Pagesos del Maresme denuncien l'abocament massiu d'aigua freàtica al mar per les obres del Pla de Balasc

El conflicte entre la pagesia de Santa Susanna (Maresme) i l'Ajuntament del municipi per l'afectació de les obres al Pla de Balasc —una zona agrícola de màxima protecció— ha près una nova dimensió. Fa anys que les protestes s'arrosseguen, però aquest agost la confrontació s'ha intensificat per un motiu concret: els treballadors del camp —amb el suport d'entitats com Unió de Pagesos i formacions com la CUP— acusen el consistori, pilotat per Joan Campolier, de bombar des del febrer grans quantitats d'aigua freàtica al mar, fruït de la construcció d'un pas soterrat. La seva estimació ronda els quatre milions de metres cúbics, el que, segons diuen, representa quatre vegades el consum anual del poble.

De fet, el diputat de la CUP al Parlament Dani Cornellà va registrar dilluns 26 d'agost davant la Fiscalia Provincial de Medi Ambient una denúncia per presumpte abocament d'aigües freàtiques sense permís. Concretament, acusava l'Ajuntament de Santa Susanna, Joan Campolier i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) de delictes contra el medi ambient i de prevaricació per omissió. Els anticapitalistes van al·legar que l'alcalde és "plenament conscient" dels fets i que fa "cas omís" de la petició d'aturada d'extracció d'aigua dolça que va emetre l'ACA a principis d'agost. Una petició que, a parer de Cornellà, va arribar "molt tard".

Joan Campolier i Montsant —exconvergent i actual membre del grup municipal Ara i Sempre Santa Susanna/Junts per Catalunya— ostenta el càrrec de batlle des del 1987, amb un parèntesi entre 2007 i 2011 perquè va ser inhabilitat per prevaricació. Va guanyar les darreres eleccions municipals de 2023 amb el 49,43% dels vots.

Dues versions contraposades

Per la seva banda, l'alcalde nega rotundament en una conversa amb Públic que la xifra de quatre milions sigui certa i afirma que la qüestió de l'abocament d'aigua és una "discussió tècnica". "L'obra del pas soterrat, que està subvencionada per Renfe, va començar fa vuit mesos i tothom sabia que implicava abocament d'aigües. Nosaltres estem treballant per sota del nivell freàtic", assegura. Campolier al·lega que els operaris estan vertint l'aigua que treuen en una "bassa natural de terra", però que, com aquesta no té capacitat per absorbir-la tota, van crear "un sobreeixidor a la part alta per treure pressió". 

Davant les acusacions de la pagesia i de la CUP, l'alcalde assegura que l'aigua que va al mar és "neta" i "salada", ja que l'obra al Pla de Balasc se situa, precisament, "al límit on hi ha aigües dolces i salades". "La discussió entre l'ACA i els tècnics és si l'aigua pot anar o no al mar, però l'obra té tots els permisos", reitera. A banda de la trucada, Públic ha reclamat a l'Ajuntament de Santa Susanna dades i documentació escrita, però no ha rebut resposta. 

Quima Clos, propietària dels terrenys de Cal Frare i l'Horta Santa Eulàlia, mostra la seva preocupació a Públic perquè està convençuda, arran de les anàlisis que han dut a terme els pagesos pel seu compte, que l'aigua bombada és dolça. "Estem molt espantats després de tants mesos. Ens fa por que es salinitzin els pous i que no puguem conrear. Que l'agricultura s'acabi, que és el que vol en Campolier", denuncia. És important recordar que al Pla de Balasc s'hi conreen, entre altres productes, les poques roses que es venen per Sant Jordi d'origen català, i que conté elements de patrimoni, com cases, murs i pous, amb diversos segles d'història.

Relacionat amb aquest tema

Pagesos del Maresme denuncien una operació per "trinxar" terreny agrícola protegit

Emma Pons Valls

Clos alerta que l'objectiu de l'alcalde és "carregar-se" aquesta terra perquè diu que hi té interessos. "Aquest senyor vol fer equipaments i la zona verda que necessita, perquè a la zona hotelera ha construït més de 30.000 metres on no es podia edificar. Ara té un problema i ho ha de compensar", continua.

Al seu torn, l'alcalde desmenteix aquestes afirmacions: diu que en cap cas vol construir hotels perquè és conscient que és una zona de màxima protecció i "sòl no urbanitzable" i afirma que l'Ajuntament està "vetllant" perquè les aigües dolces i les salades no es barregin. Sobre el requeriment de l'ACA d'aturar les obres de l'1 d'agost —després de diverses denúncies de la pagesia—, admet que les excavacions "no es poden aturar" i que per això hi ha un director d'obra que fa els seus "raonaments" i defensa el projecte.

Relacionat amb aquest tema

Pals, el Port de la Selva i Santa Susanna, els municipis catalans que més multipliquen la població durant l'estiu

Marc Font

Fonts del Departament de Territori consultades per l'ACN van apuntar que l'ACA va autoritzar el maig la derivació temporal d'aigües del freàtic a la bassa d'infiltració, però que en cap cas això implicava l'abocament d'aigua al mar. "Per poder abocar a mar, cal una autorització expressa, que en aquest moment es troba en tramitació, mentre no es disposi de l'autorització que permeti l'abocament a mar, aquest no es pot realitzar, motiu pel qual s'ha demanat la paralització de les obres", van apuntar les mateixes fonts.

Un conflicte que ve de lluny

Més enllà del conflicte per l'abocament d'aigua, els pagesos de Santa Susanna fa temps que es manifesten en contra d'un projecte que, segons diuen, "trinxa" el territori. L'Ajuntament vol ampliar un vial que connecta amb el municipi veí, Pineda de Mar, i que passa pel costat del Pla de Balasc i de la via del tren. Campolier va justificar aquestes obres en unes declaracions a Públic fa un parell d'anys: "És un camí de risc, amb molta circulació i sense llum. Amb aquest canvi, el mateix trànsit tindrà seguretat". En aquell moment ja va mencionar algunes actuacions com l'enllumenat i la instal·lació de tanques, el soterrament d'unes canonades o la construcció del pas subterrani.

A finals de 2024, la pagesia va decidir ocupar part dels terrenys expropiats per evitar l'entrada de les màquines, tot i que l'obra ja havia començat en una altra zona. "Ara mateix està aturat. Ens van enviar una carta dient que ens expropiarien i que ja teníem els diners al banc, però no és legal", sosté Clos en la trucada amb Públic. La pagesa denuncia que l'expropiació havia de comptar amb la reposició dels murs —en el seu cas, centenaris— de la finca i amb la indemnització corresponent.

"En Pep Riera, de la Unió de Pagesos, ja ho alerta: en el moment en què es carreguin Santa Susanna, caurà tot darrere. Perquè si un Ajuntament pot fer el que vulgui amb una zona tan protegida, marcarà un precedent i caurà tota la pagesia. Tot el litoral, no només al Maresme, des de la Costa Brava fins a Alcanar", conclou.