Òscar Ordeig, el conseller que ha après a surfejar crisis que l'han reforçat políticament

Òscar Ordeig (Vic, 1978) és, sense buscar-ho, el conseller de les crisis. Al capdavant del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca -una cartera sovint menystinguda en el relat polític- ha hagut d'afrontar en poc més d'un any fins a quatre grans emergències sectorials: la dermatosi nodular, la grip aviar, les restriccions europees a la pesca i, finalment, la pesta porcina africana. I lluny de quedar erosionat, la manera com ha gestionat cadascun d'aquests episodis ha reforçat un perfil polític que, d'entrada, semblava destinat a passar desapercebut dins de l'executiu de Salvador Illa.

Ordeig, que viu a Lleida i va ser regidor a la Seu d'Urgell durant 14 anys, és llicenciat en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport i doctor en Administració i Direcció d'Empreses. Format políticament en el municipalisme de l'Alt Pirineu, va exercir també com a primer secretari del PSC a Lleida i, ja en l'etapa d'Illa a l'oposició, era qui portava les mateixes carpetes que ara gestiona des del Govern. És en aquell moment, expliquen fonts socialistes, quan es guanya la confiança del president.

Tot i no venir del món agrari, Ordeig ha fet del coneixement i del contacte directe amb el sector una de les seves principals eines. "No és pagès ni ramader, però és molt del sector", resumeix Teresa Cunillera, històrica dirigent del PSC a Lleida -va ser diputada al Congrés per aquesta demarcació durant més de dues dècades. La també exdelegada del Govern espanyol a Catalunya (2018-2022) en destaca la seva capacitat d'estudi i de construcció de relacions personals amb pagesos, ramaders, pescadors i comunitats de regants. "Quan ho fas així, el sector ho nota", afegeix.

 "No és pagès ni ramader, però és molt del sector", resumeix Teresa Cunillera sobre Ordeig  

De tarannà actiu i inquiet, abans fins i tot que arrenqués el curs polític, Ordeig ja va haver d'interlocutar de manera intensa amb el sector de la pagesia, que amenaçava amb una nova onada de mobilitzacions pels incompliments acumulats dels governs anteriors. L'aprovació d'un paquet de vint mesures pactades amb Unió de Pagesos va permetre desactivar una vaga que hauria tornat a omplir el país de tractors. Superat l'estiu, però, va arribar la tempesta.

Crisis encadenades  

El 3 d'octubre es va detectar el primer cas de dermatosi nodular en una granja de Castelló d'Empúries (Alt Empordà). La malaltia, altament contagiosa entre bovins, va obligar a sacrificar més de 2.500 animals i va aixecar una forta onada de crítiques per la manca de prevenció. Desenes de ramaders van veure com el seu mitjà de vida quedava en escac. La resposta del Govern, però, va ser ràpida: vacunació massiva de més de 150.000 caps de bestiar i confinament del radi afectat. Aquesta mateixa setmana s'ha anunciat l'aixecament gradual de les restriccions i s'han publicat els criteris per reclamar indemnitzacions.

En paral·lel, el Departament va haver d'afrontar la grip aviar, que a finals d'estiu va tornar a posar en alerta el sector avícola. La detecció de focus en aus salvatges i algun cas puntual en explotacions va activar protocols estrictes de confinament, bioseguretat i vigilància epidemiològica. La coordinació amb el Ministeri i la Unió Europea va evitar una expansió major de la malaltia i va limitar-ne l'impacte econòmic. "Tenir una administració que explica què passa, com es busquen els orígens i quines mesures s'adopten des del primer moment tranquil·litza", apunta Cunillera, que contrasta aquesta actitud amb crisis del passat marcades per l'opacitat.

El tercer front va arribar des de Brussel·les. Les restriccions europees a la pesca van posar en peu de guerra el sector i van fer saltar les alarmes. Ordeig va implicar-s'hi directament, mantenint contacte constant amb les confraries i participant en les negociacions comunitàries. "Ha estat en contacte directe amb el ministre [Luis] Planas", explica Cunillera, que destaca la capacitat del conseller per fer de pont entre Madrid, Brussel·les i el territori. Finalment, dissabte passat van culminar unes maratonianes negociacions amb les quals la Comissió autoritza els pescadors catalans d'arrossegament a feinejar 143 dies al Mediterrani durant el 2026, amb el compromís de renegociar l'actual normativa l'any vinent.

I, finalment, cal recordat la crisi més delicada: la pesta porcina africana, que va arrencar a finals de novembre amb la detecció de dos casos en senglars morts a Collserola, al terme de Cerdanyola del Vallès. El sector porcí, el més important del sistema agroalimentari català, afrontava una amenaça de dimensions desconegudes. Tres setmanes després de la detecció del brot en fauna salvatge, la situació s'ha contingut dins el radi establert i, fins ara, l'afectació s'ha controlat.

"Amb qualsevol d'aquestes crisis, ha sortit el seu tarannà", resumeix Cunillera. Un estil proper, i transparent amb una trajectòria política marcada per l'arrelament al territori. Ordeig no s'ha deixat absorbir per Barcelona i continua vivint a Lleida, un detall que, segons qui el coneix, no és menor. "Si li escrius, et contesta", diu Cunillera, que ho interpreta com un símptoma d'una manera de fer política poc habitual.

Relacionat amb aquest tema

"La pesta porcina no és una crisi sanitària, és la conseqüència lògica d'un sistema fallit"

Ona Falcó

El futur pel conseller no serà menys exigent. El canvi climàtic, les normes europees i la fragilitat estructural d'una part important del sector primari fan pensar que les crisis no desapareixeran. Però si alguna cosa ha deixat clara aquest primer any és que el Departament d'Agricultura no és una carpeta secundària. I que Òscar Ordeig, lluny de quedar-hi atrapat, ha après a surfejar les onades amb una solvència que l'ha situat com una de les peces importants del Govern d'Illa.