Lliçons de Castella i Lleó: les dretes s'instal·len per sobre del 55%, el bipartidisme es recupera i l'esquerra alternativa toca fons

El corriment a la dreta de l'electorat espanyol ha tornat a constatar-se en les eleccions de Castella i Lleó celebrades aquest diumenge. Es tracta d'una autonomia en la qual el tauler polític ja estava ostensiblement inclinat cap a la dreta —després dels comicis del 2022 ja acaparava el 54,71% de vot— i, tot i així, aquest 15 de març els ha servit per ampliar el marge escalant fins al 57,04%. Són 2,33 punts més i un avantatge sobre el bloc esquerre de 23,33 punts, mentre que fa quatre anys aquesta diferència es quedava en els 19,58.

És una dinàmica pròpia de l'actual cicle electoral. També a les eleccions d'Extremadura i a les d'Aragó es va donar una tendència semblant. En les primeres, els dos blocs partien gairebé d'un empat tècnic: 47,84 per a les dretes (PP, Vox i Ciudadanos) i 45,88 per a les esquerres (PSOE i la coalició Podem, IU i Aliança Verda). Quan van arribar les eleccions del 21 de desembre de 2025, l'empat es va desfer. El bloc de les dretes va escalar fins al 60,33%, mentre que el de les esquerres va caure al 35,97%, malgrat la bona actuació de la candidatura d'Irene de Miguel. Va ser el PSOE el que va tenir la culpa de la debacle amb la pèrdua de gairebé 15 punts percentuals.

A l'Aragó, l'escenari va ser una mica diferent per la presència d'actors propis de l'arena aragonesa, però l'actuació de les diferents forces abans esmentades va ser semblant. També va créixer a la comunitat que governa Jorge Azcón el bloc de les dretes. Va passar del 50,10% del vot (2023) al 56,12% (2026). Les esquerres van caure del 41,78% al 37,90%. Només Jorge Pueyo va salvar els mobles i, amb un creixement de gairebé cinc punts, va col·locar la Chunta Aragonesista (CHA) en el 9,73% del vot.

No va servir de res. El PP va guanyar i, com a Extremadura i Castella i Lleó, només podrà governar amb el permís de Vox, que es va carregar, a més, d'arguments en passar d'un 11,24% del suport ciutadà al 17,88%. A Castella i Lleó, els canvis són una mica menys profunds. No hi ha un nou salt de Vox ni del bloc en el seu conjunt, però els resultats sí que permeten a les dretes apuntalar la seva tendència a l'alça i instal·lar-se per sobre del 55% en totes les eleccions de l'actual etapa política.

Vox menja terreny a un PP que trampeja el temporal

Però més enllà de la fluctuació dels blocs, dins dels mateixos espectres dret i esquerre també hi ha competicions particulars. Segurament, la que té més implicacions és la que competeix a PP i Vox. Tant en les eleccions aragoneses com en les extremenyes, el creixement del bloc es va deure a la bona actuació dels de Santiago Abascal. En tots dos territoris Vox va guanyar terreny al PP.

A Extremadura, del total del vot conservador (PP, Vox i Ciutadans), l'extrema dreta s'ha fet ara amb el 28,01%, mentre que un 71,57% d'aquest vot a les dretes va ser per a PP. Vox, per tant, ha retallat distàncies respecte al 2022, quan es va quedar en el 16,97% amb un PP que superava el 80%. Els percentatges són semblants als d'Aragó, on els Abascal van passar del 22,44% el 2023 al 31,86% el 2026 del total del vot conservador. El PP es va quedar en les eleccions celebrades el febrer passat en el 61% de les paperetes.

A Castella i Lleó es dona una tessitura una mica diferent. Vox només ha passat del 32,62% al 33,16% —si bé és cert que no es fa el salt dels altres comicis, també ho és que l'extrema dreta se situava ja per sobre del 30%—, però el PP, en lloc de veure rebaixat el seu percentatge de suport dins del bloc de les dretes, ha experimentat, en aquest cas, un creixement provocat en bona mesura pel daltabaix final de Ciudadanos, que ha perdut gairebé vuit punts. Per tant, en terres castellanes i lleoneses, a diferència del que ha passat a Aragó i Extremadura, els populars han contingut Vox.

La pitjor actuació de les esquerres

A Aragó i Extremadura, l'esquerra a l'esquerra del PSOE no va optar de cap manera a competir les eleccions. No obstant això, en ambdues cites hi va haver alguna nota per a l'optimisme. Unides per Extremadura va passar de tres a set escons i del 5,98% del vot al 10,25% constituint una espècie de pedra de toc que demostra que una entesa —i amb bons resultats— és possible. A Aragó, qui va donar un cop sobre la taula va ser Pueyo. Podem es va desplomar i la coalició IU-Sumar només va aconseguir un escó. CHA, en canvi, va aconseguir els sis i gairebé un 10% del vot. El bloc de les esquerres va retrocedir, però va ser en bona mesura pels mals resultats del PSOE. Va quedar reduït a poc més del 35%.

Però això de Castella i Lleó ha estat una derrota sense pal·liatius. Les esquerres (PSOE, la coalició En Común i Podem) han obtingut un 33,71% del vot, mentre que en els anteriors comicis es van situar en el 35,13%. No obstant això, en aquest cas la baixada no ha estat culpa dels socialistes, que s'han mantingut al voltant del 30% del vot, sinó de les esquerres, que han baixat fins i tot del 5% que van collir el 2022. La coalició en la qual han concorregut IU i Sumar s'ha quedat en el 2,23% i Podem, en el 0,70%. Cap de les dues candidatures ha obtingut representació. L'esquerra alternativa ha tocat fons.

Reagrupament en el bipartidisme

El que també s'adverteix en l'anàlisi dels resultats a Castella i Lleó és una ressenyable recol·locació després dels dos grans partits, cosa que no havia passat en els comicis extremenys ni en els aragonesos. L'electorat progressista ha votat en massa a la candidatura de Carlos Martínez. Fins a un 91,15% dels votants que s'han decidit per una opció de la part esquerra del tauler s'ha decantat pel PSOE. Un 6,62% ho ha fet per En Común i un 2,21%, per Podem.

Pel que fa a les dretes, l'esquema no és exactament aquest, però comparteix un tret fonamental. El PP guanya percentatge de vot tant en general —passa del 31,4% al 35,4%— com dins del mateix bloc, en què passa del 57,43% al 62,15%. No obstant això, també Vox guanya percentatge i fins i tot un nou actor, Se Acabó la Fiesta (SALF), el partit d'Alvise Pérez, que no va concórrer a les passades eleccions, s'ha fet amb un 2,46%, encara que no ha estat suficient perquè aconseguís representació parlamentària.