Les grans xifres i els acords clau d'uns pressupostos que aplanen la legislatura al Govern

El Consell Executiu extraordinari celebrat aquest divendres al matí ha aprovat els pressupostos del Govern per aquest 2026, que després dels pactes signats amb ERC i Comuns li garanteixen l'aval del Parlament. Seran els primers i, probablement els únics, comptes del Govern de Salvador Illa, però li aplanen el camí fins al final de la legislatura, que pot allargar-se fins a la primavera del 2028. Un 2027 carregat de cites amb les urnes -eleccions municipals al maig i, si no hi ha avançament, també comicis generals- fa preveure que l'any vinent difícilment es repetirà una entesa com la d'enguany.

Els comptes, que ja s'han lliurat al Parlament, ara inicien una tramitació de la cambra legislativa que hauria de culminar amb la seva aprovació definitiva el proper 2 de juliol, sempre que no hi hagi alteracions al calendari. Serà aleshores quan podran entrar en vigor i es posarà punt i final als pressupostos del 2023, que s'apliquen des del març d'aquell any, amb les successives pròrrogues pertinents. Repassem les principals xifres i els acords que han fet possible que Catalunya estigui a punt de comptar, ara sí, amb uns comptes nous.

Gairebé 50.000 milions

La principal xifra del projecte de pressupostos validat pel Govern i acordat amb ERC i els Comuns situa la despesa en 49.162 milions, el que suposa un 22,8% més (9.126 milions) que la dels comptes del 2023, els darrers aprovats. És la mateixa dada que la dels comptes del febrer, però amb el matís que incorporen la previsió de 893 milions extra d'inversió pública a través de disposicions addicionals, que han de servir per complir les diferents mesures acordades amb els Comuns (360 milions) i ERC (533). Aquests recursos estaven reservats com a "coixí", amb la previsió d'assolir els pactes que finalment faran possible l'aprovació del projecte.

"Aquest és un projecte de llei ambiciós que intenta donar resposta a les necessitats del país i estar al servei de tothom", ha assegurat la consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero, aquest divendres després de lliurar els comptes al Parlament, on ara arrencaran la seva tramitació. Segons el propi executiu, els pressupostos "situen la qualitat dels serveis públics, l'habitatge i la inversió entre les màximes prioritats" i "doten l'acció de Govern d'una mirada llarga i estratègica, que busca atendre les necessitats immediates de la ciutadania, però també aspira a transformar Catalunya i preparar-la per als reptes futurs".

En aquest sentit, els acords amb ERC i els Comuns inclouen mesures que van clarament més enllà del 2026 i comporten un impacte previst de 4.693 milions fins al 2030. Així mateix, també es dispara la inversió, que arribarà als 4.146 milions i "permet compensar amb escreix la finalització del programa europeu Next Generation".

Pel que fa a la dades per departaments, els que acumulen més inversió són Salut, amb 13.840 milions (2.428 que el 2023); Educació i Formació Professional, amb 8.356 milions (un increment de 1.652); i Drets Socials i Inclusió, amb 4.248 milions (+ 930). El conjunt de la despesa en les conselleries creix gairebé un 25% amb relació als anteriors comptes aprovats. A Recerca i Universitats la xifra s'eleva als 1.950 milions, un 23,7% més que fa tres anys; a Política Lingüística s'arribara als 126 milions, el que suposa més que doblar els recursos del 2023 i, entre d'altres mesures, els fons han de permetre reforçar la presència del català a les xarxes socials; a Cultura es passa dels 406 als 574 milions, de manera que seguirà sense arribar-se al 2% del total però s'avança cap al compliment d'una demanda del sector; i a Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació s'enfila als 1.000 milions, un 21% més que fins ara.

Les altres conselleries tenen les següents partides: Interior dispara el pressupost fins els 2.352 milions, 603 milions més que el 2023 (un 35% més), el que li ha de permetre incorporar 1.587 nous agents dels Mossos, 300 nous bombers i un centenar d'agents rurals, entre d'altres; Presidència arribarà als 1.051 milions (+ 244);

Territori, Habitatge i Transició Ecològica també es dispara per afrontar la crisi de la vivenda i s'enfila un 35% més, fins als 3.453 milions; Empresa i Treball disposarà de 1.506 milions (+169 milions); Justícia i Qualitat Democràtica de 1.392 milions (+254); Economia i Finances, de 243 milions (+ 59); Esports, de 144 milions, un gran creixement del 73%; Unió Europea i Acció Exterior, de 143 milions (+50); i Igualtat i Feminisme de 113 milions, 16 més que tres anys enrere.

Les mesures que han permès el "sí" d'ERC

Dimarts es va segellar l'acord pressupostari amb ERC, sens dubte el principal obstacle a superar pel Govern de Salvador Illa per poder tirar endavant els comptes. Sobretot després que durant el primer trimestre de l'any els republicans fixessin el traspàs a Catalunya de la gestió i la recaptació de l'IRPF com a condició per posar-se a negociar els comptes catalans. Després de la crisi de març -salvada, finalment, amb la retirada dels pressupostos aprovats pel Govern al febrer-, Esquerra va acceptar ajornar l'exigència de la delegació de l'IRPF -que encara té el rebuig frontal del Ministeri d'Hisenda- i negociar d'altres mesures que també comportessin "guanys de sobirania" de Catalunya per poder avalar els pressupostos.

A grans trets, el pacte entre la Generalitat i els republicans comporta l'impuls del projecte del tren orbital, que s'allargarà almenys fins el 2041, amb una inversió prevista de 5.200 milions a càrrec fonamentalment del Govern espanyol; que el Consorci de la Zona Franca passi de ser un ens controlat per l'Estat a què la presència de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona tingui la majoria; la creació d'una societat mercantil que ha de garantir el compliment de les inversions estatals previstes a Catalunya; el reforç de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC), amb l'objectiu que estigui preparada per assumir la gestió de més impostos -com l'IRPF-; o l'increment de les competències de la Generalitat en la gestió del litoral català.

Bona part d'aquestes mesures necessitaven l'aval de l'executiu estatal, que li va donar llum verda a la plàcida Comissió Bilateral Estat-Generalitat celebrada dimecres. A més a més, els republicans també han acordat mesures com l'increment de recursos pel foment de la llengua catalana, especialment per reforçar-la a les xarxes socials; destinar 400 milions fins el 2030 a inversions educatives, com ara millorar la climatització dels centres escolars, o tirar endavant un pla de pobles per millorar els serveis als municipis menys poblats.

L'actualització del pacte amb els Comuns

Pel que fa als Comuns, dijous es va tancar l'actualització de l'acord que ja havien signat al febrer. La nova versió del pacte implica noves mesures que suposen un augment de la inversió en polítiques d'habitatge, el compromís d'allargar la línia ferroviària R-Aeroport a partir del 2030, inversió per al Pla de Barris i actuacions en matèria de pobresa energètica i cooperació al desenvolupament, entre d'altres.

Comuns i Govern han pactat apujar la partida en habitatge fins als 2.500 milions, una xifra suposa un augment substancial respecte dels 1.900 milions d'euros pactats a inicis d'any. Els quatres pilars sobre els que s'ha acordat són "augmentar el parc públic habitatge, per lluitar contra l'especulació, per protegir a la ciutadania dels desnonaments, i per rehabilitació", segons va detallar la líder parlamentària de la formació d'esquerra, Jéssica Albiach. Part d'aquests nous recursos es destinaran a la creació de la Direcció General en Disciplina en Habitatge, que serà l'encarregada d'aplicar el règim sancionador en els casos d'incompliment de la llei d'habitatge.

El calendari

A nivell de calendari, a partir d'ara els grups parlamentaris disposen de deu dies per a presentar esmenes a la totalitat que intentin fer caure els pressupostos. Si, com està previst després dels pactes del Govern amb ERC i Comuns, no prosperen, la votació i aprovació definitiva dels comptes es preveu que sigui el 2 de juliol, sempre que cap grup forci un dictamen del Consell de Garanties Estatutàries.

Si passa això, l'òrgan consultiu té fins a un mes per a emetre les seves valoracions i això podria retardar unes setmanes la votació final i acabar fent-se els darrers dies de juliol. Fora d'ERC, Comuns i PSC, la resta de la cambra refusa el projecte dels comptes, però l'entesa dels socis d'investidura en garanteix l'aprovació en sumar la majoria absoluta.