El debat sobre el front d’esquerres s'obre pas ara a Catalunya, després de la proposta estatal de Rufián

El portaveu d'Esquerra Republicana al Congrés, Gabriel Rufián, ha estat el centre d'atenció mediàtica després de remoure el tauler polític amb el col·loqui celebrat dimecres passat a Madrid amb el dirigent de Más Madrid, Emilio Delgado. L'acte ha revifat el debat sobre el projecte plantejat ja fa mesos pel propi Rufián, sobre la necessitat de buscar una confluència de totes les esquerres de l'Estat en clau plurinacional com a plataforma que serveixi de dic de contenció de l'ascens de la ultradreta. Però més enllà de la viabilitat o no de la proposta plantejada per Rufián "per disputar el vot a Vox província a província", que no sembla convèncer massa a les formacions d'esquerres implicades, el cert és que l'expectació generada pel col·loqui ha estat gran. Tot i que més a la resta de l'Estat que a Catalunya, per molt que Rufián sigui el cap de files al Congrés d'un partit català com és Esquerra.

Segurament, la rotunditat amb què el propi partit de Rufián ha tancat la porta a participar en un front estatal plurinacional per a les generals ha contribuït a treure rellevància a Catalunya a la iniciativa del seu portaveu al Congrés. Ara bé, això no vol dir que a Catalunya no s'obri pas també el debat sobre el front ampli d'esquerres, però des d'una perspectiva diferent. Els moviments per plantejar un front sobiranista d'esquerres de cara a les eleccions generals, i qui sap si a les eleccions al Parlament, són incipients. Però comencen a caminar en determinats espais que van des d'ERC a la CUP, passant pels Comuns o Comunistes entre d'altres.

Que la idea d'una representació conjunta de les esquerres sobiranistes catalanes al Congrés fructifiqui està per veure, i no sembla ara mateix gaire factible, però això no vol dir que el debat no estigui sobre la taula. I tindrà alguna repercussió en forma de laboratori de proves a les pròximes eleccions municipals, en municipis puntuals i especialment de l'àrea metropolitana, segons apunten algunes fonts de les formacions implicades a Públic.

 El front d'Esquerres de Catalunya de Tardà  

El principal impulsor del debat sobre la necessitat d'articular un front d'esquerres a Catalunya, d'entrada per a presentar-se a unes eleccions generals de forma conjunta, però sense descartar altres comicis com els del Parlament, és l'exdiputat al Congrés d'ERC i dirigent històric del partit, Joan Tardà. Com ja va explicar en una recent entrevista a Públic, Tardà considera que "no guanyarem les eleccions al Parlament si no som capaços de fer una candidatura de les esquerres catalanes". Sobre la negativa de la direcció d'ERC, tant a la proposta de front a Catalunya com a l'estatal de Gabriel Rufián, Tardà assegura a Públic la seva "absoluta determinació a impulsar, en els òrgans interns pertinents, el debat sobre la necessitat d'articular el Front d'Equerres de Catalunya". "Ho ha de decidir la militància, no la direcció, si ERC ha de tirar endavant un projecte estratègic com aquest o no".

Tardà planteja que aquest front català tindria algunes diferències respecte al que proposa Gabriel Rufián. Seria de caràcter exclusivament català, no estatal, i suposaria la presentació conjunta d'ERC, Comuns, CUP i altres grups minoritaris de l'esquerra catalana com Comunistes. La idea de Tardà és que totes aquestes formacions polítiques es puguin presentar plegades a les 4 circumscripcions electorals catalanes, Barcelona, Lleida, Tarragona i Girona, tot i que sense renunciar a les sigles, que apareixerien totes plegades tant en el material de campanya com en les paperetes electorals. El plantejament de Tardà no va més enllà de Catalunya com sí abraça la proposta de Rufián, però l'exdirigent d'ERC apunta a Públic que "primer cal fer el Front d'Esquerres de Catalunya, després ja es buscarà la fórmula per articular la relació i la coordinació amb la resta de forces d'esquerres de l'Estat".

 Salellas remou la CUP  

La idea de constituir un Front d'Esquerres de Catalunya no ha obtingut, de moment, cap aval per part de les principals forces polítiques que hi podrien estar implicades. Però Tardà compta amb un sector partidari del projecte dins d'ERC, i el seu plantejament ha trobat també dins la CUP un suport gens menor per obrir el debat. Aquest ha estat el de Lluc Salellas, que tot i parlar a títol personal no és un dirigent qualsevol dins de la CUP, donada la importància del seu càrrec com alcalde de Girona.

Salellas va declarar fa uns dies en una entrevista al diari Ara que de cara a les eleccions generals li "agradaria" que es pogués impulsar "una candidatura independentista i d'esquerres que superés certes barreres que hi ha establertes ara mateix". La proposta de Salellas té més a veure amb la de Tardà que amb la de Rufián, ja que la plantejava com "una candidatura d'obediència catalana, independentista i d'esquerres", amb la voluntat de trobar un programa de mínim denominador comú en matèries com l'habitatge, la lluita contra la precarietat social i laboral, el feminisme, la llengua i el dret a l'autodeterminació. I en cas de formalitzar-se, i acabar sent decisius per a la formació de Govern a l'Estat, forçar l'acceptació de polítiques d'esquerres i de la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació acordat.

La proposta de Salellas no ha tingut fins ara recorregut més enllà de l'àmbit declaratiu, però ha obligat a la CUP a posicionar-se al respecte. En aquest sentit, el secretari general de la CUP, Non Casadevall, rebutja frontalment el plantejament de Rufián: "Ens hem d'arromangar nosaltres mateixos i fer la nostra proposta, no hem de demanar a ningú que ens vingui a salvar", assegurava Casadevall en conversa amb Públic i en declaracions al programa Els Matins de TV3. Però respecte a la proposta de Salellas, Casadevall assegura que està en sintonia amb el plantejament que fa la CUP: "Intentem generar una proposta de l'independentisme popular d'esquerres real, i que busqui aquests municipis transformadors. No anem més enllà d'això". Una proposta política "centrada i arrelada al territori i que serveixi perquè les classes populars tinguin vides dignes, que ara no viuen en aquest moment".

 Junqueras ho rebutja i Tardà forçarà el debat  

Pel que fa a la direcció d'ERC, el seu president, Oriol Junqueras, és taxatiu en el rebuig a qualsevol proposta electoral pels republicans que no sigui la de presentar-se a les quatre circumscripcions catalanes com a ERC: "Esquerra es presentarà a Catalunya i els partits espanyols han de decidir què fan". Una posició que descartaria la proposta de front d'esquerres plurinacional estatal de Rufián, però també el Front d'Esquerres de Catalunya que propugna Joan Tardà. Però Tardà insisteix en plantar batalla interna a ERC: "El debat intern a ERC sobre la conveniència o no de conformar un Front d'Esquerres de Catalunya que agrupi, sense renunciar a les sigles, els partits independentistes i sobiranistes d'esquerres, es farà de manera madura i assenyada i la militància decidirà".

Tardà ja va fracassar, durant el darrer congrés d'Esquerra Republicana d'ara fa un any, en el seu intent de modificar els estatuts per fer un canvi en la definició ideològica del partit passant d'independentista a sobiranista, per mirar de donar cabuda així a incorporacions o aliances amb gent dels Comuns. Però malgrat tot, ha consolidat una corrent interna dins d'ERC, Àgora Republicana, que aglutina l'ala més d'esquerres del partit i que aquest dissabte s'ha acabat de formalitzar en el Consell Nacional que ERC ha celebrat. Tardà comparteix la coordinació d'aquest espai intern dels republicans amb una figura potent com és Anna Gómez, la portaveu d'una de les principals plataformes d'usuaris de Rodalies, Dignitat a les Vies. Àgora Republicana tindrà en la defensa del Front d'Esquerres de Catalunya un dels seus principals cavalls de batalla.

 Els Comuns no ho veuen i les municipals un laboratori  

Pel que fa als Comuns, l'espai polític d'Ada Colau es manté de moment al marge d'aquest debat i concentrats, segons expliquen fonts de la direcció, "en treballar per la construcció de l'espai d'esquerres" que fins ara representava Sumar. I que té com a punt de partida l'acte de la confluència d'esquerres celebrat aquest dissabte. I es mostren "escèptics" amb la proposta de Tardà: "les esquerres a Catalunya som molt plurals i cadascuna té la seva tradició política" asseguren, tot i que sense tancar-se a explorar aliances sobre la base de "polítiques concretes".

Per a la portaveu al Parlament dels Comuns, Jéssica Albiach, "l'extrema dreta s'atura amb polítiques, mesures i acords", en referència a la proposta de front d'esquerres d'àmbit estatal per combatre l'extrema dreta proposat pel portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián. En una roda de premsa després de signar amb el Govern l'acord per als pressupostos del 2026, Albiach ha afirmat que "tots volem" aturar l'extrema dreta i que es pot fer "amb discursos", però també "amb mesures i acords", en referència al pacte dels Comuns amb el Govern.

En qualsevol cas, està per veure fins on poden arribar les diverses propostes que van surant per unir i rellançar les esquerres, tant a Catalunya com a la resta de l'Estat. De moment el debat hi és, i a Catalunya una primera ocasió es podria donar en les eleccions municipals del 2027, que es podrien convertir en un laboratori de proba per a les aliances de les esquerres catalanes. On, segons apunten a Públic fonts de les diverses forces implicades, es podrien formalitzar algunes candidatures d'unitat de les esquerres en municipis puntuals, especialment de l'àrea metropolitana de Barcelona y que implicarien a ERC, la CUP, Comuns i Comunistes, a banda de col·lectius locals. En cada lloc amb una formulació diferent segons la realitat local de cada municipi.