"No es pot desclassificar el que no existeix": la Moncloa dona per tancat el debat sobre què sabia el CNI malgrat la pressió dels seus aliats

Una de les preguntes que romanen sense resposta passat ja un mes des del pas multitudinari de la frontera de Ceuta és com van poder organitzar-se prop de 80.000 persones per creuar des del Marroc a Espanya de forma irregular sense que saltés cap alarma. La posició oficial del Govern estatal és la que aporta el seu ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska: no hi va haver cap informe del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) que permetés "entreveure" un "assalt massiu". Però dins de l'Executiu hi ha una nota discordant. La ministra de Defensa, Margarita Robles (màxima responsable del CNI), defensa que la Intel·ligència espanyola sí que va avisar d'una convocatòria per creuar cap a Ceuta. Una comunicació que s'hauria traslladat, això sí, de forma no "manuscrita", sinó a través de trucades o reunions.

Especialment en els últims dies, els dos ministeris citats s'han embrancat en una batalla de versions —lliurada, almenys, públicament des de rodes de premsa al Congrés dels Diputats o La Moncloa— que ha generat confusió i que ha posat al centre, precisament, aquesta pregunta encara mancada de resposta. Per això, diversos grups parlamentaris han reclamat que el Govern desclassifiqui el material sobre Ceuta de què disposava el CNI abans del creuament massiu.

Ho han exigit públicament Mikel Legarda (PNB) i Jon Iñarritu (EH Bildu). Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) també està fent feina per augmentar aquesta pressió sobre el Govern, segons expliquen a aquest mitjà. A més, secunden l'exigència que va posar Izquierda Unida (IU) sobre la taula referent a la compareixença en la Comissió de Secrets Oficials d'Esperanza Casteleiro, presidenta del CNI. Més enllà d'IU, és una reivindicació que fa seva tot el IU de Sumar i que també secunden Partit Popular (PP) o Vox.

Però a la Moncloa volen donar carpetada a l'assumpte. En conversa amb Público, fonts de Presidència del Govern responen així a aquesta reclamació per part de diversos dels seus aliats i també de l'oposició: "No es pot desclassificar el que no existeix". Mantenen, per tant, la versió de Grande-Marlaska i busquen tancar la polèmica, encara que sigui a costa d'evidenciar una actuació eventualment deficient del CNI, que, segons el que explica l'executiu de forma oficial, no hauria tingut constància de l'organització del creuament massiu fins que s'estava produint. En qualsevol cas, les fonts consultades també expliquen que "l'únic que va emetre el CNI [durant els dies previs al pas fronterer] van ser els informes rutinaris sobre migració". Aquest tipus de material és el que els grups abans esmentats voldrien veure desclassificat.

Està per veure si, passat el temps, alguna de les forces esmentades fa un pas més i tracta de tirar endavant algun tipus d'iniciativa per a estrènyer formalment al Govern.

Interior passa la pilota a Defensa

L'única institució amb capacitat per desclassificar material del CNI és el Govern. El Congrés pot pressionar (per exemple, tractant d'aprovar proposicions no de llei), però només el Consell de Ministres pot aixecar secrets oficials. Així ho disposa la llei de 1968. En el seu article quart, atorga al "Consell de Ministres i a la Junta de Caps d'Estat Major" la facultat de "classificar" documents, per la qual cosa s'extreu que també tenen exclusivament la potestat d'aixecar aquest secret.

Caldria preguntar-se si algun dels dos ministeris que han entrat en el cos a cos durant els últims dies tenen pensat pressionar dins del Govern per desclassificar material sobre Ceuta i demostrar que la seva és la versió correcta. Per la seva part, Interior passa la pilota a Defensa. En ser el CNI competència de la cartera de Margarita Robles, els de Grande-Marlaska expliquen a Públic que és aquest ministeri el que "hauria de proposar-li-ho al Consell de Ministres". Fos com fos, Interior no plantejarà aquesta desclassificació dins del Govern, tal com confirmen les mateixes fonts a aquest mitjà.

Tampoc sembla existir, almenys de moment, aquesta pulsió a Defensa, segons traslladen, en aquest cas, fonts d'aquest ministeri. De tota manera, Margarita Robles ha ofert una informació de la qual no ha parlat en cap moment la resta del Govern. En la sessió de la Comissió de Defensa celebrada dimarts passat, va afirmar que "el dia 29 de juliol, els funcionaris [del CNI] que són allà [a Ceuta]" van traslladar i van donar compte "a la Delegació del Govern d'una convocatòria per a l'endemà [el 30 de juliol] per poder entrar nedant aprofitant la festa que es donava al país veí [el Marroc]". De moment, es tracta d'una dada que no s'ha pogut provar.

Sánchez compareix dijous que ve

Si els últims dies han desfilat per les seves respectives comissions els ministres amb més competències referent a la crisi de Ceuta, la compareixença decisiva tindrà lloc dijous que ve, dia 3 de setembre, a les 9 hores. Acabat el mes d'agost, Pedro Sánchez tornarà a la Cambra Baixa també per retre comptes sobre l'actuació del Govern a la ciutat autònoma. Encara que ell volia comparèixer el dia 9 d'aquest mes —és a dir, el dimecres de la setmana següent—, la pressió dels seus aliats parlamentaris va portar el president de l'Executiu a sol·licitar que aquest Ple extraordinari es produeixi abans.

Les forces polítiques que componen l'hemicicle tenen en l'actuació del CNI (i en la guerra de versions que han protagonitzat Interior i Defensa) una de les seves principals armes llancívoles contra el líder socialista, de manera que és d'esperar que aquest assumpte ocupi bona part del temps de debat dijous que ve. A més, s'interrogarà a Sánchez sobre les relacions diplomàtiques entre Espanya i el Marroc, sobre la situació humanitària dels migrants que romanen a Ceuta (així com pels processos de retorn als seus països d'origen), sobre l'acolliment dels menors o sobre la situació de tensió que es viu a Ceuta, especialment després dels atacs d'alguns grups violents contra l'assentament situat a la platja de Benítez o contra la Creu Roja, a qui dijous passat es va impedir realitzar un dels seus treballs de repartiment de menjar.