Educació, Interior o Territori: les altres carteres del Govern d'Illa amb consellers qüestionats a l'equador de la legislatura

Gairebé a l'equador del seu mandat i després d'aprovar la llei de pressupostos, fruit d'un acord amb ERC i els Comuns, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat aquest dilluns canvis en un departament envoltat de polèmiques pràcticament des de l'inici de la legislatura. La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ha decidit deixar el càrrec "per raons personals", i serà substituïda per Raúl Moreno, fins ara secretari general del Departament i, per tant, número dos de la cartera.  

El de Mònica Martínez Bravo com a consellera de Drets Socials és el primer relleu de l'Executiu de Salvador Illa, però l'oposició demana més canvis. ERC creu que "no serà el darrer canvi" i que "un govern en aquestes condicions és bastant precari per als reptes que té avui Catalunya". Els Comuns han aprofitat l'anunci per exigir la fragmentació del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i no descarten demanar canvis més endavant. I Junts ha qualificat de canvi "cosmètic" i reclama una "remodelació profunda" al Govern. 

Sílvia Paneque, consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i portaveu del Govern, és un dels noms que sona que serà de les pròximes en sortir del Govern per ser la candidata a l'alcaldia de Girona. Tot i que ella ha dit estar "centrada" a ser consellera i no en una eventual candidatura del PSC a l'Ajuntament de Girona per les pròximes eleccions municipals, és una de les principals candidates a ser la següent a abandonar l'Executiu. Paneque va guanyar les anteriors eleccions municipals, però el pacte independentista entre Guanyem Girona -vinculat a la CUP-, Junts i ERC va fer Lluc Salellas alcalde.

L'estratègia del "bon Govern"

L'etapa de Mònica Martínez serà recordada per la llei del tercer sector, l'acord per l'equiparació social i la transformació de l'atenció a la dependència amb el Pla Cura, entre d'altres. Però també per polèmiques com les presumptes irregularitats a la DGAIA, que venen d'èpoques anteriors; el cas d'una menor de 12 anys que sota la guarda de la DGAIA va ser víctima d'una xarxa de pederàstia, un cas que va obligar a refundar l'organisme en la Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l'Adolescència (DGPPIA); o els pagaments indeguts de les diferents prestacions socials de la Generalitat a usuaris beneficiaris, als quals el Departament va demanar en un inici el seu retorn.

En aquests dos anys de legislatura, però, més polèmiques han fet trontollar l'estratègia del "bon Govern" de Salvador Illa. Parlem de polèmiques en departaments com el d'Educació, que li va esclatar a la cara l'acord tancat amb CCOO i UGT sense comptar amb el suport dels sindicats majoritaris al sector; el d'Interior, per la infiltració d'agents dels Mossos d'Esquadra a reunions sindicals de mestres i professors; el de Territori, per la gran crisi que viu la xarxa de Rodalies i l'accident ferroviari que va acabar amb la vida d'un maquinista; o el de Salut, pel pla que preveia incentius econòmics per als centres d'atenció primària que aconseguissin escurçar la durada de les baixes laborals.

​Crisi de Rodalies i oposició al PLATER

La crisi permanent que viu Rodalies ja és un clàssic que es va repetint en cada legislatura des de fa uns anys, però en aquesta primera meitat de legislatura ha estat especialment important. De fet, el caos viscut a principis d'any va suposar la primera gran crisi de l'Executiu d'Illa i de la seva estratègia de "bon Govern", la gestió eficient, la prosperitat compartida i l'equitat social.

La suspensió durant dos dies del servei ferroviari convencional dependent de Renfe a tot Catalunya, després de l'accident mortal d'un comboi a Gelida, en què va morir un maquinista, van posar contra les cordes el Departament de Territori, encapçalat per Sílvia Paneque, i el mateix Govern, que aquell moment estava liderat per Albert Dalmau, que va assumir les funcions de president a causa de l'hospitalització d'Illa. L'oposició va carregar contra la gestió de l'Executiu català i va exigir dimissions.

Tot plegat en una legislatura on ha començat a caminar la nova empresa mixta participada per Renfe (50,1%) i la Generalitat de Catalunya (49,9%) per gestionar el traspàs del servei ferroviari a la Generalitat com a part de l'acord entre el PSC i ERC per investir Illa president de la Generalitat.

Més enllà del caos de Rodalies, el departament de Sílvia Paneque també és el responsable del polèmic Pla Territorial de Transició Energètica de Catalunya (PLATER), que ha despertat la indignació del món rural, que concentra bona part del desplegament de plaques solars i aerogeneradors, sobretot l'interior i el sud de Catalunya. Fa uns dies, unes 150 persones van escridassar Paneque a Figueres.

Cicle de vagues i fixatge polèmic a Educació

Un dels col·lectius de treballadors públics que ha fet més soroll en aquests dos anys que portem de legislatura, i que més malestar ha mostrat amb el Govern, ha estat el docent. Aquest darrer curs ha estat marcat per un cicle de vagues que ha derivat en mobilitzacions multitudinàries arreu del país. El conflicte va escalar el mes març, quan el Departament d'Educació, la UGT i CCOO -sindicats minoritaris al sector- van anunciar un acord "històric" que no comptava amb el vistiplau de la resta de sindicats: USTEC -majoritari-, Professors de Secundària (ASPEPC-SPS), CGT, la Intersindical i la COS.

Aquest acord va despertar la indignació dels sindicats majoritaris, que van iniciar un cicle de mobilitzacions -fins a 20 protestes en un mes- i que ja han demanat en diverses ocasions la dimissió de la consellera Esther Niubó. Tot i haver aconseguit millores significatives respecte de l'acord inicial, el conflicte encara no ha acabat, i més després del rebuig del col·lectiu al preacord dels sindicats majoritaris amb el Departament d'Educació, on el 65% dels docents va votar que 'no' a la consulta. De fet, els sindicats ja han avisat que el curs que ve començarà amb mobilitzacions i accions de protesta, com la decisió de deixar de fer sortides i colònies. 

Més enllà del conflicte amb els docents, el Departament d'Educació d'Esther Niubó s'ha vist esquitxat els darrers mesos per la polèmica incorporació d'un càrrec del PSC que en el passat va qüestionar la unitat de la llengua catalana. Es tracta de Víctor García, que exercia com a primer tinent d'alcaldia de Rubí (Vallès Occidental) i que s'ha incorporat a la secretaria de Millora Educativa. 

García, llicenciat en Filologia Hispànica, va manifestar en un ple municipal de l'any passat de la ciutat vallesana -que supera els 80.000 habitants- que una regidora que defensava el català tenia una "visió protoimperaliasta" de la llengua i va afegir: "El que fa és assegurar que el català és el mateix que el valencià i el mallorquí, sintàcticament no ho són, tenen diferències grans". Arran de la polèmica i les crítiques que va provocar la seva intervenció, a posteriori García va fer pública una carta per demanar disculpes on assegurava que les seves paraules no havien estat "en absolut encertades". I afegia que volia referir-se, "amb molt poca fortuna", a les varietats dialectals. 

Tot plegat ha provocat que el Departament d'Eduació i Esther Niubó, que ha estat dos mesos de baixa per motius mèdics, hagin estat al centre de l'agenda mediàtica durant pràcticament tot el curs. De fet, va ser durant la seva absència, amb el conseller de Presidència, Albert Dalmau, al capdavant del Departament quan es va anunciar l'acord amb CCOO i UGT i quan els principals sindicats del sector van convocar les primeres grans vagues. 

Mossos a les escoles, gas pebre i infiltracions

Un dels departaments més qüestionats de la legislatura ha estat el d'Interior, liderat per Núria Parlon, que va exercir com a alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet durant 15 anys, des del 2009 fins a l'agost del 2024, moment en què va assumir el seu nou càrrec al Govern. El Departament d'Interior de l'Executiu d'Illa ja va començar a caminar amb un nomenament polèmic: el del major Josep Lluís Trapero com a director general dels Mossos d'Esquadra. Experts i alguns sectors de la societat civil han criticat que una persona de carrera policial és qui exerceix aquest càrrec polític. 

De fet, relacionen aquest nomenament amb algunes de les darreres polèmiques que han envoltat el Departament d'Interior aquests dos anys. La primera d'elles és l'ús del gas pebre que van fer els Mossos d'Esquadra contra manifestants durant una  sentada pacífica en el marc de les protestes propalestina de l'octubre passat, que que obrir una fractura entre el Govern i l'esquerra parlamentària. Sis dels afectats, representats per una coordinació jurídica formada per Alerta Solidària, Irídia, la CGT, la Intersindical i la IAC, es van querellar contra el cos policial.

De fet, una desena d'entitats de defensa dels drets humans, sindicats i moviments socials van posar en marxa la campanya Stop gas pebre per reclamar "una moratòria immediata i la tramitació de la prohibició" de l'ús del gas pebre per part dels Mossos d'Esquadra. Trapero i Parlon van comparèixer a la Comissió d'Interior i Seguretat Pública a petició pròpia i van justificar el seu ús. 

En ple conflicte educatiu, el Govern va anunciar la posada en marxa d'un pla pilot per desplegar agents de paisà dels Mossos d'Esquadra en centres de secundària. El rebuig unànime de la comunitat educativa, famílies i partits d'esquerres va obligar el Govern a rectificar i aturar-lo "temporal i parcialment". Parlon va dir que el pla havia entrat en "una via de paràlisi": "Hem de veure si realment es podrà reprendre en un futur quan s'hagi resolt el conflicte, i si té sentit fer-lo, que nosaltres creiem que sí", va dir.  

Ara bé, la polèmica que més ha posat contra el cordes el Departament d'Interior de Núria Parlon ha estat la infiltració de dues agents de Mossos d'Esquadra a una assemblea educativa a principis de maig, en plenes protestes de la comunitat educativa. L'episodi va provocar un terratrèmol polític i social i va acabar amb el Parlament de Catalunya demanant el cessament de la consellera d'Interior i Seguretat, Núria Parlón, i del director general de la policia, Josep Lluís Trapero.

En una Comissió d'Interior i Seguretat Pública del Parlament, tant Parlon com Trapero van reconèixer que va ser un "error humà" i van demanar "disculpes" al col·lectiu educatiu. De fet, hi ha en marxa "una investigació reservada" per aclarir els fets de la infiltració, "introduir filtres" per tal que aquestes pràctiques les encarreguin "càrrecs més elevats en jerarquia" i un tercer objectiu, en "reforçar les tasques dels Mossos en mediació". 

Els polèmics cartells de les baixes laborals 

Juntament amb el docent, el col·lectiu mèdic ha estat dels que més vagues i mobilitzacions han fet aquests darrers dos anys, en el marc de les protestes estatals per la renovació de l'Estatut Marc del personal estatutari dels serveis de salut. Els facultatius catalans reclamen al Departament de Salut, encapçalat per Olga Pané, un conveni propi que inclogui millores laborals i l'eliminació de les guàrdies de 24 hores. De fet, el sindicat majoritari Metges de Catalunya ha impulsat la campanya de protesta "Ni un minut més" amb l'objectiu de deixar de fer hores extres per pressionar el Govern.

El departament d'Olga Pané va proposar donar incentius econòmics als CAP que escurcin la durada de les baixes laborals

Ara bé, la polèmica més sonada del departament d'Olga Pané, que porta tres mesos de baixa, va ser la proposta de donar incentius econòmics als Centres d'Atenció Primària (CAP) que escurcin la durada de les baixes laborals per salut mental i lesions osteomusculars. És a dir, que els CAP que evitin baixes laborals sense diagnòstic i retards en les visites que cal fer per avaluar una persona que està de baixa rebran més pressupost del Govern. La prova pilot va indignar els sindicats mèdics i finalment va ser retirada pel mateix Departament de Salut.  

Pané també es va veure envoltada per una altra polèmica quan va dir que la intel·ligència artificial (IA) diagnostica millor que els professionals sanitaris. El sindicat Metges de Catalunya va arribar a demanar la seva dimissió si no rectificava les seves paraules. 

Suicïdis a les presons 

L'any que el Papa Lleó XIII ha visitat el centre penitenciàri Brians 1 en el marc de la seva visita a Catalunya, les presons catalanes han viscut un inici d'any negre amb la mort per suicïdi de tres interns en menys d'un mes, una notícia que va destapar aquest mitjà. Entitats de drets humans van denunciar una "manca de transparència absoluta" per part del Departament de Justícia, liderat per Ramon Espadaler. Grups parlamentaris van exigir explicacions al conseller i van qüestionar l'eficàcia del pla de xoc contra els suïcidis engegat per la conselleria i l'ús de l'aïllament penitenciari.

Les protestes dels pagesos i la pesta porcina 

Finalment, el Departament d'Argicultura, que durant el Govern de Pere Aragonès va canviar de nom per Departament d'Acció Climàtica, tampoc ha tingut una arrencada tranquil·la. Amb Òscar Ordeig de conseller, primer va haver de fer front a les protestes pageses i els conflictes sindicals amb la nova plataforma Revolta Pagesa, i després ha hagut de surfejar fins a quatre grans emergències sectorials: la dermatosi nodular, la grip aviar, les restriccions europees a la pesca i la pesta porcina africana.

Ordeig ha gestionat fins a quatre grans emergències sectorials, entre les quals la pesta porcina 

En el seu cas, però, lluny de quedar erosionat, la manera com ha gestionat cadascun d'aquests episodis ha reforçat un perfil polític que, d'entrada, semblava destinat a passar desapercebut dins de l'Executiu de Salvador Illa. Format políticament en el municipalisme de l'Alt Pirineu, va ser regidor a la Seu d'Urgell durant 14 anys i també va exercir com a primer secretari del PSC a Lleida. El seu perfil municipalista i bones projeccions el converteix en un bon actiu de cara a les eleccions municipals de l'any vinent.