De la preocupació creixent per l'habitatge a la consolidació del vot ultra: cinc claus del CEO previ a les generals

El segon baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) d'aquest any tenia un clara connotació electoral, per l'avançament dels comicis generals. El sondeig certifica que el PSC és el favorit en les eleccions del 29 de novembre -amb la possibilitat de repetir els 19 escons de 2023-, detecta que l'efecte Gabriel Rufián impulsa ERC i certifica el retrocés del Comuns, immersos en la confecció complexa del Front Ampli. 

A la vegada, en un eventual escenari d'eleccions a Catalunya, els socialistes guanyarien els comicis -notant el desgast-, en un Parlament amb més d'una quarta part de diputats de formacions d'extrema dreta -Vox i Aliança Catalana- i sense una majoria clara. Aquestes són cinc claus d'una enquesta que aferma l'habitatge com a principal problema per als catalans.  

L'habitatge, consolidat com el principal problema

Des de fa dos anys, els ciutadans consideren que l'accés a l'habitatge és el problema més important a Catalunya. Ho han assenyalat tots els Baròmetres del CEO des del novembre del 2024 i en el darrer any les respostes s'enfilen a l'entorn del 30% del total. L'estudi presentat aquest dimecres no ha fet altra cosa que reforçar aquesta tendència. Amb un treball de camp realitzat en ple debat dels decrets estatals d'habitatge, el 29,6% dels catalans situa l'accés a un pis com el primer problema de Catalunya, clarament per sobre de la immigració (10,6%), la inseguretat ciutadana (7,5%), la insatisfacció amb la política (6,9%) o la sanitat (6,5%).

Ara bé, la percepció canvia de manera important en funció de l'opció política, de manera que els votants de PSC, Junts, ERC, Comuns i la CUP situen l'habitatge al capdavant de les problemàtiques, mentre que els del PP es decanten per la inseguretat ciutadana (18%) i els de les extremes dretes de Vox i Aliança Catalana per la immigració, amb el 39% i el 25% de les respostes, respectivament. Els dels Comuns són els que en major grau situen l'habitatge com a principal problema (57%), per davant dels de la CUP (39%), ERC (35%) i PSC (35%). Entre els electors de Junts la situació és més ajustada, però amb l'habitatge (19%) per davant d'immigració (14%) i el sistema de finançament de Catalunya (8%).

El retorn de Puigdemont esperona l'electorat de Junts

Després de diversos baròmetres que certificaven la caiguda lliure de Junts, amb Aliança Catalana com a principal partit beneficiat, la formació de Carles Puigdemont aconsegueix revertir la tendència. Continua relegada a quarta força més votada en un escenari d'eleccions al Parlament -passaria dels 35 a escons a una forquilla d'entre 18 i 20-, però frena la sagnia de vots en favor de Sílvia Orriols i, fins i tot, recupera terreny. En l'últim sondeig de juliol, la forquilla era de 16-18 diputats.

L'efecte del retorn imminent de Puigdemont pot explicar la revifalla, per bé que Aliança no perd terreny i es manté com a tercera força -en lluita amb ERC pel segon lloc- amb una projecció de 23-25 escons, com en el darrer baròmetre. El treball de camp de l'enquesta es va fer entre l'1 de setembre i el 5 d'octubre, quan el Tribunal Suprem ja havia obert la porta a aplicar l'amnistia de forma definitiva, fet que permetrà la tornada de l'expresident de la Generalitat a Catalunya. Puigdemont continua sent el líder amb un alt més grau de coneixement (98% dels enquestats), per bé que en l'índex d'aprovació cau al sisè lloc (38%), lluny de Salvador Illa (61%) i Oriol Junqueras (60%). I Illa es manté com a líder preferit per presidir la Generalitat (20%).

La 'mossegada' d'Aliança a l'espanyolisme i la d'ERC a PSC i Comuns

Un dels grans titulars del nou Baròmetre del CEO torna a ser el fort creixement que projecta a Aliança Catalana en el cas d'unes eleccions al Parlament, que s'alimenta sobretot a partir de captar antics votants d'altres partits. Un cop més, el principal calador de vots de la formació de Sílvia Orriols seria Junts, de qui captaria el 20% dels seus votants del 2024, el que traduït a xifres absolutes podria suposar més de 135.000 sufragis. Però, a més a més, el partit d'extrema dreta també fa una mossegada forta entre l'espanyolisme, ja que rebria el suport del 23% dels electors de Vox de fa dos anys -que significarien uns 60.000 sufragis- i el 16% dels del PP, que equivaldrien a unes 55.000 paperetes. De fet, els populars experimentarien una major fuita de votants cap a Aliança que no pas cap a Vox (10%).

L'altre partit que presenta un creixement important és ERC, en el seu cas nodrit per antics electors de PSC (li prendria el 15% dels vots de 2024, més de 130.000 sufragis), Comuns (12%, uns 22.000 vots) i Junts (9%, més de 61.000 paperetes). La bona situació d'Esquerra es reforça amb la dada que és la segona opció preferida pels votants de PSC, Junts, Comuns i la CUP. En canvi, la segona preferència dels electors republicans és el PSC, mentre que els de PP triarien Vox i els de Vox al PP; i els d'Aliança situen com a segona opció Junts, tot i que un 20% es decanta per Vox.

Pel que fa al Congrés, i a partir del record de vot dels comicis del juliol de 2023, crida l'atenció que els Comuns només tenen un 36% de fidelitat de vot, mentre que el 24% dels seus electors de fa tres anys ara optarien per ERC i el 19% ho farien per Podem. L'enquesta va fer-se abans que s'anunciés l'aliança entre republicans i morats, el que encara podria reforçar més la fuita de Comuns -o Front Ampli- cap a Esquerra el 29-N.

Les similituds entre els votants d'Aliança i Vox

Més enllà de les transferències de vots de Vox cap a Aliança en el cas d'eleccions al Parlament -i amb el dilema de què faran els simpatitzants del partit d'Orriols el 29-N, amb Junts i Vox expectants-, els ciutadans que diuen que votarien una o altra opció d'extrema dreta tenen nombrosos punts en comú. 

D'entrada, tant els votants de Vox com els d'Aliança són els únics que situen la immigració com a primer problema de Catalunya i també comparteixen el fet de tenir les xarxes socials com a principal font d'informació diària. A més a més, els potencials electors d'Aliança expressen una clara simpatia cap a Vox -fins al punt que li donen un 5,8 sobre 10- i el 20% diu que és la seva segona opció de vot al Parlament, mentre que un de cada quatre votants del partit espanyol opta per Aliança com la seva segona opció (només per darrere del 41% que es decantaria pel PP).

Finalment, i no és cap sorpresa, en ambdós casos expressen un suport clar a postulats dels partits d'extrema dreta, com ara que "els mitjans de comunicació i la resta de polítics els presenten de forma distorsionada"; que aquestes opcions "aporten renovació i qüestionen les polítiques negatives implementades pels partits tradicionals" i, en canvi, neguen que "amenacen els consensos bàsics de la nostra societat en valors, igualtat i drets socials" i "proposen solucions massa simples per problemes complexos". 

Punts en comú que expliquen que cada cop sorprenguin menys els vasos comunicants que semblen tenir a les urnes, de manera que una mateixa persona pugui decantar-se per Vox o Aliança en funció del tipus d'elecció. De fet, a mesura que les expectatives electorals d'Aliança han crescut, el seu votant potencial ha canviat i s'ha fet menys independentista (ho és clarament menys que l'elector mitjà de la CUP, Junts o ERC).

Els votants de Junts aproven la gestió d'Illa

Després de l'avançament de les eleccions generals, alguns dels acords de la investidura de Salvador Illa s'han evaporat, com la promesa d'un finançament, que depenia de Madrid i ha decaigut abans de l'inici del tràmit parlamentari al Congrés. Això obliga el Govern a centrar-se en la gestió de les carpetes sectorials, que tants maldecaps ha provocat a Illa en els últims mesos, pels conflictes en educació i sanitat, així com en la mobilitat ferroviària. Tot i les dificultats i l'erosió demoscòpica del PSC, el baròmetre del CEO deixa el Govern ben parat en la valoració de la seva gestió. Un 64% dels enquestes aprova la seva tasca, amb una nota de mitjana de 4,9 sobre 10. 

Els votants de CUP, Vox i Aliança Catalana se situen a la cua en el grau d'aprovació de la gestió del Govern mentre que, entre la resta de forces, és majoritari. Un 70% dels ciutadans que donen suport a Junts aprova la feina de l'executiu d'Illa. Passa el mateix amb el 79% dels votants d'ERC i el 83% dels electors dels Comuns, i també amb un 69% dels del PP. En la nota al Govern, els simpatitzants de Junts i el PP li posen un aprovat pelat a l'Executiu (5). Els votants de Junts també validen la gestió del govern de Pedro Sánchez: ho fan un 55% dels seus electors enquestats.