El caos viscut a Rodalies suposa la primera gran crisi per a Illa i li torpedina l'estratègia del "bon Govern"

"És moment de bon Govern". Aquesta frase del president de la Generalitat, Salvador Illa, concentra l'estratègia del PSC des del retorn dels socialistes a l'Executiu català. La va pronunciar en un acte del seu partit però no és una frase aïllada. Està fixada al frontispici del seu Consell Executiu, fins i tot amb un apartat a la web oficial de la Generalitat de "Bon Govern i serveis públics". Condensa l'objectiu d'Illa de transmetre eficiència i determinació en la governança per millorar i enfortir els serveis públics, després de suposats anys de desatenció durant l'etapa independentista al capdavant de la Generalitat. Una estratègia que la crisi ferroviària i el caos de Rodalies ha torpedinat de forma contundent els darrers dies.

El "bon Govern" de Salvador Illa fa referència a la seva estratègia política per a la Generalitat, centrada en la normalitat institucional, la gestió eficient, la prosperitat compartida i l'equitat social, allunyant-se de la polarització del procés, amb l'objectiu de regenerar les institucions catalanes a través de la col·laboració i la transformació, o almenys així es detalla al seu Pla de Govern. Però aquest objectiu trontolla gairebé un any i mig després de la presa de possessió en el càrrec de Salvador Illa com a president de la Generalitat. La causa no és altra que el monumental desgavell que ha suposat la suspensió durant dos dies del servei ferroviari convencional depenent de Renfe a tot Catalunya, després de l'accident mortal d'un comboi a Gelida.

La primera gran crisi del Govern d'Illa  

Malgrat el restabliment del servei d'aquest divendres, tot i que amb incidències, la indignació de centenars de milers d'usuaris, en un transport que utilitzen 400.000 persones a diari per anar als seus llocs de treball, hospitals, compres i activitats de primera necessitat, ha generat la que ja es pot qualificar com la primera gran crisi del Govern del PSC. Uns usuaris ja castigats pel mal funcionament crònic de Rodalies que han vist com el boicot dels maquinistes deixaven directament sense servei ferroviari tot Catalunya, sense alternatives de mobilitat viables. Una situació que ha laminat de forma notable la imatge d'eficiència que ha intentat conrear el Govern del PSC, i que l'oposició en bloc ha aprofitat acarnissant-se amb l'Executiu d'Illa.

Relacionat amb aquest tema

Pimec xifra en nou milions diaris l'impacte econòmic de la suspensió de Rodalies i el tall de l'AP-7

Públic

Des de les files socialistes es justifica la situació pel fet que "hem hagut d'afrontar una situació imprevisible, per un lamentable accident i el posterior bloqueig del servei". Però s'admet la intranquil·litat amb què es viu a l'Executiu del PSC que el caos de Rodalies s'hagi allargat en excés i amb un abast totalment generalitzat. "Té uns costos importants i òbviament ens passa factura", admet un dirigent socialista. Amb tot, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, assegura que "tinc el ple convenciment que el Govern en tot moment ha fet allò que havia de fer".

 Frenesí al Govern i Illa informat a l'hospital  

Aquesta ha estat una setmana intensa per una part del Govern, especialment per a la consellera responsable de les infraestructures, Sílvia Paneque, i pel conseller de la Presidència, Albert Dalmau. En aquest últim cas encara més, donat que Dalmau exerceix les funcions del president de la Generalitat per la hospitalització de Salvador Illa. Fonts del Govern asseguren que Paneque i Dalmau "han dormit poc els últims dies, amb jornades maratonianes". I també que les anades i vingudes entre el Palau de la Generalitat, la conselleria de Territori i l'estació de Sants de Barcelona han estat frenètiques. Algun testimoni dona fe dels consellers travessant la plaça dels Països Catalans, que tot just separa la conselleria de l'estació, amb caminar apressat i cares de circumstàncies.

Aquestes mateixes fonts expliquen que Salvador Illa ha estat constantment informat telefònicament i presencial en temps real de la situació, tant de l'accident com del posterior conflicte amb els maquinistes que ha suposat la suspensió del servei durant dos dies. Després de l'alarma que va suposar l'accident ferroviari, el punt àlgid de la crisi va ser dijous al matí quan es va veure que no es podria reprendre el servei tot i l'anunci per part del conseller Dalmau del dia anterior, a partir de la certificació de seguretat que van fer els tècnics d'Adif. Paneque i el seu equip de Territori van testejar la situació des de quarts de cinc de la matinada i van comprovar que els trens no circularien per la negativa dels maquinistes. 

Més enllà de la indignació, es va obrir una frenètica via de de contactes per obrir una negociació que va desembocar en una reunió a l'estació de Sants que no es va poder fer fins les 11 del matí. "No es va fer abans perquè alguns dels actors implicats no es volien asseure a la taula" assegura Paneque.

Relacionat amb aquest tema

Esllavissades, incendis i múltiples avaries: la crisi climàtica i la desinversió crònica posa contra les cordes la xarxa ferroviària catalana

Judit Castaño

 L'oposició en bloc carrega pel caos ferroviari  

Aquesta no és la primera crisi que impacta en el Govern d'Illa, que ha patit protestes dels pagesos, la crítica situació generada per la pesta porcina o la polèmica en l'antiga DGAIA, ens d'atenció a la infància de la Generalitat. Però fonts del PSC admeten que "de les altres hem sortit ben parats i aquesta ha estat d'una dimensió molt major". L'oposició en bloc ha sortit en tromba a posar el dit a la llaga, tot acusant al Govern d'allò que més li dol a Illa, és a dir d'"ineptitud". Especialment per l'anunci de retorn del servei de dimecres al vespre que es va veure frustrat i que va descol·locar i defraudar als usuaris durant tot el dijous.

Un dels més punyents en la utilització d'aquesta estratègia ha estat el president de Junts, Carles Puigdemont. L'expresident de la Generalitat ha carregat atribuint l'actual crisi del sistema ferroviari a la "incompetència", la "dependència de l'Estat, la manca absoluta de lideratge del president Salvador Illa i la submissió del Govern a Madrid". "Catalunya no va bé en mans d'aquesta gent. Ara són els trens, però podríem parlar de la salut, l'educació, el transport en general o l'habitatge", ha afegit el president de Junts. 

Relacionat amb aquest tema

Tensió entre administracions, crítiques al Govern i indignació ciutadana en una nova jornada negra a Rodalies

Marc Font

Puigdemont ha insistit en la línia de desacreditar la imatge d'eficiència del Govern d'Illa per  "la manca de solucions i gestió" davant la crisi ferroviària. Les crítiques també són dures contra Renfe, tot i que aquestes tenen un punt feble pels postconvergents, ja que en el Consell d'Administració de l'empresa ferroviària hi ha un membre designat per Junts, Eduard Gràcia.

Però no ha estat només el principal partit de l'oposició el que ha incidit en la mala gestió de l'Executiu socialista. Els socis d'investidura també han criticat la gestió de la crisi i la portaveu dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, va ser una de les primeres a ressaltar que el Govern va cometre "un error greu anunciant la represa d'un servei quan encara no estava garantit". I tot i no responsabilitzar l'Executiu de la situació sí que va criticar la resposta donada sense “garantir una informació clara i veraç que no generi falses expectatives ni més frustració a la ciutadania”.

Per la seva banda, l'altre soci d'investidura, Esquerra Republicana, també ha incidit en la qüestió: "Si no es veuen capaços de governar el país, que deixin pas", ha advertit la portaveu dels republicans al Parlament i exconsellera de Territori, Ester Capella. I per la seva banda, el president del partit, Oriol Junqueras, no descarta exigir dimissions: "Si hem d'escollir entre dimissions i solucions, escollim solucions, però si no aporten solucions, al final haurem d'exigir-los dimissions".

A les crítiques d'imprevisió del Govern de la Generalitat també s'hi han sumat la resta de grups. El portaveu del grup parlamentari de la CUP, Dani Cornellà, assegura que "sorprenentment, quan els treballadors i treballadores d'aquest país s'aixequen, es troben que tot està paralitzat, que res funciona i molt poques previsions". I es pregunta "com pot ser que el Govern no preveiés el que passaria". I des del PP han burxat en la mateixa idea aprofitant per rebutjar el traspàs de Rodalies: el "col·lapse" a la mobilitat "no és un problema de competències sinó d'incompetència dels governs que han gestionat Catalunya durant els darrers anys". Tot oblidant que el seu partit ha estat responsable del Ministeri titular de la infraestructura i el servei de Rodalies durant els anys de major desinversió sota la presidència de Mariano Rajoy.

Salvador Illa i el PSC afronten la primera gran crisi de la legislatura del seu Govern i haurà de fer mans i mànigues per superar un greu impacte a la imatge de l'Executiu. Encara més amb la dificultat que suposa governar sense una majoria parlamentària assegurada, en un Parlament on els socialistes només disposen de 42 dels 135 diputats, molt lluny de la majoria absoluta de 68 escons. 

En aquesta tessitura, l'aprovació dels primers pressupostos d'Illa pot ser un trumfo important per capgirar la imatge d'un Govern amb serioses dificultats. La qual cosa comportarà, segons expliquen fonts del PSC, que aquest mes de febrer s'intensifiquin les negociacions amb ERC i els Comuns, per mirar d'acordar uns comptes que Salvador Illa vol tenir en vigor durant el primer trimestre d'un 2026 que ha començat de la pitjor manera possible.