PP, Vox i Junts han torpedinat aquesta legislatura vuit lleis de les esquerres en matèria d'habitatge

La XV legislatura no passarà a la història com la "legislatura de l'habitatge". Aquest és un dels mantres amb els quals va començar la seva marxa aquest segon govern de coalició. Es va repetir, al principi, amb una intensitat que va anar disminuint a mesura que es va anar constatant que la majoria absoluta que va fer president Pedro Sánchez no serviria per avançar en la solució a la crisi d'habitatge. La veritat és que els números diuen que l'Executiu i les formacions d'esquerres han tractat de tirar endavant mesures en aquesta matèria. El problema és que moltes d'elles no han arribat a votar-se per falta de consens o per falta de contingent —els grups parlamentaris poden portar a votació més o menys lleis depenent del nombre de diputats— i que unes altres s'han topat amb un intransigent bloc alternatiu conformat pel Partit Popular (PP), Vox i Junts per Catalunya.

En total, el Govern espanyol i els partits d'esquerres han registrat al Congrés 29 mesures destinades a qüestions relacionades amb l'habitatge. Per la seva banda, PP, Vox i Junts n'han presentat vuit. Una altra va arribar des del Parlament de Catalunya i una altra va ser una iniciativa legislativa popular (ILP). Però de les gairebé 30 lleis o decrets que han anat arribant des de la bancada esquerra només han prosperat cinc. Tres van ser Reials Decrets-Llei dels quals l'Executiu ha anat aprovant per pal·liar els efectes de les crisis ocasionades pels conflictes a Ucraïna i l'Orient Mitjà.

El quart va ser un decret del denominat escut social, aprovat al gener de 2025. Tots ells contenien algunes mesures en matèria d'habitatge. Aquest en concret, per exemple, va prorrogar la suspensió dels desnonaments fins al 31 de desembre de 2025.

De les proposicions de llei en matèria d'habitatge promogudes per les dretes no n'ha prosperat cap. Els enfocaments de les iniciatives, amb tot, són completament oposats als que han arribat des dels partits d'esquerra i no ataquen problemes com l'especulació immobiliària, el topall de preus del lloguer o la seguretat jurídica dels inquilins. Per exemple, dues d'elles —una del PP i una altra de Junts— tenien per objecte l'okupació d'immobles. Una altra que va proposar el PP al febrer d'aquest any limitava alguns preceptes de la Llei d'Habitatge.

Cal partir, també, de la base que les formacions a l'esquerra del PSOE no tenen retrets només per al trident dretà que conformen PP, Vox i Junts, sinó que també retreuen als socialistes falta de valentia en la matèria i no situar l'habitatge com un dels elements prioritaris en les seves negociacions amb el partit de Carles Puigdemont, l'agent polític capaç de decantar la balança del "no" al "sí". I és més, dins del propi govern de coalició les màximes friccions entre PSOE i l'espai de Sumar han estat, precisament, a compte de l'habitatge. Un exemple claríssim va tenir lloc el març d'aquest any, quan les dues ales de l'Executiu es van enfrontar en un Consell de Ministres d'altíssima tensió per la inclusió d'una mesura que el PSOE es negava a adjuntar en un decret preparat per pal·liar els efectes del conflicte a l'Iran. Els de Yolanda Díaz volien prohibir als propietaris pujar els lloguers.

Els socialistes no volien introduir la mesura en un gran paquet amb altres per afrontar la crisi internacional. Finalment, el decret es va partir en dos. Un, general amb diverses iniciatives (algunes en matèria també d'habitatge, el bo social elèctric, ajudes a transportistes, rebaixes en l'energia o la prohibició en el tall de subministraments). Un altre, dedicat exclusivament per portar a votació la prohibició d'apujar els lloguers. El primer va ser aprovat i el segon, derogat.

Les lleis que no han sortit per l'entesa PP-Vox-Junts

Encara que el PSOE, finalment, va recolzar també aquest decret. No obstant això, les tres dretes —a més Alberto Catalán, el diputat d'Unió del Poble Navarrès (UPN)— es van donar la mà per tombar-lo. El Partit Nacionalista Basc (PNB) es va abstenir, però un vot a favor dels de Maribel Vaquero no hauria canviat res. 176 vots en contra no tenen contestació. Aquest decret és una de les vuit iniciatives sobre habitatge que han arribat a votar-se al Congrés aquesta legislatura i que han acabat torpedinades per PP, Vox i Junts.

Però n'hi ha set més. Durant aquests anys, s'han votat quatre decrets diferents amb mesures de l'escut social per prorrogar la suspensió dels desnonaments. Només una d'elles va tirar endavant, com ja s'ha apuntat al principi d'aquest article. Al febrer de 2025, tots els partits menys Vox van accedir a convalidar l'escut social que havia aprovat el Govern espanyol i que incloïa aquesta mesura. Abans, al gener, les tres dretes havien decidit tombar-ne un d'idèntic. Després del de febrer de 2025, un cop es va superar la data del 31 de desembre de 2025 i la suspensió de desnonaments va deixar d'estar en vigor, el Govern espanyol va tractar de tirar endavant dos decrets més per estendre la pròrroga. Van xocar contra el mur de les dretes. I aquest és l'estat de la qüestió en aquests moments. La pròrroga va quedar suspesa.

I, a més dels quatre decrets, l'entesa PP-Vox-Junts ha tombat altres quatre lleis exclusives sobre habitatge: tres que va portar a la Cambra Baixa Sumar i una que va portar Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). La primera de les de Sumar — una proposta per modificar la regulació dels lloguers de temporada — té una mica de trampa perquè, quan la van portar els de Yolanda Díaz a votació, les tres dretes la van rebutjar, però, més tard, a causa de la pressió dels sindicats de llogateres —els quals van promoure, en realitat, la iniciativa— i la incomprensió que va suscitar a Catalunya la decisió de Junts de tombar la proposta, els de Míriam Nogueras van recapacitar i van aprovar la presa en consideració de la llei quan les esquerres en conjunt —encara que liderades per ERC— la van tornar a portar a votació. En aquests moments, la iniciativa segueix en tramitació, tot i que no dóna senyals de moviment.

A Sumar, a més, li han rebutjat dues vegades una llei molt semblant. És la proposició de llei que van tombar les dretes —amb l'abstenció del PSOE— en la seva presa en consideració de dimecres passat. Amb ella, els de Yolanda Díaz volien introduir en la legislació una clàusula perquè només puguin comprar habitatge persones físiques i, així, frenar l'especulació. El 2025 ja havien provat de tirar endavant la mateixa llei... amb el mateix resultat. PP, Junts i Vox les van tombar sempre amb una abstenció incòmoda dels socialistes, socis de govern de Sumar. I les tres dretes van fer el mateix amb una proposta ERC per "frenar l'especulació immobiliària". En aquest cas, el PSOE va votar a favor, però els vots en contra de PP, Vox i UPN, a més de l'abstenció de Junts i PNB, van engegar en orris la iniciativa.

Lleis adormides

No obstant això, més enllà de les lleis que no han estat admeses a tràmit al Congrés pel vot en contra de les dretes o dels decrets que han anat decaient per la mateixa raó, un altre gran problema de la legislatura són les iniciatives en matèria d'habitatge que es mantenen bloquejades o encallades en la tramitació parlamentària. Encara que el perquè és el mateix.

L'escassa probabilitat d'èxit en una eventual votació —l'ombra del vot en contra de les dretes és molt negra— obliga a negociacions llarguíssimes i, de vegades, impossibles. És el cas de la regulació del lloguer temporal abans apuntada, d'una llei EH Bildu amb la qual busca regular la publicitat i la contractació dels pisos turístics, una del PSOE per "impulsar el lloguer a preus assequibles" o una altra de Sumar per reformar l'Impost de Béns Immobles (IBI) amb l'objectiu que els ajuntaments puguin fer-ho més progressiu i gravar més als grans tenidors.