Les disputes internes deixen Junts com l'únic partit gran encara sense candidat a l'alcaldia de Barcelona

Falta poc més d'un any perquè les eleccions municipals tinguin lloc i els partits encaren la recta final del reordenament orgànic triant els candidats i candidates per afrontar uns comicis molt rellevants, però d'alta complexitat i poder començar a centrar-se en la part estratègica i de discurs. A Catalunya, dels 947 municipis que concorreran a les eleccions, la ciutat de Barcelona és un objectiu fonamental de tots els partits. Per ser la capital de Catalunya i per la repercussió també en el mapa polític municipal del conjunt de l'Estat. 

Hores d'ara, a Barcelona ja estan clars gairebé tots els candidats, amb l’excepció important de Junts per Catalunya, que va ser la llista més votada a la capital catalana l'any 2023 de la mà de Xavier Trias, tot i que el socialista Jaume Collboni va assolir l'alcaldia amb els vots del PSC, Barcelona en Comú i el PP.

La resta de formacions ja han fet els deures. El PSC, que manté l’alcaldia, optarà a la reelecció amb Jaume Collboni al capdavant. Els Comuns, per la seva banda, van finalitzar el seu procés de primàries tot just la setmana passada, amb Gerardo Pisarello com a alcaldable, havent superat àmpliament a Bob Pop. L'altre grup que també ha tancat la carpeta del candidat és Esquerra Republicana, que ha evitat haver de passar per un procés de primàries després que el sector crític del partit decidís no presentar alternativa a Elisenda Alamany. La cap de files al consistori i secretària general del partit, serà per primer cop candidata.

Per la seva banda, el Partit Popular, amb actualment 4 regidors, va confirmar a Daniel Sirera al novembre, després d'un moviment de Gènova per dotar de poders a una nova junta local a Barcelona comandada pel mateix Sirera. Altres formacions que actualment són extraparlamentàries, com la CUP, no han confirmat encara ni el nom de la plataforma amb què es presentaran. Els anticapitalistes estan en procés de construcció del projecte i el candidat serà l'última cosa que escullin, tot i que alguns militants ja tenen pistes de qui podria ser la principal opció.

 Inquietud pel retard en tenir alcaldable  

Tot i que encara falta més d'un any per a les eleccions municipals, l'avançament dels principals adversaris en la definició dels respectius alcaldables per Barcelona ha deixat a Junts en una situació d'endarreriment que ha posat en alerta els militants i dirigents de la formació, que tenen ganes de tenir candidat per començar a treballar amb un enfocament clar. Fa temps que s'entreveu un dilema que comporta una disputa interna per la figura d'alcaldable. La pugna és especialment entre dos membres del grup municipals de Junts al consistori, Jordi Martí Galbis i Josep Rius.

La prioritat de la direcció del partit és evitar la celebració d'unes primàries que enfronti a tots dos destacats dirigents, que faria traspassar a l'esfera pública les tensions internes. Ja que la perspectiva electoral del partit no és gens bona i volen evitar qualsevol problema que els pugui perjudicar i agreujar la situació. Segons les darreres enquestes, Junts podria passar de primera força política de Barcelona amb 11 regidors a quarta força amb 6 cadires al consistori, perdent la meitat dels sufragis. I el Baròmetre Municipal, fins i tot relega els de Puigdemont a cinquena força en intenció de vot darrere d'Aliança Catalana, en una enquesta encapçalada pel PSC i seguit per ERC i Barcelona en Comú en tercera posició.

La direcció de Junts busca que la candidatura sigui un revulsiu per capgirar els mals pronòstics, i unes primàries podrien aprofundir en les disputes internes i desgastar encara més a Junts a la capital catalana. Ara bé, de moment els dos principals aspirants a alcaldables continuen amb la intenció d'optar a la designació, i a mesura que passa el temps l'opció ineludible de les primàries agafa força.

 Benet, Forn o Mas, noms d'independents que han sonat  

Una altra possibilitat que treballa la direcció de Junts és que finalment l'opció no sigui triar entre dirigents del partit i optar pel fitxatge d'una personalitat independent coneguda. Un dels noms que han sorgit recentment com a possibilitat és el de Tatxo Benet, fundador de Mediapro i actual president de la FEMCAT (agrupació d'empresaris nacionalistes). Benet s’estaria plantejant l'opció de fer el salt a la política, segons ha publicat El País. 

Però amb tot, fonts de Junts consultades per Públic han declarat no haver sentit mai que algú defensés aquest nom internament. L'opció d'un independent, que no és el primer cop que sona, respon a la voluntat del partit de trobar una "tercera via" que evités la confrontació interna entre els dos regidors. En aquest sentit, també van sonar noms com el de Joaquim Forn o l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, que s'han autodescartat, almenys ara per ara. "La tria  està entre Rius i Galbis", asseguren les fonts de Junts consultades a Barcelona.

Rius, un fidel de Puigdemont  

L'aposta de les més altes instàncies de la direcció nacional del partit és Josep Rius. El regidor i portaveu de l'Executiva nacional de Junts, manté una relació molt propera amb Carles Puigdemont -fou el seu cap de gabinet durant els anys del procés- i té, de manera clara, el vistiplau dels principals dirigents de la cúpula. Fonts amb ascendència a l'Executiva nacional expliquen que el projecte de Rius és a llarg termini. "Amb ell volem construir un lideratge durador", sent conscients que de cara al 2027 les opcions de victòria són baixes.

 Martí Galbis, l'hereu de Trias  

L'obstacle que s'han trobat a la direcció, però, és Jordi Martí Galbis, que és regidor des de fa més de catorze anys i ha estat apadrinat per Xavier Trias, del qual n'és l'hereu polític després de ser un dels puntals de l'etapa a l'alcaldia de trias, que va obtenir el líder convergent el 2011. Això té diverses implicacions, però la més clara és que és un home amb força entre les bases dels juntaires a Barcelona.

 Això explicaria el recel de la cúpula a celebrar unes primàries, ja  que no serien fàcils pel candidat de Puigdemont. A tot plegat, se li suma el moment que travessa el lideratge de l'expresident de la Generalitat, que per les males enquestes i la continuïtat a l'exili per la no aplicació de l'amnistia, no passa pel seu millor moment. Si apadrina a Rius i aquest perd unes primàries, la seva figura i l'actual direcció es debilitarien.

Pocs dirigents de Junts s'atreveixen a apostar pel desenllaç de la situació, però sí que reconeixen que van tard amb el procés d'elecció d'un alcaldable. Es volia tenir resolt abans del passat Nadal, però algunes veus apunten al fet que es va decidir esperar a tancar el debat per quan Carles Puigdemont torni a Catalunya. Ara bé, aquesta variable continua sent molt incerta i és possible que l'expresident no trepitgi el país, almenys, fins a l'estiu en funció de com vagi el procés judicial al TJUE, el Constitucional i el Suprem en les pròximes setmanes o mesos.

Una altra eina que té la formació són les Comissions Municipals del partit, que són els òrgans que s'encarreguen de nomenar els candidats per a cada municipi. El reglament, aprovat fa dos Consells Nacionals, estipulava que entre les competències de la Comissió, està la de decidir si s'han de celebrar primàries o no. És a dir que el candidat es podria escollir "a dit". Fonts de Junts expliquen, però, que aquest òrgan actua en funció de la realitat del territori, i que és difícil imaginar-se que s'escullin a un candidat si l'altre no s'ha retirat de la cursa de manera oberta.

Les fonts oficialistes del partit continuen exposant que no hi ha res decidit. Però segons ha pogut saber Públic, qui té més opcions per acabar guanyant la batalla per optar a presidir el Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona és Josep Rius. "És qüestió de temps", apunten fonts rellevants, que recalquen que cal fer-ho amb paciència i prudència per no passar de la disputa a obrir una perillosa crisi interna al grup municipal ni més ni menys que de Barcelona.