El Pacte Nacional pel Referèndum demana diàleg i nega legitimitat a qui diu que no és legal

BARCELONA. El referèndum a Catalunya "es pot celebrar, és legal i és possible", ha explicat el portaveu del Comitè Executiu del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena. "El que no és legítim es amagar-se sota falsa legalitat per a no dialogar", ha insistit.

El portaveu ha dit que els partits i entitats que van donar suport al Pacte subscrit el passat 23 de desembre han ratificat en reunió celebrada aquest dimecres el seu manifest i ha assenyalat que ara treballarn sobre dos eixos:

En primer lloc, "explicar-se i buscar adhesions" al mateix pacte. I d'altra banda, "generar diàleg entre partidaris i contraris al referèndum".

En aquest sentit, Joan Ignasi Elena ha recordat que hi ha constitucionalistes que entenen i admeten que existeixen vies legals per a la convocatòria i realització d'un referèndum a Catalunya sobre el futur de les relacions amb Espanya, encara que entre ells hi hagi alguns que no els sembla oportú.

La decisió per a que es pugui realitzar "és política" i no administrativa, ha explicat.

Plans del govern central per impedir el referèndum

El Govern de Mariano Rajoy, per la seva banda, assegura que té previst un pla amb totes les actuacions possibles per evitar que se celebri un referèndum d'autodeterminació a Catalunya. Aquesta estratègia implica a diversos ministeris i inclou mesures jurídiques i coercitives, com precintar les escoles, segons fonts del Palau de la Moncloa que cita l'agència Europa Press.

Fonts del PP, no obstant això, neguen que existeixi tal pla B, i assenyalen que es manté la política de mà estesa cap a la Generalitat per atendre les seves reivindicacions, sempre que no es parli del referèndum.

El Secretari d'Estat d'Administracions Territorials, Roberto Bermúdez de Castro, ha comparegut per clarificar la posició de l''Executiu en termes contundents: "Puc garantir que el referèndum no es celebrarà", "obligarem a tothom a complir la llei"., ha assegurat. "A cada pas que es doni fora de la llei s'aplicaran mesures proporcionals", ha dit quan se li ha preguntat pel possible control per part del govern central del Departament d'Ensenyament.

Des Moncloa recalquen que la situació actual no és igual que la de novembre de 2014, quan es va celebrar la consulta sobiranista del 9-N, perquè aleshores, segons expliquen, no podien impedir les urnes, atès que era un procés consultiu que partia de l'associacionisme català . De fet, reconeixen que prohibir les urnes hauria estat desproporcionat.

Però davant la llei de desconnexió que prepara el Parlament de Catalunya afirmen que el referèndum previst té una base jurídica il·legal que, segons avancen, serà objecte de recurs davant el Tribunal Constitucional (TC). De moment, aquesta llei està oculta tot i que els partits sobiranistes asseguren haver-la pactat.

El President de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha reaccionat a través de les xarxes socials a l'anunci de mesures coercitives. "La democràcia no es pot precintar ni deixarem que es precinti", ha escrit en una piulada.

Comissió parlamentària

El diputat d'En Comú Podem al Congrés dels Diputats, Xavier Domènech, ha desqualificat les "amenaces" de Moncloa i ha explicat, també aquest dimecres, que 71 diputades i diputats han proposat la creació d'una comissió sobre el Dret a decidir, "per tal d'impulsar el diàleg" sobre la "greu crisi territorial" que pateix l'Estat espanyol.

Es tracta, segons Domènech, "d'assumir la realitat de la crisi territorial" i fer possible que els defensors de la convocatòria d'un referèndum puguin explicar  la seva posició favorable a que "parli la ciutadania" i que altres puguin fer en sentit contrari. 

Aquesta Comissió, ha dit el diputat, ha de poder fer "un diagnòstic i buscar solucions democrátiques a la crisi territorial. "Són temps excepcionals i ningú ha d'amagar-se sota interpretacions de la norma".