Entrevista a Arnau Lleonart, periodista i copresident del Grup Barnils"És indispensable que l'ecosistema mediàtic sigui saludable per fer front a l'extrema dreta"

Els atacs de l'extrema dreta contra el periodisme, la desinformació que campa per les xarxes socials i la crisi de credibilitat que travessen els mitjans de comunicació han portat el Grup Barnils a impulsar el manifest Sense periodisme no hi ha democràcia, que ja ha rebut el suport de més de 200 periodistes i un ampli conjunt d'entitats, mitjans i organitzacions periodístiques dels Països Catalans. El text reivindica el paper dels mitjans com a eina essencial per garantir una ciutadania informada. 

En aquesta entrevista, Arnau Lleonart, periodista i copresident del Grup Barnils, reflexiona sobre els riscos que afronta el periodisme, la responsabilitat de les grans plataformes digitals en la difusió de mentides i mitges veritats, les debilitats del sector i la necessitat de reforçar un ecosistema mediàtic plural i saludable davant les estratègies de deslegitimació impulsades per l'extrema dreta.

Què us ha portat a impulsar el manifest "Sense periodisme no hi ha democràcia"? 

Ja fa una temporada que advertim que el periodisme està en perill, i no només com a ofici per la precarietat que viu el sector, sinó com a funció bàsica de la democràcia, perquè és assenyalat per l'extrema dreta i el seu entorn amb uns objectius polítics, de manera que el que es vol és desacreditar els mitjans i els professionals per fer la sensació que tot és mentida. Si tot és mentida, res és veritat, i res pot valdre. És la fase prèvia per després poder difondre els seus missatges i les distorsions que legitimen les seves polítiques i accions electorals. 

"Un mitjà de comunicació sap que és responsable de tot allò que publica; Elon Musk no és responsable de tot allò que es diu a X, que no té mecanismes de verificació"

Molts d'aquests pseudomitjans d'extrema dreta viuen de la mentida. I avui, amb les xarxes socials, és molt difícil parar la mentida o rectificar-la. Aquest és un dels principals problemes o perills? 

Hem de tenir en compte que mentides als mitjans sempre se n'han publicat. De fet, l'inici de les xarxes socials va poder facilitar que moltes d'aquestes mentides que s'havien dit i que estaven instaurades com a veritats absolutes es poguessin desmentir. Les fake news no se les va inventar Trump. Ara bé, han passat dues coses. D'una banda, que els propietaris d'aquestes xarxes socials han volgut prioritzar uns discursos sobre uns altres. El canvi que hi ha hagut a Twitter després de la compra d'Elon Musk és molt visual de com hi ha alguns espais polítics, mitjans o relats que es difonen molt més que d'altres. És molt difícil de contenir això.  

Ara bé, han passat dues coses. D'una banda, que els propietaris d'aquestes xarxes socials han volgut prioritzar uns discursos sobre uns altres. El canvi que hi ha hagut a Twitter després de la compra d'Elon Musk és molt visual de com hi ha alguns espais polítics, mitjans o relats que es difonen molt més que d'altres. És molt difícil de contenir això. 

L'altra gran debat és la responsabilitat d'aquests actors. Si un mitjà publica una informació que no és veritat, la persona afectada té un canal jurídic on pot demanar una rectificació. Un mitjà sap que és responsable de tot allò que publica; en canvi, Elon Musk no és responsable de tot allò que es diu a X. Podria haver-hi maneres de comprovar i verificar els missatges que es difonen per X, de fet, ja n'hi havia però es van retirar. Els propietaris de les xarxes prefereixen que hi hagi màniga ampla a les mentides i a les mitges veritats, que agafen part de la veritat per donar una aparença de versemblança a les mentides.

"Hi ha uns espais o plataformes que estan regulats, com són els mitjans de comunicació estàndards, i d'altres que no"

Això sobrepassa una mica la capacitat d'actuació dels mitjans. S'hauria d'anar molt més enllà i perseguir qui promou aquestes mentides? 

Cada espai és responsable de les valoracions i les informacions que publica. Un diari és responsable dels continguts que publica. Una xarxa social també ha de ser responsable dels continguts que publica. Després hi hauria tota una discussió sobre fins a quin punt s'ha de perseguir amb més o menys intensitat, o sobre quin tipus de correcció estem parlant. Però la mirada s'ha de posar en aquest punt. Ara mateix hi ha uns espais o plataformes que estan regulats, com són els mitjans de comunicació estàndards, i d'altres que no. 

Abans parlaves de la crisi dels mitjans. Creus que s'haurien de distingir més com un canal de veritat entre tanta mentida? 

Això ja representa que ho són. Però justament és el que s'ataca. Gran part d'aquests assenyalaments i assetjaments que fan directament líders polítics, però també activistes del seu entorn, contra mitjans, és per minar la credibilitat i el prestigi d'una marca perquè després puguin erigir-ne de pròpies, en les quals poden tenir més control. .

Com es combat això? Primer, fent bé la feina, i segon, sent autocrítics. Tothom s'equivoca, i a vegades fiques la pota, per això crec que s'ha de ser autocrític. Una de les coses que caracteritza el Grup Barnils és que no és gens corporativista. Mèdia.cat és un observatori crític dels mitjans, que el que fa és veure el nostre sistema mediàtic i assenyalar què fan malament i què fan bé. Ens hem de treure del cap aquesta idea del corporativisme. No passa res per revisar allò que hem fet, però que sigui d'una manera ponderada i mirant els fets, no fent una esmena a la totalitat permanent i pel broc gros, com sovint ens trobem.

"Alguns grups polítics progressistes, quan han tingut l'oportunitat, no han promogut un ecosistema de mitjans plural i equilibrat"

Al manifest també es fa referència a mancances del periodisme. Quines diries que són aquestes principals debilitats del periodisme actualment? 

L'extrema dreta barreja coses inventades i coses que generen sentit i raó. Si la gent els segueix és perquè hi ha hagut periodistes o capçaleres que no han estat a l'altura i que han traït el compromís amb l'honestedat i el rigor. De la mateixa manera, grups polítics que han estat al poder i que se'ls pressuposa que són humanistes i progressistes i que estan compromesos amb el valor social del periodisme per a la democràcia, quan han tingut l'oportunitat, no han promogut un ecosistema de mitjans plural i equilibrat, sinó que han preferit jugar al mateix joc que els seus antecessors. Han prioritzat uns mitjans per davant d'uns altres a l'hora de donar entrevistes o compartir informació, com si això fos una cosa discrecional i no una obligació de transparència; o regant discrecionalment alguns mitjans i no d'altres per motius de conveniència o afinitat. Tot plegat també ha provocat l'enuig a de la ciutadania, que segueix i es creu totes aquestes campanyes orquestrades. 

Per tant, s'hauria de començar per reconfigurar o reordenar l'ecosistema de mitjans? 

És indispensable que l'ecosistema mediàtic sigui saludable per poder fer front a les amenaces de l'extrema dreta. El manifest assenyala un problema i fa un crit d'atenció als periodistes, associacions periodístiques i associacions del món civil per dir: "Ja n'hi ha prou". El text també és un toc d'atenció a les institucions perquè facin de tallafocs com a responsables que són de promoure un ecosistema de mitjans saludable.

Creus que els mitjans s'haurien d'adaptar més al llenguatge de les xarxes socials per plantar cara a aquestes campanyes de deslegitimació? 

Els mitjans han de ser a les xarxes socials i han de participar-hi de manera activa, independentment de l'extrema dreta. I han de ser-hi perquè el públic hi és. Un mitjà té sentit si té un lector, si té un espectador, si té un oient... L'atenció mediàtica s'ha desplaçat del diari en paper i la televisió cap al telèfon mòbil i moltes altres coses. Un mitjà ha de fer el mateix. Ha de ser allà on és la societat. 

Si l'extrema dreta ha aprofitat un buit, doncs aquest buit s'ha d'omplir. Però aquest tema té a veure amb com estan configurades aquestes plataformes per afavorir certs relats i discursos, i com de fàcil és dir una mentida i com de difícil desmentir-la. La mentida es tira i ja està; en canvi, per desmentir-la l'has de treballar, s'ha de contrastar, t'has d'informar amb diverses fonts i, òbviament, és més lent. Té més a veure amb això que no pas amb el llenguatge propi dels mitjans.

"És una batalla de fons entre la ciutadania i els tecnooligarques que pretenen girar full i que han considerat que ara toca extrema dreta"

Llavors el problema és directament quins relats i discursos afavoreixen les grans plataformes i quins no. 

Tirem enrere i mirem-ho des d'una altra perspectiva. Per què ho fan? Amb quins interessos? Els propietaris de les xarxes consideren en un moment donat que uns partits, progressistes o conservadors, els estaven imposant unes regulacions que no els anaven bé. Per tant, afavoreixen altres forces polítiques. És una batalla de fons entre la ciutadania i aquests tecnooligarques que pretenen girar full i han considerat que ara toca extrema dreta.

Si aquestes mentides es propaguen bé és per l'algoritme i perquè hi ha una part de la ciutadania que vol que li diguis allò que vol sentir. I si ells han decidit, o els han fet decidir, i han arribat a la conclusió que el món és d'una determinada manera, prefereixen tot allò que els reforci la idea que ja tenen preestablerta. Evidentment hi ha molta gent i molts grisos i molts matisos, però si això funciona és perquè hi ha un públic disposat i amb ganes d'escoltar-ho.

Creus que els mitjans s'haurien de començar a preparar per a un escenari en què guanyi/governi l'extrema dreta, a Catalunya i a l'Estat? 

Ara mateix és més una qüestió sociopolítica que no de polítiques públiques. Aquest clima i aquesta hostilitat del desprestigi de les capçaleres per després formar-ne d'altres és diferent de la política pública que pogués fer un hipotètic govern del PP i Vox, que el que farà serà regar de diners els seus mitjans afins i tallar-los als que no ho són. Però això ja ho han estat fent governs que no eren d'extrema dreta. Llavors aquí segurament patiran moltes empreses editores de mitjans de comunicació i hi haurà retallades, i això tensarà la situació. 

Són dues coses que van en paral·lel i que estan lligades, però que s'han d'abordar des de diferents perspectives. Aquí sobretot estem parlant de la sociopolítica, de l'opinió pública de la gent. Per això el manifest, a banda del mateix sector, també interpel·la als ciutadans en general. L'extrema dreta té una estratègia molt clara i ens la tenen jurada.