De la Corunya a Barcelona, les províncies més problemàtiques per portar a la pràctica el pla de Rufián

Gabriel Rufián va llançar aquest dimecres una proposta que, si més no, ha agitat l'esquerra del tauler polític espanyol. En poques paraules i tenint en compte que, de moment, no es tracta més que d'una idea transmesa a l'opinió pública, el que proposa el líder d'ERC a Madrid de cara a les properes eleccions generals és que només es presenti a cada província la llista d'esquerres que més suport aglutini per tal de no dividir vot i millorar les seves prestacions en la competició amb PP i Vox.

Alguns partits, com la mateixa formació a la qual representa Rufián, Podem o el BNG, ja han expressat els seus dubtes o, directament, s'han desvinculat de la via que dibuixa el republicà. Al cap i a la fi, la idea obliga a realitzar algunes “renúncies” —així és com ho va transmetre ell mateix— tant en el camp de l'estratègia com, per descomptat, en l'electoral.

Público ha analitzat els resultats de les eleccions generals de 2023 província per província per veure quin partit podria considerar-se el més votat. Sorgeix aquí un primer problema: en moltes circumscripcions a l'esquerra del PSOE només es va presentar la marca Sumar, que era una coalició de diferents formacions, i resulta impossible saber quina d'elles va aportar més suport electoral. En aquests casos, per veure la força de cada partit, s'han analitzat els resultats en les últimes autonòmiques.

Catalunya: el dilema de Barcelona

Es dona en tot aquest assumpte una mena de paradoxa. La circumscripció per la qual es presentarà Rufián a les eleccions generals quan es produeixin és la de Barcelona. En el cas que s'acceptés la idea que concorri als comicis només l'esquerra amb més capacitat de maximitzar resultats, assumint les dades del 2023 no seria la papereta d'ERC la que hi hauria a les meses electorals de Barcelona, sinó la de Sumar-Comuns. En concret, Sumar va obtenir el 15,22% dels vots i ERC, el 12,32%.

A les altres tres províncies catalanes sí que va ser ERC, el 2023, el partit més votat. A Girona es va imposar amb un 14,72% pel 10,96% de Sumar; a Lleida es va alçar amb el 18,6% davant el 7,89% de la candidatura de Sumar; i a Tarragona, una província on el resultat va ser més ajustat, va aconseguir el 12,32% davant l'11,34% dels seus competidors a l'esquerra. Per tant, amb les dades de les últimes generals a la mà i acceptant la proposta de Rufián, ERC seria el partit que competiria en totes les circumscripcions excepte a Barcelona.

Galícia: cediria el BNG dues províncies?

Un altre escenari complex és Galícia. En les eleccions generals de 2023, el Bloc Nacionalista Gallec (BNG) es va imposar en dues províncies Lugo, amb el 8,66% del vot i Ourense, amb el 8,22%. A la Corunya i Pontevedra, en canvi, va ser Sumar la llista més votada, alçant-se amb el 12,19% i el 13,19% respectivament. En cap de les dues províncies el BNG va arribar al 10%.

Per tant, en un eventual escenari en què en la propera cita electoral general només es presentés l'esquerra més competitiva a cada província, en el cas de la Corunya i Pontevedra, amb les últimes dades com a referència, hauria de tractar-se d'una candidatura conformada pel que va representar Sumar el 2023. Però això és una cosa del que els nacionalistes gallecs no volen sentir ni aparlar. "Hem demostrat que la millor manera de combatre l'extrema dreta és una esquerra sobiranista i forta", expliquen a Público.

Madrid: terreny de Més Madrid

En el cas de la circumscripció de Madrid no és útil revisar les últimes generals perquè totes les esquerres van concórrer amb Sumar. Cal anar a les autonòmiques de 2023 per recordar l'última batalla entre Més Madrid i el que en el seu moment va ser una candidatura que van compartir Podem, IU i Aliança Verda. En aquell temps, va arrasar Més Madrid amb un 18,35% dels vots pel 4,35% que va aconseguir l'altra candidatura.

En aquest cas, tenint en compte que IU i Més Madrid estan preparant el terreny per a una confluència electoral, sembla evident que, donant per bo l'esquema proposat per Rufián, fos aquesta la papereta als col·legis electorals madrilenys, cosa que obligaria Podem a deixar via lliure, un escenari que no contemplen els morats.

Andalusia: tots contra tots?

Les circumscripcions andaluses són un altre meló. Podem s'ha mantingut al marge completament de les temptatives —encara embrionàries— de rellançar l'esquerra que s'estan esbossant aquestes setmanes. En les eleccions generals de 2023, Podem, IU i Moviment Sumar van concórrer tots amb la coalició Sumar. Només Adelante Andalucía es va presentar extramurs d'aquesta entesa, però va aconseguir un escàs 0,21% com a mitjana de vot de totes les províncies per l'11,99% que va recollir Sumar.

Per tractar de mesurar la força de cadascuna de les marques, aquest mitjà ha recorregut a les eleccions autonòmiques andaluses de 2022. En aquell temps, les dues candidatures que van representar a l'esquerra van ser Adelante Andalucía, el partit que va fundar Teresa Rodríguez, i Per Andalusia, una coalició que integrava a IU, Movimento Sumar i Iniciativa i que comptava amb el suport de Podem i Aliança Verda.

Aquesta opció va guanyar en set de les vuit províncies andaluses. Només a Cadis es va imposar Adelante Andalucía. El marcador allà va ser de 8,04% per als de Teresa Rodríguez i 7,47% per a Per Andalusia. En qualsevol cas, és complex, amb les dades existents, arribar a calibrar quina candidatura seria la més reeixida tenint en compte que no sembla a hores d'ara gens probable que Podem, que no va concórrer individualment ni en les passades generals ni en les últimes autonòmiques, vagi a negociar amb la confluència que presentaran IU, Més Madrid, Comuns i Movimiento Sumar dissabte que ve.

Euskadi i Navarra: els feus EH Bildu

Molts menys dubtes hi ha sobre quina papereta haurien de trobar els electors bascos si s'apliqués, encara que de moment només sigui política ficció, la via Rufián. A les tres províncies d'Euskadi, EH Bildu va ser la força més votada en les generals de 2023. I en totes, a més, amb molta distància.

Així les coses, la idea que va llançar el portaveu ERC al Congreso dimecres passat no perjudicaria els abertzales pel que fa a presentar llistes. De totes maneres, des que està en l'ambient la possibilitat a la qual finalment va posar paraules Rufián, EH Bildu s'ha acurat a deixar clar que és un projecte d'estricta obediència basca i que, tot i que donin suport a la coordinació política a nivell estatal, no estarien massa per la tasca d'ampliar-la a l'electoral.

Una cosa semblant passa a Navarra, on EH Bildu va superar per més de quatre punts percentuals a la coalició de Sumar.

País Valencià: Compromís, a anys llum

I també similar és el de Compromís al País Valencià. En aquest cas, s'han utilitzat les dades dels comicis autonòmics de 2023, atés que, en les generals d'aquell any, la coalició valencianista es va presentar sota el paraigua de Sumar. Però, en les últimes autonòmiques, la distància entre Compromís i l'entesa Unides Podem i Esquerra Unida va ser sideral. Els valencianistes es van imposar en les tres províncies valencianes còmodament.

En part per això, cap de les dues potes que conformen la coalició —ni Més ni Iniciativa— valoren negativament la fórmula que va proposar Rufián a la Sala Galileu. Si tirés endavant, seria la seva llista la que representaria l'esquerra valenciana.

Aragó: el renéixer de CHA

També a Aragó es va presentar l'esquerra de perfil territorial pròpia de la zona (Chunta Aragonesista) en la coalició de Sumar. No va ser així, en canvi, en les últimes eleccions autonòmiques que s'han celebrat, el passat 8 de febrer. Allà van concórrer tres candidatures per separat (CHA, IU-Sumar i Podem) i tant a Saragossa com a Terol i a Osca, la candidatura que va encapçalar Jorge Pueyo va ser la més forta a l'esquerra del PSOE. De fet, va aconseguir el seu segon millor resultat de la història.

La veritat és que la música que va arribar a Aragó des de Chamberí, on Rufián va celebrar el seu acte al costat d'Emilio Delgado, agrada. De fet, Pueyo va assistir a l'acte, encara que no de forma oficial en representació del partit. En qualsevol cas, prenent com a referència les últimes dades electorals disponibles —les autonòmiques més recents—, CHA seria el partit que més capacitat aglutinadora tindria. Fonts de la formació subratllen que la seva intenció és apostar per una candidatura única.

Castella-la Manxa i Castella i Lleó: difícil de mesurar

Però si hi ha dos territoris on és difícil aterrar la proposta de Rufián són Castella-la Manxa i Castella i Lleó. Per què? En ambdues les esquerres es van presentar en coalició en les generals de 2023 (Sumar) i també en les autonòmiques de 2023 de Castella-la Manxa (Unides Podem).

Així que, amb els últims resultats a la mà, resulta impossible saber quina seria l'opció d'esquerres que podria maximitzar els resultats.

Extremadura, Rioja, Múrcia i Cantàbria: casos semblants

Tres quarts del mateix passa a Extremadura. El 2023, totes les esquerres es van presentar amb la marca de Sumar en les seves dues províncies, encara que no van aconseguir cap escó. I en les últimes autonòmiques, al desembre de 2025, també van ser en coalició: Podem, IU i Alianza Verde amb el suport de Moviment Sumar. Difícil, amb dades electorals, que alguna de les forces convenci la resta que ella hauria de ser la que concorri a unes futures generals. No hi ha dades recents que afavoreixin a una o a una altra marca.

El mateix passa a la Rioja. Tant en les eleccions generals de 2023 com en les autonòmiques, les esquerres es van presentar en coalició. El cas de la circumscripció de Múrcia és idèntic i també el de Cantàbria. En les seves últimes eleccions autonòmiques, una de les arenes més complicades per a les esquerres, Podem i IU també van concórrer de forma conjunta.

Balears: Més, per davant de Podem

Balears és un altre d'aquests casos en els quals cal recórrer a les eleccions autonòmiques de 2023. A les generals, Més per Mallorca, el partit amb més força electoral de les illes, va concórrer amb Sumar. En qualsevol cas, el mateix any va demostrar la seva superioritat en unes autonòmiques en què va recollir el 8,35% dels vots, mentre que Podem es va quedar en el 4,4%.

Cal tenir en compte, també, que en el seu cas qualsevol acord electoral hauria de passar per una acord previ amb la seva formació germana, Més per Menorca. De tota manera, fonts del partit emfatitzen que no els provoca urticària la idea d'un front ampli. Ells mateixos són una confluència de diverses forces en l'actualitat.

Astúries: IU, per davant de Podem

També en la circumscripció asturiana cal anar-se'n a les últimes autonòmiques (2023). A les generals, la coalició de Sumar no va tenir cap altra esquerra que li competís. En l'últim context electoral autonòmic, en canvi, van concórrer per separat una coalició conformada per IU i Més País i, d'altra banda, Podem. Els primers es van alçar amb el 7,61% dels vots i els morats, amb el 3,9%. Equo, que va ser per separat, no va superar el 0,3%.

Amb aquestes dades a la mà, també a Astúries quedaria desbancat Podem i seria la IU —o la de la confluència amb la qual s'arribi a presentar— la papereta asturiana d'esquerres.

Canàries: el dilema entre Sumar i Nova Canàries

A les circumscripcions de Las Palmas i Santa Cruz de Tenerife es dona un dilema. En les generals de 2023, la coalició de Sumar —amb tota l'esquerra dins excepte el partit regional Nova Canàries — va aconseguir en ambdues circumscripcions superar el 10% dels vots. Fins i tot va arribar a aconseguir un escó al Congrés. Nueva Canarias es va quedar sense res.

Però, en les autonòmiques, on va concórrer aquesta formació sense la competència de les esquerres estatals, va aconseguir uns bons resultats: un 8,07% dels vots. Seria raonable que Nueva Canarias argumentés que és més fort que els diferents partits que van integrar la marca Sumar.

Ceuta i Melilla: fortes les esquerres territorials

En les dues circumscripcions que representen a les ciutats autònomes, els partits que van demostrar un millor acompliment en les seves últimes eleccions municipals (2023) són les esquerres de perfil regional: Ceuta Ya i Coalición por Melilla. I en les generals també del 2023, Coalició per Melilla, que es va presentar fora de Sumar, va aconseguir superar fins i tot la marca que va liderar Yolanda Díaz.