Entrevista a Josep Serra"Podem contrarestar els discursos d'Aliança amb polítiques que ataquin els problemes centrals de la població"
Parlem amb el coordinador general de MESCat – Independentistes d'Esquerres, la nova formació sorgida de la recent fusió de dos petits partits associats a Junts
Barcelona-
L'anomenat sector d'esquerres lligat a Junts s'ha reordenat recentment amb la fusió de dos petits partits: el Moviment d'Esquerres de Catalunya (MESCat) i Acció per la República. Dos corrents que, després d'anys de construcció i reconstrucció, confirmen la seva aliança amb els juntaires per poder bastir "majories àmplies".
Ara bé, la confrontació ideològica amb altres sectors de la formació i amb algunes polítiques públiques proposades pels de Puigdemont poden derivar en dificultats ens aquesta relació. Josep Serra, coordinador general del partit sorgit de la fusió, MESCat - Independentistes d'Esquerres, intenta desgranar el seu projecte polític en conversa amb Públic.
Què es vol consolidar amb la fusió d'aquestes dues estructures polítiques (Moviment d'Esquerres de Catalunya i Acció per la República)?
Busquem consolidar un espai que beu de la tradició del socialisme democràtic i que té un posicionament clar a favor de la independència. Fins i tot en el nom que ens hem posat [MESCat – Independentistes d'Esquerres] expressem aquesta voluntat de ser un pol de pressió per assolir aquest objectiu que molts compartim: que el país sigui lliure i disposi de tots els recursos que genera.
No seria més lògic que, si es diuen d'esquerres, estiguessin més a prop d'Esquerra Republicana que no pas de Junts?
No necessàriament. Esquerra Republicana fa anys que està immersa en una estratègia en què l'objectiu de la independència sembla posposat. I creiem que hi ha molta gent de l'esquerra que manté aquest objectiu i que avui se sent orfe. Volem ser un pol d'atracció per a tota aquesta gent.
ERC fa anys que està immersa en una estratègia en què l'objectiu de la independència sembla posposat
No esteu integrats a Junts, però hi heu signat un conveni de col·laboració. En què consisteix aquesta aliança?
L'objectiu de la independència és immens, molt difícil, i només es pot assolir aglutinant el màxim de gent possible. Això implica reunir persones ideològicament diverses, però que comparteixin una visió centrada en el país, que segons totes les enquestes se situa al centreesquerra. És en aquesta línia que col·laborem amb Junts, recordant l'esperit de Junts pel Si.
És la seva referència política?
Sens dubte, Junts pel Sí és la nostra referència.
El conveni amb Junts té com a objectiu actuar de contrapès intern per impulsar polítiques més d'esquerres?
Junts pel Sí és la nostra referència política
No ho plantegem així. Tant nosaltres com Junts compartim que la centralitat sociològica del país és el centre i el centreesquerra. Nosaltres hi aportem un accent més d'esquerres; altres sectors hi aporten un accent més liberal. Però ningú vol moure's d'aquesta centralitat.
En l'actual context polític, amb un electorat que sembla virar cap a la dreta, quina lectura feu de les condicions materials de vida?
Per a nosaltres, el debat socioeconòmic és el centre. El que afecta les condicions materials —sanitat, educació, pensions, salaris, habitatge— és el que preocupa realment la gent. I també l'emancipació nacional té una dimensió molt material: Com financem la sanitat? Com millorem els serveis socials? Si situem el focus aquí, creiem que podem construir majories àmplies.
Dieu que Junts se situa en la centralitat, però vota en contra de la reducció de la jornada laboral. Quina és la seva posició?
La reducció de jornada és positiva en economies productives: millora salaris i horaris. El problema és que el teixit empresarial català no és com el madrileny, que està ple de grans empreses capaces d'assumir-ho ràpidament. Per això la reducció ha d'anar acompanyada de mesures que permetin als nostres sectors industrials i de serveis adaptar-s'hi adequadament. Estem d'acord en el posicionament en contra de la mesura.
Relacionat amb aquest tema
Estem d'acord en el posicionament en contra de la reducció de la jornada laboral
La patronal Foment del Treball ha celebrat que Junts hi hagi votat en contra.
Junts no s'hi oposa. Si es mira l'hemeroteca, Míriam Nogueras defensa que la reducció és positiva. El que passa és que calen condicions perquè la transició sigui viable. Foment és un lobby empresarial i fa la seva feina; els sindicats en faran una altra. I nosaltres tenim el nostre posicionament.
Sobre immigració i seguretat: hi ha alcaldes de Junts volen forçar el partit a endurir el seu discurs. Us preocupa?
No és el que veiem. Quan parles amb els alcaldes, normalment estan alineats amb l'organització. Des del nostre punt de vista, cal respectar els drets de totes les persones i treballar per l'acollida i la integració. Però això exigeix eines que avui no tenim i que voldríem tenir. Cal també garantir uns serveis públics de qualitat, i això no ho podem fer mentre marxen 22.000 milions d'euros cada any. També hem de decidir quin model econòmic volem: si un basat en baixos costos o un de més valor afegit i productivitat. En això hi ha una coincidència molt àmplia.
Cal respectar els drets de totes les persones i treballar per l'acollida i la integració. Però això exigeix eines que avui no tenim
En polítiques d'habitatge, com enfoqueu les diferències amb els sectors més liberals de Junts, que defensen baixades d'impostos i protecció pels propietaris oposant-se a la regulació del preu de lloguer de temporada?
Entenem que el que no s'ha fet en habitatge també té a veure amb el drenatge fiscal que patim. Quan cada any marxen tants diners és impossible disposar dels recursos necessaris per afrontar polítiques públiques d'habitatge ambicioses. També hi ha una manca d'inversions en fer un parc públic d'habitatge, que és el que ajudaria que la gent pugui disposar d'un pis a un preu més assequible. Nosaltres entenem que la gran via de solució al problema va per aquí. I si això no s'aborda adequadament, tota la resta són pedaços.
El que nosaltres considerem és que l'estat del benestar és una construcció i una aliança entre les classes treballadores i les classes mitjanes. La contribució ha d'anar relacionada amb drets. Aquesta aliança és la que edifica l'estat del benestar i l'hem de mantenir. No es pot considerar, per exemple —ja que parlàvem d'habitatge— un petit propietari com un gran tenidor. I també posem èmfasi en això perquè, si mires els partits que es reclamen de la socialdemocràcia, enfoquen molt aquesta aliança.
En mesures concretes, per exemple no ens sembla que la solució al problema de l'habitatge vingui amb la regulació dels lloguers de temporada, però tampoc ens sembla una bona solució que la gent es dediqui a fer lloguer habitacional. En canvi, defensem una fiscalitat que ajudi a moderar els preus, un sistema d'avals als propietaris per si els llogaters no tenen capacitat de pagar i que això ajudi a mitigar la pujada de preus.
Relacionat amb aquest tema
Com volen confrontar Aliança Catalana?
Fent polítiques adequades. Si fem polítiques que ataquin els problemes centrals de la població, que són fonamentalment socioeconòmics; si som capaços d'explicar que anem en aquest camí de solucionar els problemes reals —com la integració, com el model econòmic que volem, basat en el valor afegit i la productivitat—, llavors podem contrarestar aquests discursos.
De cara a les municipals del 2027, quina estratègia d'aliances tenen? I com s'integrarà el seu moviment dins les llistes de Junts?
Nosaltres tenim un acord de col·laboració. La idea és que, per bastir un projecte d'independència de Catalunya, hem d'estar a les institucions i aconseguir grans majories d'una forma la més unitària i transversal possible. Intentarem arribar a acords amb la majoria independentista a qualsevol ajuntament. I, evidentment, si tenim una col·laboració amb Junts a escala nacional, intentarem també arribar a acords en l'àmbit municipal. En alguns llocs potser no serà possible, perquè les dinàmiques locals són les que són. Però el plantejament és aquest: grans majories que donin suport a governs i que permetin avançar.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.