La petició de Junts a Aragonès de sotmetre's a una qüestió de confiança desferma l'enèsima crisi al Govern

La petita treva entre ERC i Junts per Catalunya que aparentment havia permès als dos socis del Govern arribar al debat de política general del Parlament amb menys tensió que fa unes setmanes ha durat molt poc. La proposta de Junts que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, se sotmeti a una qüestió de confiança si no aporta "garanties i concrecions" per complir el pacte de govern ha disparat novament les tensions internes. Fins al punt que un Aragonès clarament molest ha suspès la seva agenda pública d'aquest dimecres i mantindrà diverses reunions al Palau de la Generalitat per abordar la situació. El president tenia programades visites a Osona i Berga. Posteriorment, el vicepresident i dirigent de Junts, Jordi Puigneró, també ha suspès la seva agenda.

A l'espera de comprovar com es resol l'enèsima crisi del Govern, fonts de presidència apunten que Aragonès no pensa convocar una qüestió de confiança, però que el simple fet de plantejar-la -com ha fet Junts- "suposa retirar la confiança al Govern i al president". Aragonès estudia els diferents escenaris que s'obren ara. En qualsevol cas, els dos grups s'hauran de pronunciar sobre el tema com a tard la setmana vinent, ja que en el proper ple del Parlament es votarà una moció de la CUP en què justament es reclamarà una moció de confiança a Aragonès.

La setmana vinent el Parlament votarà una moció de la CUP reclamant una qüestió de confiança

Segons estableix l'article 44 de la Llei de presidència de la Generalitat i del Govern, només el president del Govern pot convocar una qüestió de confiança sobre el seu programa, sobre una declaració de política general o sobre una decisió de transcendència excepcional. La votació s'ha de realitzar almenys 24 hores després que la qüestió hagi estat presentada i el president mantindrà la confiança del Parlament si obté la majoria simple dels vots emesos. Si no ho aconsegueix, és cessat i la cambra ha d'escollir un nou president de la Generalitat. Fins ara, el Parlament només ha votat una qüestió de confiança, que va ser superada el setembre del 2016 per Carles Puigdemont.

Junts vol "garanties" del compliment de l'acord de Govern

Tot i que formava part de l'acord entre la CUP i ERC per investir Aragonès, la convocatòria d'una qüestió de confiança havia desaparegut de l'horitzó polític des que els republicans havien deixat de sentir-s'hi compromesos després que els anticapitalistes votessin l'any passat contra els pressupostos de la Generalitat. Però aquest dimarts al vespre va reaparèixer en la intervenció d'Albert Batet, el president del grup parlamentari de Junts, en el debat de política general. Batet va defensar que la seva formació demanaria a Aragonès que s'hi sotmeti si no aporta "garanties i concrecions" per complir el pacte de Govern.

Junts reclama la revisió de tres punts perquè es compleixi l'acord, que són l'establiment de la direcció estratègica de l'independentisme, la coordinació de l'actuació a Madrid i el replantejament de la taula de diàleg entre governs perquè s'hi abordin realment qüestions com l'amnistia i l'autodeterminació. "Necessitem claredat i garanties del compliment de l'acord", va insistir Batet. "No entraré en cap joc que suposi la inestabilitat de les institucions i posar-les en risc", va replicar-li Aragonès durant el debat, després de comprometre's a "avançar" en el tres punts que Junts demana revisar, "adequant-los a resultats raonables".

Enmig d'aquest escenari, la setmana vinent el Parlament votarà una moció de la CUP demanant a Aragonès que se sotmeti a una qüestió de confiança. Ho ha anunciat la portaveu del grup parlamentari dels anticapitalistes, Eulàlia Reguant. "Aquest Govern que és d'ERC i Junts s'ha allunyat sistemàticament del marc que enteníem que s'havia dibuixat amb els resultats electorals i l'acord d'investidura i era d'higiene democràtica que el president Aragonès se sotmetés a una qüestió de confiança", ha dit en una entrevista a TV3 des de Madrid, abans de comparèixer al Tribunal Suprem on se la jutja per desobediència per negar-se a respondre Vox en el judici del Procés.

El precedent de Puigdemont

En una entrevista a Catalunya Ràdio, aquest dimecres Albert Batet ha assegurat que una qüestió de confiança pot ser "una oportunitat" per donar "més garanties i estabilitat al Govern". El dirigent de Junts ha recordat que l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ja s'hi va sotmetre i ha reivindicat que va donar lloc al referèndum i a la declaració d'independència. "Va ser un èxit vam crear una cadena de confiances que va donar més força", ha assegurat. Batet ha insistit que és "una qüestió de radicalitat democràtica".

Puigdemont es va sotmetre a una qüestió de confiança el setembre del 2016, que va tirar endavant gràcies al suport del seu grup -Junts pel Sí, la coalició formada per l'antiga CDC i ERC- i la CUP, arran del seu compromís de convocar un referèndum d'autodeterminació, que seria l'1-O de 2017. Posteriorment la CUP també avalaria els pressupostos del Govern del 2017.