Entrevista a Míriam Cano"Imitar el comportament de la ultradreta per combatre-la a les xarxes socials és un error"

Un dels moments més recordats del debat entre Kamala Harris i Donald Trump durant la campanya electoral de l'any 2024 va ser quan l'actual president dels Estats Units va assegurar que els haitians "es mengen els gossos i els gats" dels habitants de Springfield. Aquella frase va ser la culminació d'una campanya d'odi i de desinformació contra les persones migrades que va circular com la pólvora per les xarxes socials, especialment per X -en mans d'Elon Musk, l'home més ric del món-, on ja feia temps que perfils d'extrema dreta feien circular rumors xenòfobs d'aquest estil. 

La frase no va ser fortuïta, parteix d'un mecanisme molt recurrent per l'extrema dreta: la deshumanització. Quan ja no tens arguments, la manera de legitimar l'agressió, l'expulsió o la crueltat, en aquest cas, contra les persones migrades, és deixar de considerar-lo plenament humà. Es mengen els gats (Ara Llibres) és el títol del llibre que publica Míriam Cano. La  traductora i poeta analitza com la ultradreta utilitza les emocions, la indignació col·lectiva i la por per escampar els seus missatges i com l'actual ecosistema digital hi contribueix. D'això i de molt més parlem en aquesta conversa distesa.

El títol del llibre remet a una mentida que va acabar condicionant el debat públic. Com pot ser que, en plena era de la informació, la mentida continuï triomfant amb tanta facilitat? 

La mentida és més seductora. La veritat necessita procediments, necessita ser contrastada, i llavors la mentida pot arribar a ser espectacular. El nostre sentit comú ens diu que els habitants de Springfield no es menjaven els gats ni els gossos, però el nostre sentit comú no és un indicador general de res. 
​
​És molt possible que molta gent necessités creure allò per justificar la crueltat respecte als seus veïns, i llavors la mentida els donava això. Quan sentia aquesta frase, que va estar circulant i de la qual se'n van fer mems i remixos, pensava que era de sentit comú. Però quan penso que és de sentit comú, en realitat m'estic basant en el meu sentit comú, que troba consens en gent que té més o menys el mateix sentit comú que jo. Potser hi ha gent que necessita alguna cosa per justificar la violència i això li va anar molt bé, com moltes altres mentides.

És una victòria de l'extrema dreta que s'hagi apropiat de la paraula "sentit comú", perquè moltes vegades s'escuda en aquest concepte. 

Jo soc la primera que em baso en el meu propi sentit comú, però vull pensar que el meu sentit comú està sotmès a uns procediments del que és just, del que és digne i del que és humà. Però, en aquests temps en què vivim, en què allò individual té tant de pes, pot venir algú altre i dir-te que el sentit comú correcte és el seu i que té dret que sigui el seu, que ningú pot imposar un sentit comú determinat als altres. I aquí és quan comença la catàstrofe, perquè si tota veritat pot ser veritat sense necessitat de sotmetre-la als procediments a través dels quals la validem, anem pel pedregar.

"L'extrema dreta té un procediment molt clar: genera una amenaça, busca un culpable i dona una solució molt fàcil per combatre-la"

Com es combat aquesta mentida quan les explicacions es veuen com una cosa elitista, que no interessen? 

Jo soc molt partidària d'acompanyar la por de l'altre. Quan et diuen una mentida, normalment te la creus perquè t'apaivaga. L'extrema dreta té un procediment molt clar: genera una por, una amenaça, busca un culpable per aquesta amenaça i dona una solució molt fàcil per combatre-la. 
​
​Si des d'aquestes suposades elits intel·lectuals, en lloc de jutjar aquesta por o aquesta gent que se sent amenaçada, mirem d'escoltar la seva por i d'entendre d'on ve, em sembla que és un bon camí. Pot tenir motius econòmics o els que siguin, però si en lloc d'escarnir-la mirem de conversar i d'entendre quin malestar hi ha sota aquesta por, em sembla que és un bon camí.
​
És molt utòpic i difícil, però l'única manera de combatre l'extrema dreta és no fer servir les armes que fa servir l'extrema dreta: no fer servir la crueltat, el ridícul, l'escarni ni l'escàndol. Cal intentar buscar noves maneres que impliquen humanitzar l'altre encara que no sigui de la nostra corda.

"Els governs han d'escoltar les pors de la ciutadania i donar-hi resposta abans que ho faci l'extrema dreta"

Sovint el debat gira al voltant de la ultradreta mateixa, però menys sobre les causes que expliquen el seu auge: habitatge inaccessible, precarietat, serveis públics tensionats, sensació d'incertesa... No haurien de començar per aquí les forces democràtiques si volen recuperar la confiança de la ciutadania? 

Escoltar les pors té a veure amb això. Els qui governen han d'escoltar les pors de la ciutadania i donar-hi una solució en la mesura del possible. Si t'acusen de corrupció i això s'infla, sigues transparent i publica dades. Si apuja el preu dels aliments, fes el possible per abaixar-lo. Si hi ha un problema d'habitatge, dona-hi resposta. No permetis que l'extrema dreta s'aculli d'aquesta problemàtica i faci la bola més grossa. Si t'acusen de corrupte i calles o dius que els altres són uns mentiders, simplement estàs atiant el foc igual que ho fan ells.

En el llibre escrius que l'autoritarisme ja no necessita desfilades militars, que substitueix les columnes per algoritmes i les places per xarxes socials. L'auge de l'extrema dreta actual és inseparable de l'actual ecosistema digital? 

Absolutament. Si tirem enrere, el desgast de la ciutadania ve de lluny, amb la crisi econòmica del 2008, però l'auge de l'extrema dreta s'ha desbordat en els últims anys. Això és perquè les xarxes socials estan controlades per gent afí a la ultradreta. Elon Musk decideix el que nosaltres veiem i és un algoritme que premia l'espectacle, l'exageració, la crueltat i aquesta mena d'acusacions. Viralitza allò que li interessa.
​
​Ens pensem que quan alguna cosa es viralitza és perquè hem posat un like, però quan posem aquest like ja se'ns està filtrant el que veurem. Hi ha un comissariat d'aquesta mena de coses. A més, les xarxes socials premien això i és molt fàcil escampar-hi missatges. Quan un polític d'ultradreta surt a la televisió, pot agafar un tall concret i viralitzar-lo ràpidament. La gent no entra a veure tota l'entrevista amb profunditat i, quan arriba el desmentiment, ja és massa tard perquè la mentida ja s'ha viralitzat. Les xarxes van molt ràpid. Pots penjar una cosa i en deu minuts o un quart d'hora allò ja ha corregut per tot el món. És molt difícil aturar-ho i després rectificar-ho.

Aleshores l'algoritme està condicionat?

L'algoritme està condicionat. Però hi ha un altre factor. Quan  una cosa és bonica no hi entrem a debatre amb la mateixa força o amb els mateixos insults que quan no ho és. L'algoritme és abrupte, premia l'insult. Si algú penja una parella de vellets que juguen al Mario Kart per decidir qui fa l'esmorzar, naturalment això es viralitzarà, com es viralitzen els vídeos de gossets i de gatets, però no ho fan de la mateixa manera.

"Qui controla les xarxes socials, els tecnòcrates, no els interessa que siguin un espai amable"

La deriva actual de les xarxes socials és compatible amb un sistema democràtic? 

No ho sé. No soc gaire optimista. Si les xarxes socials han de democratitzar-se o han de tenir un ús més productiu, això encara trigarà molt, perquè la gent que les controla ha sabut llegir molt bé quin és el benefici que això no sigui un espai amable. No és només una qüestió de responsabilitat dels ciutadans. També té a veure amb quina és l'agenda d'aquests tecnòcrates. I contra l'agenda dels tecnòcrates poca cosa hi podem fer nosaltres.

És el moment en què s'ha convertit en un negoci? 

Exacte. I, si això és un negoci, qualsevol cosa que faci perillar aquest negoci se silenciarà, es taparà o s'expulsarà. Encara que ens pensem que els nostres clics són els que fan que una cosa es torni viral, això no ho controlem.

"Amb les xarxes socials no cal censurar, sinó adreçar la mirada allà on toca"

De fet, al llibre dius que no cal imposar el silenci a la ciutadania perquè ja n'hi ha prou dirigint l'atenció.

Totalment. No has de censurar ningú. Amb les xarxes socials no cal censurar, sinó adreçar la mirada allà on toca. Tots aquests vídeos conservadors que ens surten constantment a Instagram o TikTok estan molt dirigits. I després hi ha una altra cosa: tota aquesta publicitat i tots aquests impulsos que les empreses paguen per tenir més visibilitat també són un fet, és a dir, qui paga, qui té els diners, és qui aconsegueix la presència.

Creus que els partits democràtics o d'esquerres s'han posat les piles tard amb les xarxes socials? 

No ho tinc clar. El que sí que sé és que, des del meu punt de vista, estan fent una cosa molt errònia: intentar imitar el comportament de la ultradreta a les xarxes. O fer servir el mateix tipus de vídeos de denúncia o fins i tot el mateix llenguatge. Això em sembla perillós perquè, si has de combatre la ultradreta, no pots fer servir el seu mateix llenguatge. T'has d'inventar alguna cosa nova. No n'hi ha prou amb tenir més presència intentant adoptar la fórmula de qui estàs combatent. La ultradreta no es combat amb més ultradreta i la crueltat no es pot combatre amb més crueltat.

"La dreta també ha de ser antifeixista; ens cal una dreta que no busqui aliats en posicions feixistes"

Encara no hem trobat la manera de combatre la ultradreta?

No, encara no ho sabem. No soc especialment optimista. Ja vivim temps complicats, però diria que en vindran més. Ho veiem amb Trump, ho veurem a les següents eleccions i ho veiem amb les aliances autonòmiques a l'Estat. Ara s'està materialitzant tota aquesta feina que han anat fent i veurem què passa. A mi em preocupa moltíssim que el PP s'estigui aliant amb Vox en comunitats autònomes, perquè crec que la dreta també ha de ser antifeixista. El que ens cal és una dreta que actuï com la dreta i no que busqui aliats en posicions feixistes o que atempten contra la dignitat humana.

Per tant, cordó democràtic? 

No s'ha de pactar ni donar espai als mitjans a algú que té un discurs d'odi o un discurs cruel. Això s'ha d'explicar molt bé. Algú que està deshumanitzant un col·lectiu no pot tenir presència als mitjans. Ara bé, se n'ha de parlar i s'ha de fer pedagogia del que implica el seu discurs. No se'ls ha de donar visibilitat. Ja la buscaran, ja trobaran les maneres. Però em sembla que la responsabilitat dels partits i dels mitjans és explicar molt bé que no es tracta d'anar contra un partit o uns polítics concrets, sinó de garantir la dignitat humana i evitar que els discursos d'odi tinguin presència a l'espai públic.

Quin paper han de tenir els mitjans?

Un dels efectes de les xarxes és que si fas una notícia sobre Sílvia Orriols o sobre Abascal tindràs més clics. La gent té curiositat o morbo per saber què han dit encara que no siguin de la seva corda. Per tant, els mitjans han de ser responsables, però també són esclaus de l'algoritme i de les xarxes. Més clics vol dir més visibilitat, i els titulars o les fotos que es trien també tenen a veure amb obtenir més trànsit a les seves pàgines web o xarxes.

"Cal explicar molt bé quines són les implicacions i la buidor de les promeses de l'extrema dreta"

Al llibre parles d'una nova alfabetització contra l'auge de l'extrema dreta, però què passa amb el mentrestant? 

Té a veure amb acompanyar l'altre, mirar de conversar-hi. Si algú que està molt insatisfet es creu alguna de les coses que surten en aquests vídeos i jo li dic que és un ximple per creure-s'ho, amb la meva resposta estic validant el que li diu aquest col·lectiu. L'esforç col·lectiu que cal fer és ser molt curós amb aquesta part de la societat que està molt insatisfeta i que té molta por. Hi ha gent que no pot pagar un pis, que té molts deutes, i és normal que tinguin por i que estiguin enfadats.
​
​Per tant, la manera de minimitzar l'impacte és no fer coses que validin el discurs. No dir que tothom que vota un determinat partit és un ximple. Segurament té por i algú li ha ofert una solució fàcil. Cal explicar molt bé quines són les implicacions i la buidor de les promeses. Per exemple, Trump va prometre que baixaria el preu del cistell de la compra i que no emprendria cap guerra. Cap d'aquestes promeses s'estan complint. 
​
​Per tant, tenim un marge de mirada enrere que ens pot servir per fer aquesta pedagogia. També tenim una responsabilitat ciutadana de fer-la en els dinars, les trobades i davant de frases aparentment innocents que diu l'extrema dreta. El problema de la mentida és que és molt difícil de demostrar sense fets, per això és tan llaminera.