Pagesos del Maresme es rebel·len contra les expropiacions per ampliar un vial: "No volem diners, volem el nostre camp"

Els pagesos de Santa Susanna (Maresme) fa temps que estan en lluita contra un projecte de l'ajuntament que busca ampliar un vial situat entre els camps i el mar en terreny agrícola protegit, conegut com el Pla de Balasc. Fa dos anys alertaven que l'operació "trinxaria" el territori, i ara fa 100 dies que estan ocupant part dels terrenys expropiats per evitar l'entrada de les màquines, tot i que l'obra ja ha començat en una altra zona.

"El Pla de Balasc és un tresor i està protegit. No volem diners ni res, volem el nostre camp tal com està. La lluita va ser molt gran perquè això fos una zona agrícola protegida, i ara l'alcalde s'ho vol carregar tot". Així s'expressa Quima Clos, propietària dels terrenys de Cal Frare i l'Horta Santa Eulàlia, on fa més de 100 dies que el col·lectiu ha ubicat una carpa per evitar l'inici de les obres en aquests camps ja parcialment expropiats de manera forçosa.

Quima Clos: "El Pla de Balasc és un tresor i està protegit, volem el nostre camp tal com està"

L'Ajuntament de Santa Susanna vol ampliar un vial dels vuit als 15 metres "per seguretat", però els agricultors ho veuen com el punt de partida per altres projectes urbanístics que degradaran un tram de costa poc transformat i molt proper a una gran zona d'hotels. El municipi, de prop de 4.000 habitants, compta amb gairebé el triple de places hoteleres (10.500).

Els pagesos reivindiquen una zona agrícola amb patrimoni històric

El Pla de Balasc és una extensió d'horta on, entre d'altres, s'hi conreen les poques roses que es venen per Sant Jordi que provenen de Catalunya, i que conté elements de patrimoni, com cases, parets i pous amb diversos segles d'història. "Per a nosaltres tot això té moltíssim valor, és la història del nostre poble. Volem que les parets es traslladin a la zona no expropiada i el compromís que no es trencaran, però de paraula ens han dit que no", sosté Clos.

Fa temps que els agricultors denuncien, a més, que aquest projecte és només l'inici d'un camí cap a la destrucció del patrimoni natural. "El que han firmat els pagesos són uns convenis per cedir els vuit metres pel vial, però la lletra petita obre la porta a futures cessions", denuncia la propietària. Segons els pagesos, l'alcalde "vol fer un súper vial per la seva zona hotelera".

L'alcalde, Joan Campolier, és un històric de l'alcaldia de Santa Susanna, càrrec que ha ostentat des del 1987, amb una interrupció de 2007 a 2011 perquè va ser inhabilitat per prevaricació. A les últimes eleccions municipals va revalidar-lo amb majoria absoluta. Empresari del sector de la restauració i el turisme, en una entrevista amb Públic va negar que cap actuació relacionada amb el vial anés orientada a l'especulació o el creixement urbanístic.

Denuncien una expropiació forçosa sense garanties

Clos explica per telèfon a Públic que els propietaris han rebut una carta on se'ls notifica l'expropiació forçosa i la dipositació dels diners, que ja poden anar a recollir, però on no es concreta que se seguiran les condicions posades per la Generalitat per a la preservació de l'espai. "El Departament d'Agricultura va aprovar el projecte amb la condició que es reposessin els elements afectats i es pagués als llogaters", explica.

Segons el col·lectiu, en els primers terrenys on ja han començat les obres no s'ha complert la segona condició. Allà no hi ha elements històrics a preservar, a diferència dels terrenys propietat de Clos, on hi ha unes parets centenàries i també, als colindants, uns pous. "El que volem és que es faci tot com s'ha de fer. Que ens diguin per escrit que les parets se salvaran o que ens donin el permís per traslladar-les nosaltres, i que indemnitzin els llogaters", insisteix.

El projecte està finançat amb fons Next Generation i s'ha d'executar abans del maig

Els pagesos sostenen que el projecte s'està tirant endavant sense "tots els permisos" perquè es financia amb fons Next Generation, i la condició per rebre la subvenció és que s'ha d'executar abans del maig d'enguany.

"Demanem a l'ajuntament que ens doni els documents correctes. De paraula ens han dit que no, i hem posat una instància perquè ens demostrin que es compleix amb els requisits de la Generalitat", apunta la portaveu. Clos afegeix que, davant dels dubtes que l'ajuntament executi el trasllat dels elements històrics, han demanat un permís d'obres per fer-ho ells mateixos, però de moment tampoc tenen resposta.

L'alcalde assegura que tot està en regla

Fins ara, la policia s'ha personat una vegada al lloc on tenen instal·lada la carpa per evitar l'entrada de les màquines, però el col·lectiu ha informat que no marxarà fins a rebre la documentació. Anteriorment ja els van fer fora d'una altra zona que havien ocupat durant més de dos mesos, on ja han començat a construir un pas soterrat i on el col·lectiu de pagesos assegura que s'està afectant la població de capironat marí, una espècie protegida en perill d'extinció.

Clos puntualitza que la situació d'aquesta zona i la que estan ocupant és "diferent" perquè allà hi havia l'obra licitada i màquines treballant, però a Cal Frare i l'Horta Sant Eulàlia, no.

L’alcalde de Santa Susanna, Joan Campolier, assegura que tot està en regla i que el planejament a la zona està aprovat i publicat des de fa un any. El batlle destaca que els imports corresponents a les expropiacions estan dipositats on pertoca, que els terrenys ja són de titularitat municipal, i viu la situació com una repetició de les protestes que ja hi va haver en aquest mateix espai fins fa uns mesos.

Campolier: “Mai una obra havia tingut tants mesos de negociació per arribar a un consens”

“Els propietaris no ens han donat els noms dels llogaters, però això no és un problema”, va destacar en unes declaracions recollides per l'ACN. “Mai una obra havia tingut tants mesos de negociació per arribar a un consens”, va afegir, insistint també que el planejament és molt rigorós sobre el màxim de metres possibles per ampliar un vial que considera important per a la connexió intermunicipal. En aquest sentit, ha descartat propostes com preservar l'amplitud actual en un tram per guanyar-lo en un altre, amb la finalitat de preservar el mur o els camps de conreu afectats.

Campolier considera que el mur perimetral no té un valor patrimonial destacat, però sí que ha manifestat que es traslladaran les dues columnes d'accés a un indret adequat i es reconstruirà parcialment el mur al seu voltant, en part amb pedres de l'actual.

Aquestes explicacions no convencen els pagesos. "Demanem que es protegeixi tot. No són només els vuit metres, és que darrere d'això hi va la resta. No marxarem fins que estigui tot correcte", conclou Clos.