Junts endureix el discurs contra Aliança a nou mesos de les municipals

Amb unes enquestes que li donen unes expectatives electorals clarament a la baixa i un soroll intern que, a poc a poc, va a més i rere el qual s'hi amaguen crítiques a l'estratègia de la formació, la direcció de Junts per Catalunya ha decidit clarificar la seva posició sobre Aliança Catalana: no s'hi ha de pactar. La consigna la va verbalitzar el passat dimecres el secretari general del partit, Jordi Turull. Ho va fer en un acte a Prada de Conflent (Catalunya Nord), que com cada any ha acollit la Universitat Catalana d'Estiu (UCE).

El posicionament no és menor i pot suposar un punt d'inflexió en l'estratègia dels juntaires en un curs polític marcat per les cites amb les urnes: el 23 de maig del 2027, d'aquí a tot just nou mesos, se celebraran les eleccions municipals, i en algun moment han d'arribar també uns comicis generals que encara no tenen data, amb el dubte de si Pedro Sánchez els avançarà o allargarà la legislatura fins el proper estiu.

Les paraules de Turull, que va advocar per portar a terme un "combat de valors" contra l'extrema dreta, suposen un gir clar en el partit de Carles Puigdemont, que justament acumula mesos amb fuites creixents de votants cap a Aliança, sempre segons els sondejos. I arriben mesos després que diversos càrrecs municipals de Junts -des d'alcaldes del Maresme (Calella i Cabrera de Mar), fins a batlles de ciutats de la Catalunya interior, com Vic, Manlleu o Olot- demanessin no vetar la formació islamòfoba de potencials acords un cop fets els comicis locals. En paral·lel, el partit ha extremat progressivament el seu discurs -i les seves propostes- en àmbits com la seguretat o la immigració, amb diversos alcaldes liderant l'enduriment dels requisits per accedir al padró.

Què planteja Turull?

Junts havia evitat entrar en el cos a cos amb Aliança, però ara la intenció és fer-ho amb contundència, amb un to crític que assenyali com el partit d'Orriols és contraproduent tant per assolir la independència de Catalunya, com per la pròpia cohesió social del país. En aquest sentit, Turull va manifestar a Prada de Conflent que "l'extrema dreta no farà res més que allunyar-nos del nostre objectiu de tenir una república catalana rica i plena". Per afegir que "la nació es veu amenaçada" però si aquesta amenaça "sempre venia de fora, per primera vegada ve des de dins amb l'odi cap al diferent".

Turull: "Si volem conservar la nació, hem de combatre els discursos d'odi de l'extrema dreta. Res de bo vindrà de l'odi"

"Si volem conservar la nació, hem de combatre els discursos d'odi de l'extrema dreta. Res de bo vindrà de l'odi", va reblar un Turull que considera Aliança la principal "amenaça" de l'"independentisme democràtic" perquè és una "esmena a la totalitat al catalanisme de tradició humanista cristiana". Per tot plegat, apunta que cal mantenir un "combat de valors, democràcia, llibertat, cohesió social i progrés en tots els sentits" contra l'extrema dreta.

Fuita de votants

La contundència de Turull arriba després que el darrer Baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) -publicat a principi de juliol-  situés Aliança en tercera posició en estimació de vot en cas d'eleccions al Parlament, només per darrere de PSC i ERC -a qui trepitjaria els talons- i més de tres punts per sobre de Junts. En concret, l'enquesta dona entre 23 i 25 diputats al partit d'extrema dreta -quan ara en té dos- i tot just de 16 a 18 a la força de Puigdemont, que parteix dels 35 actuals. A més a més, una part important del creixement d'Aliança vindria d'antics votants juntaires, fins al punt que el 28% dels que van decantar-se per Puigdemont el 2024 diuen que ara optarien per Orriols.

Tot i que oficialment el discurs de Junts sosté que les enquestes infravaloren el seu suport real, el Baròmetre del CEO i altres estudis demoscòpics publicats recentment han augmentat el neguit entre els càrrecs del partit i la intervenció de Turull constata que fer front al creixement d'Aliança serà una de les prioritats immediates de la formació. Justament, tal com demanava un nombre significatiu dels seus alcaldes, temorosos de l'impacte que pot arribar a tenir la irrupció de l'extrema dreta catalana a les eleccions municipals. Fonamentalment perquè la plana de Lleida, la Catalunya Central i les comarques interiors de Girona -bàsicament a les localitats a l'entorn de l'eix Tranversal- són els territoris on millors resultats obtindria Aliança i, justament, són zones on Junts és majoritàriament el partit hegemònic en bona part dels ajuntaments.

Estratègia amb diverses potes

Ara bé, hi ha alguns matisos a tenir en compte. D'entrada, està per veure quantes candidatures presentarà finalment Aliança a les municipals, atesos els problemes que està tenint per trobar candidats mínimament presentables. De fet, tot i alguna excepció, l'intent d'opa a antics càrrecs de Junts no està funcionant. I si, finalment, el partit xenòfob presenta menys llistes de les projectades, òbviament el seu impacte als comicis locals serà menor.

Dit això, una cosa és la confrontació que Junts vol mantenir-hi durant els mesos previs a les eleccions i després el que succeeixi un cop s'hagi votat, tenint en compte l'autonomia municipal dels regidors de Junts, el que podria comportar la signatura de pactes descartats en el passat. A més, no es pot menystenir que els juntaires han decidit prescindir dels cordons democràtics -o sanitaris- contra Aliança, com ja va evidenciar-se el febrer de l'any passat, quan la direcció del partit va torpedinar la moció de censura contra Orriols a Ripoll. La raó és que consideren que ja no funcionen i que donen munició a l'extrema dreta, ja que li permeten victimitzar-se i pot contribuir a què els votants fronterers s'hi apropin. Un dels últims a refusar-los ha estat Jordi Martí Galbis, l'alcaldable de Junts a Barcelona.

La confrontació oberta amb Aliança -sobretot pel seu discurs xenòfob- és una de les potes que planteja Junts per revertir les enquestes. Una altra és el reagrupament de l'antic espai convergent, un procés que s'ha intensificat els darrers mesos amb la signatura d'acords per concórrer plegats amb plataformes sorgides de l'antic PDeCAT, com ara Impulsem o Ara Pacte Local, amb una presència important al Penedès o les comarques de Lleida; amb el fallit Partit Nacionalista de Catalunya (PNC) -fundat per Marta Pascal- a Girona; o amb Convergents, marca impulsada per l'exconseller Germà Gordó. Tot plegat sense menystenir l'acció legislativa, amb la presentació d'iniciatives que busquin taponar la fuga de votants, com ara tornar a reclamar la delegació a Catalunya de les competències en immigració.

En qualsevol cas, les municipals seran el primer test per comprovar l'impacte que la irrupció d'Aliança té sobre Junts -i també sobre altres forces, com Vox, encara que sigui en menor mesura- i per veure si funciona la nova estratègia de confrontació amb l'extrema dreta del partit de Puigdemont i Turull. En funció del que succeeixi el 23 de maig de l'any vinent, s'anirà veient si les perspectives d'Aliança al Parlament segueixen a l'alça, s'aturen o, fins i tot, comencen a frenar, amb els evidents vasos comunicants amb la situació de Junts. El partit de centredreta també aspira a què el possible retorn a Catalunya de Puigdemont -si finalment pot produir-se en els propers mesos- li serveixi de revulsiu.