El poder electoral de Jordi Wild, Ibai o El Xocas: poden influir en el vot de milions de seguidors?

La plantada de Santiago Abascal a Jordi Wild està donant de què parlar. Malgrat que el youtuber va oferir al partit publicar l'entrevista íntegra, "sense tocar ni un sol píxel", Vox exigia encarregar-se de la gravació i tenir el control del material. El mateix Wild va pujar un vídeo explicant la seva versió dels fets, en el qual reconeixia sentir-se "profundament decebut amb Abascal" després de la cancel·lació de la seva entrevista -unes entrevistes que sí que va fer amb Pedro Sánchez, Alberto Núñez Feijóo i Ada Colau i que s'han publicat aquest divendres-. Un vídeo que ja ha superat els 30 milions de visites en xarxes socials i que ha provocat una allau de crítiques, a les quals s'han sumat alguns dels creadors de contingut més seguits a Espanya.

"És impossible que algú amb dos dits de front pugui votar un grup polític que prengui aquest tipus de decisions. Si sou tan ximples prenent una decisió tan fàcil, què no fareu al Govern? Quin desastre, de veritat", apuntava El Xokas, youtuber amb més de 16 milions de seguidors que ha protagonitzat polèmiques masclistes i racistes. Ibai Llanos, amb més de 50 milions de seguidors a les seves xarxes, també va ironitzar en un directe sobre el suposat temor d'Abascal a enfrontar-se a les preguntes de Wild: "Però quina por tens de Jorge el Salvatge, com si fos Silvia Intxaurrondo reencarnada en Joe Rogan?". AuronPlay, amb gairebé 47 milions de seguidors, va qualificar d'"absurds" els arguments del partit i va arribar a dir que Abascal "s'ha cagat a sobre".

El que crida l'atenció és que cap d'ells es dedica a crear contingut polític, sinó que les seves comunitats s'han construït al voltant de l'entreteniment. Segons les dades de StreamCharts la seva audiència a Twitch és principalment masculina i jove -els seguidors Ibai Llanos i AuronPlay estan en la franja de 20 a 24 anys, mentre que en el cas del Xokas se situa entre els 25 i els 29-.

Una audiència especialment acostumada a informar-se a través d'aquests canals. Segons el Digital News Report de 2025, elaborat pel Reuters Institute, el 52% dels joves d'entre 18 i 24 anys utilitza les xarxes socials, les plataformes de vídeo i els chatbots d'intel·ligència artificial com a principal via per informar-se.

L'opinió d'un 'influencer' pot canviar el vot?

Tot i que aquests creadors de contingut no són analistes ni activistes polítics, quan decideixen pronunciar-se sobre un assumpte d'actualitat compten amb una audiència que, després d'anys seguint-los, confia en el que diuen. Però pot un streamer d'entreteniment arribar a condicionar la imatge que milers de joves tenen d'un partit? I, sobretot, pot aquesta influència arribar fins a les urnes? María José Vicente, professora de Sociologia de la Universitat de Castella-La Manxa (UCLM), assenyala que els influencers el contingut dels quals no es basa en temes polítics tenen major capacitat de persuasió que els activistes explícits. "La relació parasocial es construeix sobre l'autenticitat i la proximitat quotidiana, no sobre la militància. Quan Ibai o El Xokas opinen de política, no ho fan com a analistes polítics sinó com algú en qui la seva audiència confia per a altres coses i aquesta confiança transferida és potent", explica la sociòloga.

De fet, segons l'informe Joves espanyols 2026, elaborat per la Fundació SM i l'Observatori de la Joventut a Iberoamèrica, un 32% dels que segueixen a influencers afirma haver canviat alguna vegada d'opinió després d'escoltar a algun d'ells. "Els youtubers i influencers no són titellaires que mouen blocs electorals sencers, però en un sistema on cada escó compta i on el vot jove és volàtil la seva capacitat de fixar el marc del que es considera sentit comú és un poder real", explica Vicente.

La sociòloga apunta que, entre els joves, "que valoren la coherència i l'autenticitat", la idea que Vox "va incomplir la seva paraula" o "va tenir por" pot resultar especialment perjudicial de cara a les eleccions. A més, l'experta recorda que fins i tot Vito Quiles, situat en l'òrbita ultra, va qualificar la decisió de Vox d'"error". "Quan el mateix ecosistema afí et critica, el cost reputacional es multiplica", conclou.

Una campanya que es juga a les xarxes

El que ha quedat clar en aquesta campanya electoral és que les xarxes socials ocupen cada vegada més espai en l'estratègia dels partits. Ja no n'hi ha prou amb arribar als ciutadans a través dels mítings, els debats televisius o les entrevistes en els mitjans de comunicació tradicionals. Les formacions polítiques també busquen fer-se un lloc en els podcasts, els canals de YouTube i els directes de creadors de contingut que compten amb milions de seguidors. "Els partits han entès que el format importa tant com el missatge: l'entrevista distesa, el podcast llarg, el stream en directe permeten humanitzar el candidat i arribar a gent que mai sintonitzaria un debat a dos", assenyala la sociòloga.

En aquest escenari, la popularitat a les xarxes socials es converteix també en una forma de capital polític. La capacitat d'arribar a milions de persones, generar conversa i construir una comunitat al voltant d'una figura pública és un actiu que els partits no volen desaprofitar. "Els mateixos líders dels partits polítics fan valer el seu capital polític cada vegada més al voltant de la seva visibilitat en xarxes socials. I, llavors, la col·laboració amb creadors de contingut per part dels líders polítics és una estratègia política cada vegada més convenient", explica Ignacio Lezica, llicenciat en Ciències Polítiques per la Universitat de València.

Per exemple, el PP aragonès va fitxar Vito Quiles per al tancament de campanya de Jorge Azcón, buscant disputar vot jove i conservador a Vox en el terreny digital. "La dreta i l'esquerra competeixen pels mateixos codis d'autenticitat i proximitat encara que amb estètiques diferents", conclou l'expert.