Els governs PP-Vox no surten gratis: així han retrocedit en drets les autonomies en què han cogovernat

No és només un relat. On ja ha governat el tàndem PP-Vox es nota. Abans dels últims pactes autonòmics que han il·luminat els d'Alberto Núñez Feijóo i els de Santiago Abascal (Extremadura, Aragó i Castella i Lleó), els seus partits ja van compartir comandament en cinc comunitats autònomes entre 2022 i 2024. A més de les tres en les quals ja s'ha reeditat la coalició, també van cogovernar País Valencià i Regió de Múrcia. Igual que ara la ultradreta obliga el PP a passar per l'adreçador de la "prioritat nacional", tots aquells que van conformar - abans de la seva ruptura al juliol de 2024 - les dues formacions van estar precedits dels seus corresponents acords, tots ells marcats pel segell de Vox.

A mesura que van anar passant els mesos, algunes de les mesures que incloïen els pactes van anar materialitzant-se i consolidant una etapa de pèrdua de drets especialment significativa en camps com el de la memòria històrica, la violència de gènere, l'animalisme, el col·lectiu LGTBIQ+ o, al País Valencià i Aragó, la defensa del català. Público realitza un repàs de les polítiques més significatives a les quals Vox va empènyer al PP en les comunitats autònomes en les quals ja havien caminat junts.

País Valencià

El País Valencià és un dels territoris on més s'ha notat la mà dels de Santiago Abascal. Una de les mesures més repetides en els governs de Vox i PP aquí i allà és el torpedinament a la memòria històrica. El 2024, el País Valencià va veure com s'aprovava una llei en aquest sentit. Entre altres qüestions, la norma evita crítiques al franquisme i no diferencia entre les víctimes dels dos bàndols. És això al que les dues dretes anomenen "concòrdia". El govern espanyol va interposar un recurs davant el Tribunal Constitucional i va ser admès a tràmit. A més, PP i Vox van permetre que els ajuntaments poguessin recuperar elements amb simbologia franquista als seus carrers que havien estat prohibits i retirats anteriorment.

En un altre ordre de coses, la dupla PP-Vox també va dur a terme un moviment per despenalitzar les pseudoteràpies de conversió sexual per a persones LGTBIQ+. A través d'una esmena a la reforma de la llei trans valenciana, es va introduir la possibilitat que, sempre que fora de forma voluntària, estiga permés que qui ho desitge accedisca a una d'eixes pseudoteràpies. Al Congrés dels Diputats navega, actualment, per la tramitació parlamentària una llei per blindar la prohibició.

En termes de violència de gènere, l'acció de Vox s'ha expressat com una espècie de gota malaia modificant gradualment el marc perquè s'imposen en l'ordenament jurídic valencià i en les comunicacions institucionals termes com "violència intrafamiliar" en lloc de violència de gènere o masclista. I té efectes concrets. La policia local va deixar al País Valencià de rebre cursos sobre violència de gènere per rebre'ls sobre violència intrafamiliar. En habitatge, el govern que va liderar Carlos Mazón es va oposar —en aquest cas, com en la gran majoria d'autonomies en les quals governa el PP, encara que sigui en solitari— a declarar zones tensionades, tal com permet la Llei d'Habitatge.

I en el cas del País Valencià es dóna una circumstància específica, com a l'Aragó: la convivència de les llengües i cultures catalana i castellana. També aquí hi han ficat cullerada les dues dretes. El PP, per exemple, va vetar l'estudi d'autors catalans i balears al batxillerat. Aquesta, això sí, és una mesura que van aprovar els populars el febrer d'aquest any, és a dir, ja amb un executiu sense Vox, però amb una dependència clara de l'extrema dreta.

Aragó

També a l'Aragó es va derogar la llei de memòria com va passar al País Valencià amb efectes idèntics. A més, l'acord de govern —com passa en el nou pacte assolit l'abril d'aquest any— va introduir mesures contra el català i l'aragonès. Les més evidents de les que ja s'han aplicat són l'eliminació de la Direcció General de Política Lingüística i de les ajudes a entitats sense ànim de lucre dedicades a la conservació i la defensa del català.

És ressenyable la tisora que van ficar PP i Vox, en els pressupostos autonòmics aprovats en 2024, a partides relacionades amb els dos camps assenyalats anteriorment, però també a ajudes per a la cooperació i el desenvolupament o per a activitats de perfil cultural. I la dinàmica després de l'últim pacte entre Jorge Azcón i Alejandro Nolasco és exactament la mateixa. Aquesta mateixa setmana, l'ultradretà ha cancel·lat un conveni per finançar la càtedra de Cooperació per al Desenvolupament amb la Universitat de Saragossa que, segons ell mateix, "ha costat 678.000 euros en set anys". La tisora, és clar, és selectiva.

Castella i León

Els governs PP i Vox prefereixen posar els diners en altres sacs, com el dels toros. Passa molt clarament a Castella i Lleó, on la Junta no escatima en cap de les parcel·les que tenen a veure amb la tauromàquia. Un exemple clar és l'augment de les subvencions a les escoles taurines en més d'un 30%. Són dades, en aquest cas, del 2023. En els primers pressupostos que van aprovar les dues formacions, es va regar a la festa dels toros amb més de 600.000 euros i, a més, es va crear un premi taurí.

És clar, Castella i Lleó és un territori en què també es va aprovar una llei de concòrdia per torpedinar la memòria històrica. I es dóna, a més, una altra de les obsessions de Vox: l'oposició a l'Agenda 2030. L'extrema dreta va aconseguir que se suprimissin les mencions a la mateixa en l'educació ambiental. Com a la resta d'autonomies, es van retallar inversions en camps com la igualtat o els sindicats.

Extremadura

Extremadura compleix el que podria anomenar-se el ‘Vox starter pack': torpedinament a la memòria històrica, reducció dels diners per a àmbits que consideren poc necessaris com la cooperació internacional, enduriment del discurs migratori o suport a la tauromàquia. I en aquest sentit, aquest és un cas particularment agut. En els comptes que van tirar endavant el PP i l'extrema dreta el 2024, les partides dedicades a la tauromàquia van passar de menys de 100.000 euros a gairebé 900.000.

Regió de Múrcia

A la terra que governa Fernando López Miras, la immigració, que, fora de tot dubte, és la principal preocupació del partit que lidera amb mà de ferro Santiago Abascal, és un tema sensible. No obstant això, és cert que per a una autonomia no és senzill aplicar el que ara Vox ha anomenat "prioritat nacional". S'han de fer filigranes, però López Miras, finalment, les va fer.

Això sí, potser la mesura més subratllable la va desplegar un cop Vox ja havia sortit del Govern. Va ser, també, en el marc dels pressupostos autonòmics. La comunitat havia donat una ordre per comprar habitatge on acollir menors migrants. La ultradreta va amenaçar de no aprovar els comptes si s'efectuava la compra i els populars van recollir cable i van anul·lar la compra. Aquesta va ser una demostració de la prioritat nacional abans fins i tot que s'encunyés el terme.

Tampoc s'ha d'oblidar, amb tot, la política municipal. Si es baixa el focus fins als pobles i ciutats, s'observa com la pressió de Vox ha comportat la cancel·lació diverses representacions teatrals o projeccions cinematogràfiques. La llista d'afectats és llarga. Hi figuren municipis com Valdemorillo (Madrid), on es va suprimir de la programació cultural Orlando, de Virginia Woolf; o Bezana (Santander), on es va cancel·lar la pel·lícula Lightyear per una escena en què dues dones apareixen fent-se un petó. Però la censura va més enllà de les pel·lícules o el teatre. El 2023, per exemple, l'Ajuntament de Burriana (Castelló) va cancel·lar la subscripció municipal a revistes escrites en català. Així ho va denunciar, en el seu dia, l'entitat Plataforma per la Llengua.