El Govern arrenca el curs amb la necessitat de resoldre el conflicte educatiu i millorar Rodalies

Dimarts, el Govern de Catalunya va posar formalment punt final a les vacances amb la celebració del primer consell executiu després de quatre setmanes d'aturada. Res fa preveure que l'equip presidit per Salvador Illa pugui permetre's un retorn a l'activitat al ralentí, tenint en compte les múltiples -i decisives- qüestions que haurà d'afrontar ja aquest mateix setembre.

Seguint la tradició instaurada des que Illa lidera el Palau de la Generalitat, el Govern en ple es reunirà un parell de dies fora de Barcelona per tal de "traçar l'estratègia" de cara a un curs polític que es preveu especialment intens i que marcarà l'inici d'un nou cicle electoral, amb la celebració de les municipals el 23 de maig de l'any vinent i d'unes generals encara sense data.

La trobada es farà divendres i dissabte al Monestir de les Avellanes, a Os de Balaguer (la Noguera), que pren el relleu de les convivències prèvies que l'executiu va celebrar a Poblet (Conca de Barberà), Núria (Ripollès), Arnes (Terra Alta) i Sant Fruitós de Bages. Resoldre el conflicte amb els docents i la greu crisi a Educació -agreujada pels errors en les proves PISA coneguts aquest estiu-, començar a taponar els persistents problemes a Rodalies i culminar el traspàs de la línia R1 del servei són segurament els reptes més exigents a curt termini pel Govern, que arrenca ja la segona part del mandat.

Però, ni de lluny, són les úniques carpetes transcendents d'un curs on també s'haurà de resoldre -o no- el nou finançament autonòmic, s'hauria d'aplicar definitivament l'amnistia -amb el final de la inhabilitació d'Oriol Junqueras i el retorn a Catalunya de Carles Puigdemont, entre d'altres-, s'aprovarà la llei per limitar la compres especulatives d'habitatges i s'haurien de seguir fent passos per augmentar el migrat parc de pisos públics. Tot plegat sense oblidar qüestions com el desplegament de les energies renovables, que pot veure's encara més alentit després de l'ajornament del Plater, l'execució dels primers -i probablement únics- pressupostos de la legislatura i l'impacte que poden tenir les cites amb les urnes, que d'entrada poden comportar la sortida d'alguns dels consellers del Govern.

El convuls inici del curs educatiu

Sense cap mena de dubte les situacions a Rodalies i a Educació són les que més estan desgastant l'executiu del PSC i que l'allunyen de la "bona gestió" que Illa s'havia fixat com a gran objectiu, malgrat que faci bandera de les bones xifres macroeconòmiques o de l'atur. I és l'àmbit escolar el que pot agreujar encara més aquest desgast a curt termini, tenint en compte que el 8 de setembre, primer dia del curs escolar, hi ha convocada una nova jornada de vaga, després de les més d'una vintena que van fer-se durant el curs passat sumant les de tots els territoris.

Sense negociacions amb els sindicats de docents obertes des del juliol, si no hi ha canvis a curt termini l'inici del curs educatiu i, de retruc, del polític serà convuls. El finançament o l'habitatge seran altres qüestions amb pes durant un setembre que arriba ja la setmana vinent i que culminarà amb el debat de política general que acollirà el Parlament entre els dies 29 de setembre i 1 d'octubre.

Anem a pams. Després que l'última reunió amb la consellera d'Educació, Esther Niubó, es produís el 13 de juliol, el principal sindicat dels docents, Ustec, va demanar aquest dimecres la implicació directa del president Illa per resoldre el conflicte que va marcar tot el passat curs escolar. En aquest sentit, la portaveu d'Ustec, Iolanda Segura, va manifestar a Públic que mantenen la convocatòria de vaga pel 8 de setembre perquè continuen pendents de resoldre qüestions estructurals com "les ràtios, la inclusió educativa, les infraestructures, el català o el blindatge de la xarxa pública".

El juny passat, la majoria de docents va refusar el preacord assolit per Educació amb els sindicats majoritaris -Ustec i Professors de Secundària- que, entre d'altres, comportava uns increments salarials d'uns 600 euros mensuals en quatre anys. El Govern ja ha manifestat la intenció d'aplicar-lo igualment, però la decisió no ha disminuït la pressió d'un col·lectiu on han aparegut nous actors, com l'Assemblea Educativa de Catalunya, que han desbordat els sindicats tradicionals. Més enllà de l'aturada del 8 de setembre, la reactivació de la negociació és imprescindible per intentar evitar que les vagues marquin els primers mesos del curs, com va succeir amb els darrers de l'anterior.

A banda del conflicte amb els docents, la posició de la consellera Niubó va debilitar-se enormement al juliol, un cop va transcendir el desgavell amb les proves a PISA a Catalunya, amb un excés d'alumnes exclosos que n'invalida els resultats. L'escàndol ha disparat les peticions de dimissió -o cessament- de la consellera, malgrat que de moment Illa li manté la confiança i ha assegurat que no es plantejar fer nous canvis al Govern.

La situació a Educació també ha provocat fortes crítiques d'ERC i Comuns, els socis de la investidura d'Illa. Aquesta mateixa setmana, el portaveu al Parlament de la segona força, David Cid, ha criticat que no s'hagi negociat durant l'estiu amb els sindicats convocants de la vaga del 8 de setembre i ha reclamat la necessitat d'assolir un "gran pacte de país" en l'àmbit educatiu. De la seva banda, el president d'ERC, Oriol Junqueras, va plantejar el passat 5 d'agost també un "gran acord de país" consensuat amb equips directius, sindicats, docents i validat al Parlament que deixi l'educació fora de la picabaralla política i es pugui desenvolupar una estratègia de llarg recorregut de 12 anys.

La resolució del nou finançament

El proper divendres, 4 de setembre, se celebrarà una nova trobada del Consell de Política Fiscal i Financera, després que s'ajornés el convocat pel juliol. La cita servirà perquè l'organisme aprovi la reforma del model de finançament autonòmic pactada entre el Govern espanyol i ERC, però serà bàsicament perquè l'executiu estatal hi té majoria. D'entre les comunitats, només Catalunya i les Canàries hi donen suport ara mateix.

Un cop superat aquest tràmit, el projecte aterrarà al Congrés, on requerirà del suport d'una majoria absoluta de diputats ara mateix difícilment imaginable per tirar endavant. A banda del conegut rebuig de PP i Vox, Junts manté que no l'avalarà perquè no és un concert econòmic per a Catalunya, i també hi ha recels entre Podem, Compromís, el CHA o, fins i tot, el BNG. Si el Congrés no l'avala, es mantindrà l'actual model de finançament, caducat des del 2013, i la Generalitat veurà com se li esfuma -almenys a curt termini- la possibilitat de garantir-se prop de 5.000 milions més cada any.

També al setembre s'han de reprendre les negociacions entre el Govern del PSC, ERC i els Comuns per modificar la llei contra les compres especulatives d'habitatge, després que el dictamen el Consell Consultiu conclogués que el redactat actual vulnera els drets a la propietat privada, l'herència i la llibertat d'empresa. En aquest sentit, dimarts la portaveu de l'executiu i consellera d'Habitatge, Sílvia Paneque, va avançar que proposaran a ERC, Comuns i la CUP un nou redactat de la normativa per tal de dotar-la de la "màxima seguretat jurídica".

Mentre el moviment per l'habitatge tem que els canvis acabin per descafeïnar la llei, els Comuns defensen que la prioritat ha de ser posar "límits" a l'actuació dels "grans fons voltor i a aquella gent que està fent negoci amb l'habitatge", en paraules de David Cid a l'ACN. Els canvis que s'hi volen portar a terme fa que ara mateix el Govern no s'atreveixi a posar data a l'aprovació de la llei per part del Parlament, tot i que hauria de ser durant el primer trimestre del curs. Consolidat com el primer problema a Catalunya, millorar l'accés a l'habitatge seguirà sent una carpeta decisiva en l'acció governamental.

El primer traspàs de Rodalies

El caos viscut a línies de Rodalies que passen per les comarques de Tarragona i les Terres de l'Ebre el passat 12 d'agost, dia de l'eclipsi, ha tornat a posar el servei ferroviari a l'ull de l'huracà, després d'uns primers mesos de 2026 marcats per les aturades, els retards crònics, les avaries i la posada en marxa d'un pla de xoc per intentar començar a revertir la situació. Malgrat la simultaneïtat d'obres i tasques de manteniment, el servei segueix presentant problemes constantment i els retards són la norma per als soferts usuaris.

En aquest sentit, més enllà d'esperar que el pla de xoc comenci a aportar-hi millores tangibles, el Govern confia que "no més enllà de l'octubre" se celebri la Comissió Bilateral Estat – Generalitat que ha de servir per "certificar o acordar" el traspàs de la línia R1 -la que va de Barcelona al Maresme- a la nova empresa Rodalies de Catalunya, participada pel Govern i Renfe. Ha de ser la primera pota d'un traspàs del servei a Catalunya que ha d'anar ampliant-se els propers anys, amb l'objectiu de millorar la qualitat de Rodalies i, sobretot, garantir-ne la fiabilitat. També en aquest àmbit el Govern rep crítiques que transcendeixen l'oposició, amb atacs d'ERC i Comuns a la seva gestió de mobilitat.

L'aplicació de l'amnistia

A partir del 22 de setembre, el Tribunal Constitucional començarà a examinar els recursos d'empara dels dirigents polítics independentistes als quals encara no s'aplica l'amnistia. Es dona per fet que més d'hora que tard s'hi pronunciarà a favor, després del contundent aval a la llei emès el juliol pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), però resta per veure fins a quin punt l'acceptarà a curt termini el Suprem.

No és una qüestió menor, perquè de l'aplicació total de l'amnistia depèn que, finalment, la competició política catalana pugui igualar-se, amb el retorn a Catalunya de l'expresident Carles Puigdemont, que Junts veu com un factor clau per intentar revertir la seva caiguda a les enquestes, o el final de la inhabilitació d'Oriol Junqueras, el que permetria al president d'ERC liderar la candidatura del seu partit a les eleccions al Parlament, que en principi s'han de celebrar durant el 2028. El Govern en tot moment ha defensat l'aplicació immediata de la llei.

A l'executiu també li interessa que en els propers mesos comencin a notar-se efectes tangibles de l'aprovació dels primers pressupostos de la Generalitat des del 2023, que van tirar endavant amb el suport d'ERC i Comuns. Els comptes doten d'estabilitat el mandat d'Illa i, molt probablement, seran els únics de la legislatura, ja que l'escenari electoral del 2027 dificultarà una entesa d'aquestes dimensions. Bàsicament perquè necessita elements que certifiquin una bona gestió que aturi un progressiu desgast que ja detecten les enquestes, amb una tendència a la baixa de les expectatives socialistes.

Precisament, l'arribada de les eleccions municipals és un dels elements que poden provocar canvis al Govern. De moment, l'únic relleu que hi ha hagut va viure's el juliol, amb la marxa de Mònica Martínez Bravo de Drets Socials i amb qui n'era el número dos, Raúl Moreno, nomenat com a nou conseller. Ara bé, ja sigui per desgast o pel seu possible nomenament com a alcaldable, la previsió és que no sigui l'últim. Entre els consellers més desgastats per la gestió hi ha òbviament Esther Niubó (Educació), sense oblidar Olga Pané (Salut) o, fins i tot, Núria Parlon (Interior), mentre que en la segona categoria s'hi troba sobretot una Sílvia Paneque que, molt possiblement, liderarà l'intent d'assalt del PSC a l'alcaldia de Girona.

Una altra de les qüestions importants del curs polític que ara arrenca serà comprovar si avança el desplegament de les energies renovables a Catalunya, que fins ara està molt per sota del projectat. En aquest sentit, el Govern ha rebut una allau d'al·legacions al Pla Territorial per a la Generació Elèctrica Eòlica i Fotovoltaica (Plater) i ha optat per ajornar-ne l'aprovació fins després de les eleccions municipals del proper maig, conscient del desgast territorial que li provoca el projecte. En resum, que es posa en marxa un curs polític que serà especialment intens, amb l'inici d'un nou cicle electoral com a colofó que pot trastocar l'actual mapa de partits de Catalunya, si es confirma la davallada de Junts i l'ascens de l'extrema dreta, amb un fort creixement d'Aliança Catalana acompanyat del manteniment de Vox.