Juan, així com les imatges de la càmera de seguretat del seu domicili. Fins que el 20 d'abril va demanar permís per analitzar-los.

Ordres de detenció repetides

Per redactar els informes del 22 d'abril, els agents sí que van utilitzar les converses que havien trobat en els tres iPhones de Julio Martínez Martínez, en l'iPhone de Julio Martínez Sola i en el Samsung de Roberto Roselli, confiscats també l'11 de desembre. Però, sobretot, es van recolzar en els missatges de WhatsApp trobats al mòbil que l'agència Homeland Security Investigations (HSI) dels Estats Units havia intervingut a Rodolfo Reyes el 2021 a l'aeroport de Miami. Els investigadors nord-americans van enviar-ne el contingut a la UDEF el 18 de març, un mes abans de tancar els seus informes per al jutge. En una interlocutòria del 5 de juny, el jutge Calama només revela que l'HSI "va considerar" que aquests missatges podien "tenir rellevància per a la investigació relativa a Plus Ultra" i els va facilitar a la UDEF, sense oferir més detall sobre com es va produir aquest flux d'informació entre l'agència dels EUA i la Policia espanyola.

Només un dia abans, el 17 de març, el jutge havia repetit l'ordre internacional de detenció contra Rodolfo Reyes; la seva dona, Aurora López López; el ciutadà holandès Simon Leendert Verhoeven, administrador de tres societats instrumentals on es va desviar part dels 53 milions del rescat a Plus Ultra, i Luis Felipe Banca, un ciutadà peruà resident a Dubai a qui s'acusa d'operacions de blanqueig de capitals. Va haver de reeditar aquestes quatre ordres perquè havien decaigut el 13 de març, i ho va fer amb rapidesa: aquell dia l'oficina d'Interpol a Madrid va enviar un correu al jutge Calama per informar-lo que, d'aquestes quatre ordres internacionals de detenció, emeses inicialment pel Jutjat d'Instrucció número 15 de Madrid el 3 de març, dues no estaven en vigor des del dia 11 i les altres dues no ho havien arribat a estar mai perquè contenien errors. El motiu va ser que Interpol no havia rebut confirmació del jutjat d'instrucció del jutge Calama sobre la "modificació, vigència o cessament" d'aquestes ordres, ni tampoc sobre l'esmena dels errors. Per tant, només dues de les quatre ordres inicials van estar vigents, però únicament durant tres dies, com testifiquen els documents inclosos en el sumari del cas.

Després van recuperar la seva vigència el dia 17 de març i, ràpidament, l'endemà, l'HSI va enviar a la Policia espanyola el contingut del mòbil de Rodolfo Reyes.

Com a mitjà de prova en el procés judicial

En resum, tot i que, almenys des de febrer, tant el jutge com la UDEF tenien indicis que assenyalaven Rodríguez Zapatero, la Policia no va mirar aquests dispositius confiscats tant a la seu de Plus Ultra com als domicilis de Rodolfo Reyes i Miguel Palomero. Fins a un mes després de rebre dels EUA el bolcat dels whatsApps del veneçolà. Els agents van demanar permís per fer-ho tot just dos dies abans d'enviar els seus informes al jutge, que no va esperar ni 24 hores a contestar-los que, en realitat, els agents ja estaven autoritzats des del desembre.

En la seva interlocutòria del 5 de juny, el jutge Calama va ordenar lliurar una comissió rogatòria perquè els EUA l'autoritzin a utilitzar en el procés penal del cas Plus Ultra com a mitjà de prova, "i no només d'investigació" —com ha passat fins ara—, el contingut extret del mòbil de Rodolfo Reyes Rojas. La defensa de José Luis Rodríguez Zapatero, per la seva banda, acaba de demanar al magistrat que ampliï la sol·licitud de cooperació internacional i demani a les autoritats nord-americanes tota la informació necessària per garantir l'"autenticitat, integritat, traçabilitat i context" dels missatges telefònics de l'empresari veneçolà, actualment en recerca i captura internacional.

En concret, sol·licita que els EUA expliquin quina ha estat la forma de preservació del mòbil i del seu contingut, així com la cadena de custòdia d'aquesta informació fins al seu lliurament a les autoritats espanyoles, atès que han passat cinc anys des que el telèfon va ser intervingut, el 2021, fins que va ser facilitat a la Policia espanyola, el passat mes de març.

Les garanties de la cadena de custòdia a Espanya

Precisament, en la interlocutòria on autoritza la UDEF a bolcar i copiar, entre altres dispositius, la tauleta de Rodolfo Reyes, el jutge Calama dedica tres pàgines a descriure amb tot detall els requisits que garanteixen la cadena de custòdia segons les lleis espanyoles. Explica que accedir al contingut d'un aparell electrònic requereix una autorització judicial específica, diferent de la que permet la seva confiscació. Primer, és necessari que el lletrat de l'Administració de Justícia faci una "adequada ressenya" del mòbil o ordinador requisat, on es faci una descripció "precisa, completa i verificable" del dispositiu: marca, model, número de sèrie, color i altres característiques físiques, i accessoris. Després, la cadena de custòdia ha de garantir la "integritat material" de l'aparell "des de la seva ocupació fins a la seva anàlisi i eventual incorporació al judici oral". És a dir, que es certifiqui que no ha patit "alteracions, substitucions, pèrdues o manipulacions". Per a això, és necessari documentar "cada trasllat, dipòsit, accés o manipulació autoritzada", enumera el titular del Jutjat Central d'Instrucció número 4 de l'Audiència Nacional.

En concret, precisa que, per preservar la cadena de custòdia, ha de fer-se constar "expressament" la persona i el lloc en el qual es van localitzar els dispositius, així com les autoritats responsables de la custòdia i dels llocs en què han estat dipositats, amb indicació del temps que han romàs en cadascun d'ells. També ha d'identificar-se "el motiu pel qual la font de prova ha estat enviada a un altre lloc o ha passat a mans d'altres persones", i les persones que han accedit a aquesta font de prova, detallant "les tècniques aplicades i l'estat inicial i final" dels dispositius. A més, ha de figurar el càlcul del hash –l'empremta digital–. El jutge acaba subratllant l'"abundant" jurisprudència existent sobre els requisits de la cadena de custòdia.

Aquesta llista d'exigències és la que, en teoria, haurà de complir ara també el contingut del mòbil intervingut per la policia duanera dels EUA a Rodolfo Reyes, accionista de Plus Ultra i investigat per blanqueig i evasió de sancions a través de les empreses Plus Ultra, Capital Bank, Panacorp i Dinosaur Bank. Excepte si el jutge considera que aquesta informació ha estat obtinguda legalment pels EUA i que els seus estàndards són vàlids a Espanya.