Els dos informes policials clau no aporten proves de la influència de Zapatero sobre els responsables de la SEPI

L'expresident José Luis Rodríguez Zapatero està sent investigat —i haurà d'anar a declarar davant del jutge José Luis Calama— pels presumptes delictes de tràfic d'influències, blanqueig de capitals i falsedat documental. Els dos informes policials clau en els quals es recolza el titular del Jutjat Central d'Instrucció número 4 de l'Audiència Nacional situen Rodríguez Zapatero com a líder d'una "xarxa d'influència" que funciona gràcies a un entramat de societats, creat per l'empresari alacantí Julio Martínez Martínez, i que suposadament va servir per aconseguir una ajuda de la Sociedad Estatal de Participaciones Industriales (SEPI) per import de 53 milions d'euros per salvar de la fallida l'aerolínia Plus Ultra.

El tràfic d'influències es defineix en l'article 429 del Codi Penal com el delicte que comet aquell que "influeix" en un funcionari o autoritat pública aprofitant la seva relació personal amb aquests "per aconseguir una resolució que li pugui generar directament o indirectament un benefici econòmic per a si o per a un tercer". Es castiga amb penes de presó de sis mesos a dos anys.

Per tant, per configurar el tipus penal fa falta no sols un corruptor, sinó també un responsable públic ("funcionari o autoritat") sobre el qual exerceixi pressió o influència a fi que prengui una decisió que li proporcioni un benefici econòmic. Els dos informes de la Unidad de Delincuencia Económica y Fiscal (UDEF) de la Policía Nacional no revelen qui o quins han estat aquests responsables públics, ni ofereixen cap dada de la possible "influència" exercida per Zapatero sobre ells.

És cert que aquests dos informes estan datats el 22 d'abril, és a dir, abans que la Policia entrés al despatx de Zapatero i a l'empresa de les seves filles i confisqués abundant documentació, l'anàlisi de la qual encara no ha estat incorporat al sumari.

El paper de Partearroyo

En els informes només es cita pel seu nom un responsable de la SEPI, José Ángel Partearroyo Marín, director de Participades IV. Amb ell van mantenir reunions els directius de Plus Ultra, i van ser freqüents les seves converses telefòniques. Però en cap de les referències que els executius de l'aerolínia fan sobre Partearroyo Marín s'esmenten possibles influències exercides per Zapatero. La relació és fluida —"sempre molt amable i inclinat a ajudar en tot moment", asseguren—, però el contingut de les converses intervingudes fins ara no va més enllà de qüestions administratives o del procediment que la SEPI tenia en curs.

Plus Ultra havia sol·licitat el rescat l'1 de setembre de 2020 i el primer intercanvi amb Partearroyo Marín no es produeix fins al 2 de desembre. Llavors els comenta que estan en la fase de contractar assessors, cosa que es faria el 9 de desembre, després de resoldre's un concurs, en virtut d'un acord marc de 42 milions d'euros, que es va adjudicar a 18 despatxos d'advocats i consultores. Daiwa Corporate Advisory i Deloitte van ser els encarregats de l'assessorament econòmic i financer de Plus Ultra, i tots dos van emetre informes favorables a la concessió de l'ajuda pública.

El 2 de març de 2021, José Ángel Partearroyo comunica a Julio Martínez Sola, president i cofundador de l'aerolínia hispanoveneçolana, que el rescat ha estat aprovat pel consell gestor del Fons de Suport a la Solvència d'Empreses Estratègiques (FASEE), creat per resoldre les sol·licituds d'ajuda temporal de les empreses afectades per la pandèmia. I que es troba només a falta que el Consell de Ministres l'aprovi set dies més tardrd. Però havia estat Julio Martínez Martínez qui quatre dies abans, el 26 de febrer, ja havia comunicat a Rodolfo Reyes i a Camilo Ibrahim Issa, un altre accionista de Plus Ultra, que l'ajuda havia estat concedida, segons consta en sengles missatges de text enviats pel primer.

Sense missatges de ZP però amb un contracte d'assessoria

Tampoc hi ha en els informes policials coneguts fins ara cap comunicació entre Rodríguez Zapatero o Julio Martínez Martínez i responsables de la SEPI. Sí que han aparegut converses en què els executius veneçolans li diuen a l'amic de Rodríguez Zapatero que "seria bo pressionar" per accelerar el procés. Julio Martínez es limita a respondre amb un "Ok". En un altre moment, els propietaris de Plus Ultra comenten entre ells que és bo mantenir la relació amb Martínez per si fos necessari una "empenta" ja que encara no han rebut el segon tram de l'ajuda.

El que l'informe policial no revela és què va fer l'empresari alacantí després de ser requerit pels veneçolans perquè "pressionés" i donés el seu "ok".

En canvi, s'esmenten fins a sis requeriments d'informació o d'esmena d'errors que la SEPI fa a Plus Ultra i dels quals parla José Ángel Partearroyo amb els directius de l'aerolínia. Aquests també van celebrar almenys cinc reunions "amb la SEPI", sense precisar amb qui, incloses algunes en les quals estaven presents els assessors Daiwa i Deloitte.

Més sorprenent és la reunió "amb el tipus de la SEPI" de la qual parla Rodolfo Reyes, màxim accionista de facto de l'aerolínia segons la definició de la UDEF, el 14 de juliol de 2020 i en la qual participava Julio Martínez Sola. Perquè, segons la versió dels responsables de Plus Ultra, "de l'altra línia" escoltava la conversa "clandestinament" Julio Martínez Martínez, l'amic de Zapatero.

També destaquen els informes policials com a prova de càrrec contra Julio Martínez el contracte subscrit el 19 de gener de 2021 entre Plus Ultra i Idella Consulenza Stratégica SL: aquesta societat, creada per Julio Martínez, havia d'assessorar l'aerolínia en tot el relatiu a la sol·licitud d'ajuda a la SEPI a canvi de 530.000 euros, l'1% més IVA de l'import del rescat. Segons l'informe elaborat per l'Oficina Nacional d'Investigació del Frau (ONIF) i inclòs en el sumari del cas, no consta, però, cap abonament de Plus Ultra a Idella. La UDEF creu que aquests pagaments van ser ingressats en el compte bancari de la societat constituïda per Julio Martínez a Dubai.

Aviació Civil, AESA i Seguretat Social

Els informes policials esmenten els noms d'altres alts funcionaris. Raúl Medina Caballero, director general d'Aviació Civil. El 14 de juliol de 2020 Rodolfo Reyes li pregunta a Julio Martínez Martínez qui acudirà a una reunió prevista amb el secretari d'Estat de Transports, Pedro Saura. L'empresari alacantí li diu que pot "imaginar" que serà Raúl Medina, però que no ho sap. El director general d'Aviació Civil va signar el febrer de 2021 un informe sobre Plus Ultra, que es va incorporar a l'expedient de la SEPI.

A l'agost d'aquell any, mesos després de concedida l'ajuda, Rodolfo Reyes pregunta a Julio Martínez si coneix Julián Mateos, director de Negocis de la SEPI que acaba de ser nomenat director del FASEE. I, a continuació, Reyes escriu: "10k done (fet en anglès)". Sobre aquest tema, la UDEF arriba a la conclusió que aquestes paraules "posen de manifest la confirmació d'un pagament per import de 10.000 euros". Però no precisa res més.

Bartolomé Lora Toro, vicepresident de la SEPI, apareix succintament en els informes de la UDEF, només com el signant de l'adjudicació del contracte d'assessorament financer i legal de desembre de 2020. També se cita l'Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA), dependent del Ministeri de Transports, però no es concreten responsables o funcionaris de l'organisme. Només es fa referència al fet que va elaborar un altre informe favorable sobre Plus Ultra, els directius del qual estaven bregant amb els "dubtes" que el pla de viabilitat de l'aerolínia havia suscitat a AESA.

Finalment, la UDEF treu a col·lació dos informes emesos per la Tresoreria General de la Seguretat Social, signats pel subdirector general adjunt de Recaptació en Període Voluntari, José Luis Encinas Prado, i per la cap de secció de la Subdirecció Provincial de Gestió Recaptatòria de Madrid, Belén Fruteros Casado. Tots dos certificaven que Plus Ultra no tenia "pendent d'ingrés cap reclamació per deutes ja vençuts amb la Seguretat Social". Per contra, la Policía Nacional sosté que l'aerolínia acumulava un deute amb la Seguretat Social de 451.954 euros, del període comprès entre juliol de 2017 i maig de 2020. Les dues afirmacions poden ser correctes: si el deute ha estat ajornat —o fraccionat o suspès—, l'empresa està al corrent de les seves obligacions amb la Seguretat Social, que és el que va certificar la Tresoreria General.